Jerónimo Valdés de Noriega

polític espanyol

Jerónimo Valdés de Noriega (Viḷḷarín, 4 de maig de 1784 - Oviedo, 14 de setembre de 1855) fou un militar i polític asturià, Comte de Villarin, capità general de Catalunya, de València i de Cuba i Ministre de Guerra.

Infotaula de personaJerónimo Valdés de Noriega

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jerónimo Valdés Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1784 Modifica el valor a Wikidata
Viḷḷarín (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1855 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
25 novembre 1845 – 14 setembre 1855
Circumscripció electoral: senador vitalici
Governador i Capità General de Cuba
7 març 1841 – setembre 1843
← Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Alfonso-PimentelFrancisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo →
Capità general de Catalunya
5 juny 1839 – 19 febrer 1840
← Ramon de Meer i KindelánAntonio van Halen y Sarti →
Capità general de Galícia
22 juny 1838 – 15 febrer 1839
← Josep Manso i SolàJosé Laureano Sanz y Soto de Alfeirán →
Senador al Senat espanyol
1r novembre 1837 – desembre 1839
Circumscripció electoral: Província de València
Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1836 – 29 gener 1837
Circumscripció electoral: Uviéu
Ministre de Guerra
17 febrer 1835 – 13 juny 1835
← Manuel de Llauder i de CamínPedro Agustín Girón →
Ministre de Guerra
17 febrer 1835 – 13 juny 1835
Pròcer del Regne
12 setembre 1834 – desembre 1836
Capità general de València
3 abril 1834 – 17 febrer 1835
← Francesc Dionís Vives i PlanesJosep Carratalà →
Virrei de Navarra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Francès i Primera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Va estudiar Dret en la Universitat d'Oviedo, on es va assabentar de la invasió francesa en 1808, allistant-se com a voluntari. La seva situació d'estudiant universitari i la manca d'oficials, li va facilitar, promptament, ser nomenat capità i va acabar la guerra contra Napoleó amb el grau de tinent coronel.

Abandonant, definitivament, els seus estudis, va viatjar a Amèrica al costat de José de la Serna y Hinojosa en 1816. En complot amb altres militars, va col·laborar amb la destitució del Virrei del Perú, Joaquin de la Pezuela, per De la Serna. Va arribar a ser Mariscal de Camp, destacant per les seves accions en les batalles de Torata i Corpahuaico. Després del desastre d'Ayacucho, va tornar a Espanya via França en 1824.

En esclatar la Primera Guerra Carlina, comandà les forces isabelines com a tinent general. Havia estat nomenat per Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies ministre de la Guerra en 1834, però al setembre de 1835 va decidir fer-se càrrec personalment del comandament de l'Exèrcit del Nord. Als pocs dies d'arribar a Vitòria, va marxar amb un poderós exèrcit a les Amescoas a Navarra a enfrontar-se amb Tomás de Zumalacárregui y de Imaz, sofrint allí la desastrosa acció d'Artaza durant els dies 20 a 22 d'abril de 1835. Refugiat a Logronyo, va rebre la visita de Lord Elliot, signant aquí el 27 d'abril de 1835 l'anomenat Conveni d'Eliot que dies abans ja havia signat Zumalacárregui a Asarta, mitjançant el qual, bàsicament, es van acordar respectar en endavant la vida dels soldats fets presoners i canviar-los sempre que fos possible realitzar-ho.[1] Després va cedir el càrrec al general Quesada. Fou capità general de València (1834-35) i de Catalunya (1838-39), on substituí en Ramón de Meer i Kindelán. Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l'existència de grups polítics als quals atribuïa el desig de proclamar la independència de Catalunya. Passà un part del seu mandat en campanya contra els carlins, mentre ocupava el càrrec interinament el general Pere M. Pastors.

Després de l'arribada del seu antic subordinat i amic Baldomero Espartero a la Regència d'Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II, va ser nomenat Capità General de Cuba.[2] En 1836 fou elegit diputat per Oviedo[3] i senador per València en 1837-1839 i senador vitalici en 1845.[4]

Condecoracions

modifica

Al llarg de la seva carrera militar va rebre les següents condecoracions:

Referències

modifica
  1. Orellana, Francisco José. Historia del General Prim (en castellà). vol.1. Centro editorial artístico de Miguel Seguí, 1852, p. 660. 
  2. Juicio de residencia de Gerónimo Valdés.
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Fitxa del Senat

Bibliografia

modifica