Obre el menú principal
Pel que fa a la peça de roba, vegeu Jersei.

La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia. Endemés de l'illa de Jersey, també inclou les illes deshabitades de Minquiers i Ecréhous. Amb la Batllia de Guernsey forma part del grup de les Illes Anglonormandes.

Infotaula de geografia política
Jersey (en-gb)
Bandera de Jersey Escut de Jersey
flag of Jersey Tradueix Coat of arms of Jersey Tradueix
Jersey by Sentinel-2.jpg

Himne God Save the Queen

Localització
Uk map jersey.png
Europe-Jersey.svg
49° 11′ N, 2° 07′ O / 49.19°N,2.11°O / 49.19; -2.11
Empire on which the sun never setsImperi Britànic

Capital Saint Helier
Conté la localitat
Població
Total 105.500 (2017)
Idioma oficial anglès, francès i jerseiès
Geografia
Part de British Islands Tradueix i illes Anglonormandes
Banyat per canal de la Mànega
Història i celebracions
Creació 12 desembre 1651
Organització política
Forma de govern Dependència de la Corona
Òrgan legislatiu States of Jersey Tradueix
• Tinent Governador John Cheshire
• Bailiff Philip Bailhache
Economia
Moneda Lliura de Jersey[nb 1] (GBP)
Identificador descriptiu
Fus horari GMT
Domini de primer nivell je
Prefix telefònic 44-1534
Telèfon d'emergències 112 i 999
Codi país JE
ISO 3166-2 GB-JSY
Altres

  1. A la par amb la Lliura esterlina
Modifica les dades a Wikidata

Jersey no forma part del Regne Unit [16] i té una identitat internacional diferent de la del Regne Unit [17], però el Regne Unit és constitucionalment responsable de la defensa de Jersey [18]. La definició de Regne Unit a la British Nationality Act de 1981 s'interpreta com que inclou el Regne Unit i les Illes juntes [19]. La Comissió Europea va confirmar en una resposta escrita al Parlament Europeu el 2003 [20] que Jersey es troba dins de la Unió com a territori europeu per a les relacions externes de les quals el Regne Unit és responsable. Jersey no forma part totalment de la Unió Europea, sinó que té una relació especial amb ella, sent considerada especialment com a la Comunitat Europea a efectes del lliure comerç de mercaderies. [21]

La influència cultural britànica a l'illa es fa palesa en l'ús de l'anglès com a llengua principal i la lliura britànica com a principal moneda, encara que algunes persones encara parlen la llengua normanda. Altres aspectes relacionats amb la cultura inclouen la conducció a l'esquerra, l'accés a les regions de la BBC i de la ITV, un currículum escolar seguit de la d'Anglaterra i la popularitat dels esports britànics, inclòs el de cricket.

Contingut

HistòriaModifica

La història de Jersey està influenciada per la seva ubicació ideal entre la costa septrentional de Normandia i la costa meriodional d'Anglaterra. Fa deu mil anys l'illa formava part del continent. Hi ha restes neolítiques a La Cotte à la Chèvre i paleolítics a La Cotte de St Brelade.

A Jersey hi ha restes d'un temple romà, cosa que fa pensar que l'Imperi romà es va assentar a les illes.

Se sap que les illes van quedar sota la influència víking al segle IX i es creu que el seu nom és a causa d'un antic heroi que va viure en elles anomenat Geirr i que va posar el sufix ey (molt utilitzat als països nòrdics) per indicar la seva possessió : Illes de Geir. Més tard les illes van passar a formar part del Ducat de Normandia l'any 933 i l'any 1066 van ser annexades a Gran Bretanya i dirigides sota el regnat de Guillem I el Conqueridor, des de llavors i per la seva situació estratègica sempre han estat lligades a Anglaterra.

Entre l'1 de juliol de 1940 i el 9 maig 1945 van ser ocupades per l'Alemanya Nazi.

AdministracióModifica

La batllia de Jersey està regida per un Lieutenant Governor nomenat per la Reina d’Anglaterra, que és el màxim representant de govern, amb veu i escó als States of Jersey (53 membres), però sense vot, encara que sense dret de veto. El poder legislatiu el detenen l’Assemblea dels Estats, que està formada per:

  • 12 senators, escollits per sis anys
  • 12 constables, escollits per tres anys
  • 29 deputies, escollits per tres anys

L'executiu resta en mans de la Court Royale, dirigida pel Bailiff, que és nomenat per l'Assemblea. Tots els membres són escollits per sufragi universal. Té el seu propi sistema administratiu, fiscal i legal, i corts de justícia. A cada parish (parròquia) hi ha un connétable amb poders civils i un rector amb poders eclesiàstics.

 
Distribució de les parròquies de Jersey

GeografiaModifica

És una illa de 118,2 quilòmetres quadrats, inclosa la terra recuperada i la zona intermareal. Està situada al canal de la Mànega, aproximadament 12 milles nàutiques (22 km) de la península de Cotentin, a Normandia, i aproximadament 87 milles nàutiques (161 km) al sud de Gran Bretanya. És la major i més meridional de les illes del Canal. El clima és temperat, amb hiverns suaus i estius frescos. La temperatura mitjana anual, 11,6 °C, és similar a la costa sud d'Anglaterra, mentre que la mitjana anual total de sol de 1.918 hores és superior a en qualsevol lloc del Regne Unit.

A més de l'illa principal, inclou altres illots i esculls amb una població permanent: Écréhous, Minquiers, Pierres de Lecq i Les Dirouilles.

El punt més alt és Les Platons, amb 136 metres d'altura. El terreny és generalment de baixa altitud a la costa sud, amb algunes puntes rocoses, pujant gradualment al llarg dels escarpats penya-segats de la costa nord. A la costa occidental hi ha dunes de sorra. Petites valls corren de nord a sud a través de l'illa. La variació de la marea exposa les grans extensions de sorra i roca cap al sud-est durant la marea baixa.

El 66% de la superfície de l'illa és terra cultivable, mentre que el 34% restant s'utilitza per a altres fins.

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Jersey

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jersey  
Illes Anglonormandes
Batllia de Jersey:   JerseyMinquiers i EcréhousPierres de LecqLes Dirouilles
Batllia de Guernsey:   Guernsey  Alderney  Sark  HermBrecqhouBurhouOrtacCasquetsJethouLihou