Jeroni Moner i Codina

arquitecte català

Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 30 de novembre de 1940 - Banyoles, Pla de l'Estany, 29 de setembre de 2021) va ser un arquitecte i professor català.[1][2][3]

Infotaula de personaJeroni Moner i Codina
Biografia
Naixement30 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Com a arquitecte va treballar, sobretot, en projectes relacionats amb el patrimoni històric i arquitectònic.[4] Va realitzar diversos estudis per a la protecció de la regió de l'estany de Banyoles, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem, i s'ha preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.[1] Més enllà de la seva professió d'arquitecte, Moner també va desplegar tota una sèrie d'activitats en el món cultural i esportiu de Banyoles. Va publicar diferents investigacions sobre temes de patrimoni cultural i arquitectura i fou membre del consell de redacció de la revista local El Bagant. A Banyoles fou arquitecte d'uns quants equipaments públics. També fou membre de la comissió del Patrimoni Cultural de Girona.[2] Ha estat professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius, entre els quals, cal destacar El mas català durant l'Edat Mitjana i la moderna (segles IX-XVIII): aspectes antropològics (2001) i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003).[4]

L'octubre del 2017 l'Ajuntament de Banyoles va lliurar-li la medalla d'or de la ciutat, per “la seva dedicació i la lluita quotidiana per a la millora de la ciutat”.[2][5]

Referències modifica