Joël Robert

pilot de motocròs belga

Joël Robert (Grandrieu, 24 de novembre de 1943 - Gilly, 13 de gener de 2021) fou un pilot belga de motocròs, un dels més famosos de la història d'aquest esport. Va guanyar sis Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 250cc (els cinc darrers, d'una tacada)[1] i cinc de Bèlgica, a banda d'un Motocross des Nations i tres Trophée des Nations formant part de l'equip belga. El seu rècord de 50 victòries en Gran Premi va ser vigent durant més de 30 anys, fins que el superà el també belga Stefan Everts el 2004.

Infotaula de personaJoël Robert

Robert amb la Suzuki el 1972
Biografia
Naixement24 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Grandrieu (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Gilly (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciópilot de motocròs Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1736581 Allocine: 187164
Facebook: 100041702808587 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Temporades1960 - 1976
EquipsGreeves, CZ, Suzuki, Puch
Rècords• El Campió del Món més jove de la història (20 anys, 1964)
• 50 Victòries en GP
Palmarès en motocròs
C. Món 250cc6 (1964, 1968 - 1972)
GP guanyats50
MXDN1 (1969)
Trophée3 (1969, 1970, 1972)

Inter-AM1 (1968)
C. Bèlgica5 250cc (1963-64, 1966, 1972-73)

MX der Azen2 (1965 - 1966)

Robert, diabètic de feia temps i amb problemes de cor, es va morir el 13 de gener del 2021 a l'edat de 77 anys, víctima de la COVID-19.[2][3]

Trajectòria esportiva modifica

Joël Robert començà la seva carrera internacional en motocròs com a pilot oficial de la marca txecoslovaca CZ en la categoria dels 250cc. El 1964 esdevingué el Campió del Món més jove de la història en aconseguir el seu primer títol a 20 anys. Amb la CZ va tornar a guanyar el títol els anys 1968 i 1969.[4]

De cara a la temporada de 1970 va deixar CZ per a fitxar per la japonesa Suzuki, que aleshores mirava d'introduïr-se en una especialitat dominada fins al moment per fabricants europeus. El debut de les grogues motocicletes japoneses no podia ser més reeixit, ja que Robert hi guanyà tres títols consecutius: 1970, 1971 i 1972.

Un pilot molt recordat modifica

Robert és recordat com un dels pilots amb més talent de la història del motocròs. El seu estil de pilotatge era ben espectacular, acostumant a anar per la part interior dels revolts, amb un gran control de la derrapada.[5] Durant la seva millor època era tan superior a la resta de pilots que es permetia exhibicions com ara aturar-se davant de la tribuna en plena cursa, recolzar-hi la moto, baixar i pujar-hi per a besar-li la mà a alguna noia maca del públic. Tot seguit, tornava a pujar a la moto i guanyava la cursa de forma incontestable.[6] Els organitzadors de curses motocròs de Bèlgica, Països Baixos i nord de França es posaven d'acord amb els horaris de la prova i pagaven un helicòpter per a poder comptar amb ell en cada circuit. L'helicòpter anava i tornava tres vegades, mànega a mànega, d'un circuit a l'altre (Robert tenia dues motos, una a cada circuit). Sovint, guanyava les sis mànegues -tres a cada localitat-, descansant només mentre volava amb l'helicòpter.[6]

En una de les disciplines esportives més exigents físicament, cridava l'atenció per la seva manca d'entrenament i la seva addicció al tabac. Fins i tot un cop va deixar la seva cigarreta damunt la barra de sortida davant de Sylvain Geboers mentre eren a la graella de sortida, en una final que Robert va acabar guanyant. Dotat d'una gran força, sembla que a la seva bona època Robert podia aixecar un cotxe des del darrere amb l'única ajuda dels seus braços.[7]

Darrers temps modifica

Durant anys, Robert seguí vinculat al món del motocròs i fou, per exemple, el manager de l'equip belga al Motocross des Nations. L'any 2000 fou incorporat al Motorcycle Hall of Fame de l'AMA[4] i el 2006 va rebre el premi Edison Dye a la trajectòria.[8] El 2019 va ser nomenat FIM Legend.[9]

Palmarès internacional modifica

 
Domingo Gris (21) i Joël Robert durant el GP d'Espanya de 1973
Any Motocicleta Mundial
250cc
Per equips[a 1]
MXDN Trophée
1962 Greeves 14è
1963 Greeves 25è
1964 CZ 1r
1965 CZ 2n
1966 CZ 2n
1967 CZ 2n
1968 CZ 1r
1969 CZ 1r 1r 1r
1970 Suzuki 1r 1r
1971 Suzuki 1r
1972 Suzuki 1r 1r
1973 Suzuki 18è
1974 Suzuki 10è
1975 Suzuki
1976 Puch 17è
Total títols 6 1 3
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

Referències modifica

  1. «Profile - Joel Robert» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 3 juny 2010].
  2. Dricot, Dominique. «Le champion belge de motocross Joël Robert est décédé» (en francès). Le Soir, 13-01-2021. [Consulta: 15 gener 2021].
  3. De la Torre, Juan Pedro. «Adiós a Joël Robert, la primera gran estrella del motocross» (en castellà). Motociclismo, 13-01-2021. [Consulta: 15 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 «Joel Robert. Six-time motocross world champion Trans-AMA competitor» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 3 juny 2010].
  5. Pi 2012: «37. Com a pilot internacional de motocròs» p. 70-72
  6. 6,0 6,1 Pi 2012: «39. Joël Robert» p. 74
  7. «Jim Pomeroy - First American» (en anglès). jimpomeroymx.com. Arxivat de l'original el 29 de maig 2013. [Consulta: 3 juny 2010].
  8. «Edison Dye Motocross Lifetime Achievement Award Recipients» (en anglès). glenhelen.com, 2022. [Consulta: 10 agost 2020].
  9. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
Bibliografia

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joël Robert