Jesús López-Cancio y Fernández

polític espanyol

Jesús López-Cancio Fernández (Avilés, 28 d'agost de 1917 - Tapia de Casariego, 27 de juliol de 2008)va ser un polític espanyol que va ocupar diversos llocs durant la dictadura franquista, com els de governador civil i cap provincial del «Movimiento» a Madrid, Palència, Santander i Navarra.

Infotaula de personaJesús López-Cancio y Fernández
Nom original(es) Jesús López-Cancio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1917 Modifica el valor a Wikidata
Avilés (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 2008 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Tapia de Casariego (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Palència
17 d'octubre de 1951 – 17 de desembre de 1955
  Delegat nacional del Frente de Juventudes
17 de desembre de 1955 – 28 de setembre de 1962
  Governador civil de Navarra
28 de setembre de 1962 – 23 d'abril de 1966
  Governador civil de Santander
23 d'abril de 1966 – 15 de novembre de 1969
  Governador civil de Madrid
15 de novembre de 1969 – 24 d'abril de 1976
  Procurador a Corts
8 de maig de 1956 – 15 de novembre de 1967
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

Nascut a Avilés en 1917,[1] es va llicenciar i va doctorar en dret per la Universitat d'Oviedo. Va ingressar a Falange Española de las JONS en 1936.[2] Igualment es va afiliar al Sindicato Español Universitario (SEU) mentre realitzava els seus estudis universitaris. Va participar en la Guerra civil enquadrat en les files del Bàndol revoltat, lluitant en una Bandera de Falange.[1]

Acabada la contesa, va ocupar diversos càrrecs. Va ser cap del Frente de Juventudes en el Districte Universitari d'Oviedo durant cinc anys, delegat provincial del Frente de Juventudes d'Astúries, alcalde del conceyu de Tapia de Casariego en la década de 1940,[1] vicesecretari provincial d'Ordenació Econòmica o governador civil de Palència. Durant el seu mandat impulsà la implantació del Frente de Juventudes i la Secció Femenina en la província, i va crear el patronat provincial «Caudillo Franco» per tal de facilitar la construcció d'habitatges.[3] Considerat un polític «pragmàtic»,[4] en 1955 fou nomenat delegat nacional del Frente de Juventudes en substitució de José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz.[5]

Amb posterioritat exerciria com a governador civil de les províncies de Navarra, Santander i Madrid,[6] i, finalment i ja en els inicis de la transició, ministre-lletrat del Tribunal de Comptes per nomenament reial. Va posseir també el càrrec de procurador a les Corts franquistes entre 1956 i 1967.[7] Amb l'arribada de la democràcia es va allunyar de la vida política.

Membre de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, va dirigir la seva la revista de difusió cultural, La Torre de los Lujanes, on es van publicar diversos articles seus. És autor també de l'obra titulada Memoria de algunas palabras (4 vols., Madrid-Santander, 1966-1975).

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Buceta i et al., 2003, p. 946.
  2. García Ramos, 2003, p. 223.
  3. García Ramos, 2003, p. 227-228.
  4. Payne, 1999, p. 428.
  5. Alcoba López, 2002, p. 219.
  6. Sanz Noya 2008, p. 142 ; García Ramos 2003, p. 228.
  7. «López Cancio Fernández, Jesús». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.

Bibliografia modifica