Jesús Guridi Bidaola

músic espanyol

Jesús Guridi Bidaola (Vitòria, 25 de setembre de 1886 - Madrid, 7 d'abril de 1961) fou un compositor basc. Entre les seues obres destaquen la sarsuela El Caserio, l'obra simfònica Diez melodías vascas i l'òpera Amaya.

Plantilla:Infotaula personaJesús Guridi Bidaola

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJexux Guridi Modifica el valor a Wikidata
FormacióSchola Cantorum de París
Colegio del Salvador
col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, director d'orquestra, organista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i sarsuela Modifica el valor a Wikidata
MovimentEuskal Pizkundea Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbel Decaux, Vincent d'Indy, Auguste Sérieyx, José Sáinz Basabe, Joseph Jongen i Otto Neitzel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarmelo Larrea, Ángel Oliver Pina, Miguel Arregui y Trecet i Mariano Pérez Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsNicolás Ledesma, besavis materns Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontBrief Biographical Dictionary of Foreign Composers (en) Tradueix, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0348615 The Movie Database: 1602782
Musicbrainz: c6b60ff3-f4eb-4b7c-8c70-5cb8ac5b8baa Discogs: 1200296 IMSLP: Category:Guridi,_Jesús Allmusic: mn0001627938 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Va nàixer a Vitòria en el si d'una família de músics. Sa mare María de Trinidad Bidaola, era violinista i son pare, Lorenzo Guridi, era pianista. Després de cursar els seus primers estudis en els Escolapis i en els Pares Jesuïtes de Saragossa, es va traslladar a Madrid, on va rebre classes de Valentín Arin.

Més tard, a Bilbao va participar en les activitats de la societat anomenada: "El Cuartito". Va rebre classes de violí de Lope Alaña i d'harmonia de José Sáinz Besabe. El dia 28 de gener de 1901 va oferir el seu primer concert públic en la Societat Filharmònica de Bilbao. Als 18 anys va ingressar en la Schola Cantorum de París, estudiant orgue amb Abel Decaux, composició amb Auguste Sérieyx i contrapunt i fuga amb Vincent d'Indy. Ací va conèixer José María Usandizaga al que va estar unit amb una profunda amistat.

Va traslladar-se a Brussel·les on estudià amb Joseph Jongen i a Colònia amb Otto Neitzel seguint les recomanacions de Resurrección María de Azcue. Al juny de 1912 va ser nomenat director de la Societat Coral de Bilbao. En aquesta ciutat tingué entre altres alumnes a Miguel Arregui y Trecet.[1] En aquest mateix any va morir el seu amic Usandizaga.

L'any 1922 es va casar amb Julia Ispizua. El matrimoni va tenir sis fills: María Jesús, Luis Fernando, Maria Isabel, Ignacio, Julia i Javier. L'any 1944 va començar a treballar al Conservatori de Madrid, sent, anys més tard, el seu director, i on tingué molts alumnes entre ells l'aragonès Ángel Oliver Pina.[2]

Va morir sobtadament el dia 7 d'abril de 1961, a l'edat de 74 anys, en el seu domicili del carrer de Sagasta de Madrid.

Estil musical

modifica

Molt influït per Richard Wagner i els músics del romanticisme tardà, troba en les arrels del folklore basc la seua inspiració i les primeres notes que més tard donaran cos i ànima a les seues composicions. Guridi va conrear amb solidesa un enorme ventall de gèneres. Des de música de cambra (quartets de corda), composicions vocals i corals, orquestrals, peces religioses per a orgue, òperes («Mirentxu» i «Amaya») i sarsueles («El caserio», «La meiga», etc.). Entre les seues obres destaquen: El caserio (1926), Diez melodias vascas (1940), Así cantan los chicos (1909), Amaya (1920), Mirentxu (1910), Una aventura de Don Quijote (1916), La meiga (1929), Seis canciones castellanas (1939), Simfonia pirenaica (1945) i Homenaje a Walt Disney, para piano y orquesta (1956).

Orquestra

modifica
  • 1915 Leyenda vasca
  • 1915 Una aventura de Don Quijote, poema simfònic, basat en l'episodi del biscaí de Don Quixot
  • 1927 En un barco fenicio, poema simfònic
  • 1941 Diez melodias vascas
  • 1946 Sinfonia Pirenaica
  • # Andante Sostenuto - Allegro Molto Moderato - Poco Meno Mosso - Allegro Modera
  • # Presto Non Troppo - Andante Sostenuto
  • # Allegro Brioso
  • 1956 Homenaje a Walt Disney, per a piano i orquestra
  • Plenilunio - Espatadantza

Opera i sarsuela

modifica

Cor i veu

modifica
  • 1915 Asi cantan los chicos, per a cor infantil i orquestra
  • 1932 Euskal folkloreko XXII abesti
  • 1943 Seis canciones castellanas
  • # No quiero tus avellanas
  • # Como quieres que adivine
  • # Allá arriba, en aquella montaña
  • # Sereno!
  • # Llámale con el panuelo
  • # Mañanita de San Juan
  • Goiko mendiyan
  • Aldapeko
  • Ni ez naiz zomorrua
  • Boga boga
  • Canta el gallo tempranero
  • Eusko irudiak koro eta orkestarako.
  • Canciones vascas
  • # Ala baita
  • # Arantzazura
  • # Zorabiatua naiz
  • # Alabatua
  • Boga boga
  • Hator mutil
  • Anton Aizkorri

Música de cambra

modifica
  • 1906-1907 Fantasia para gran órgano
  • 1951 Escuela española de órgano
  • # Introducción
  • # Capriccio
  • # Cantinela
  • # Himno
  • # Improvisación
  • # Canción vasca
  • # Salida
  • # Interludio
  • # Plegaria
  • # Preludio
  • # Pastorela
  • # Villancico
  • # Glosa (Puer natus est)
  • # Éxtasis
  • # Fuga
  • # Adagio
  • # Ave Maria
  • # Ofertorio I
  • # Ofertorio II
  • # Toccata
  • Variaciónes sobre un tema vasco
  • Preludio
  • Fantasía
  • Interludio
  • Triptico del buen pastor
  • # El rebaño
  • # La oveja perdida
  • # El buen pastor
  • Misa a San Gabriel
  • 1905 Quatorze morceaux pour piano
  • 8 Apuntes Para Piano
  • # Amanecer
  • # Cancion Vasca
  • # Danza Rustica
  • # Canto De Arriero
  • # Romanza
  • # Cortejo Funebre
  • # Rumor De Agua
  • # Marcha Humoristica
  • Cantos Populares Vascos
  • Danzas Viejas
  • # Tamboreillo De Navidad
  • # Muérdago - Zortzico Del Dolor
  • # La Carrasquilla
  • Lamento e imprecacion e Agar
  • Tres piezas breves
  • Vasconia
  • # Viejo Carillon
  • # Leyenda
  • # En el Chacoli - Tocata Festiva

Arxiu documental

modifica

L'arxiu documental de partitures, documents i enregistraments sonors es troba molt repartit entre: la família Guridi, l'Eresbil (Arxiu de compositors bascos), SGAE. La Biblioteca Nacional, La Biblioteca del Real Conservatori Superior de Música de Madrid, la Biblioteca Musical de l'Ajuntament de Madrid, la Fundació Juan March, l'arxiu sonor de Ràdio Nacional d'Espanya, la Fonoteca Nacional, Arxiu de la Unió Musical Espanyola, Arxiu de Música del Seminari de Derio, la Filmoteca Espanyola.

Bibliografia

modifica
  • Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)
  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 61 (ISBN 84-7291-226-4)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 958. (ISBN 84-7291-226-4)