Joël Robert
Joël Robert (Grandrieu, 24 de novembre de 1943 - Gilly, 13 de gener de 2021) fou un pilot belga de motocròs, un dels més famosos de la història d'aquest esport. Va guanyar sis Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 250cc (els cinc darrers, d'una tacada)[1] i cinc de Bèlgica, a banda d'un Motocross des Nations i tres Trophée des Nations formant part de l'equip belga. El seu rècord de 50 victòries en Gran Premi va ser vigent durant més de 30 anys, fins que el superà el també belga Stefan Everts el 2004.
 Robert amb la Suzuki cap a 1972 | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1943  Grandrieu (Bèlgica) | ||||
| Mort | 13 gener 2021 (77 anys) Gilly (Bèlgica) | ||||
| Causa de mort | Causes naturals (COVID-19 ) | ||||
| Dades personals | |||||
| Nacionalitat |  Bèlgica | ||||
| Es coneix per | • El Campió del Món més jove de la història (20 anys, 1964) • 50 Victòries en GP | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | pilot de motocròs | ||||
| Activitat | 1960 - 1976 | ||||
| Esport | motocròs | ||||
| |||||
| Participà en | |||||
| Títols internacionals en Motocròs | |||||
| C. Món 250cc | 6 (1964, 1968 - 1972) | ||||
| GP guanyats | 50 | ||||
| Títols estatals en Motocròs | |||||
| C. Bèlgica | 5 250cc (1963-64, 1966, 1972-73) | ||||
| Victòries en motocròs destacats | |||||
| MXDN | 1 (1969) | ||||
| Trophée | 3 (1969, 1970, 1972) | ||||
| MX der Azen | 2 (1965 - 1966) | ||||
Premis
| |||||
   | |||||
Robert, diabètic de feia temps i amb problemes de cor, es va morir el 13 de gener del 2021 a l'edat de 77 anys, víctima de la COVID-19.[2][3]
Trajectòria esportivaModifica
Joël Robert començà la seva carrera internacional en motocròs com a pilot oficial de la marca txecoslovaca CZ en la categoria dels 250cc. El 1964 esdevingué el Campió del Món més jove de la història en aconseguir el seu primer títol a 20 anys. Amb la CZ va tornar a guanyar el títol els anys 1968 i 1969.[4]
De cara a la temporada de 1970 va deixar CZ per a fitxar per la japonesa Suzuki, que aleshores mirava d'introduïr-se en una especialitat dominada fins al moment per fabricants europeus. El debut de les grogues motocicletes japoneses no podia ser més reeixit, ja que Robert hi guanyà tres títols consecutius: 1970, 1971 i 1972.
Un pilot molt recordatModifica
Robert és recordat com un dels pilots amb més talent de la història del motocròs. El seu estil de pilotatge era ben espectacular, acostumant a anar per la part interior dels revolts, amb un gran control de la derrapada.[5] Durant la seva millor època era tan superior a la resta de pilots que es permetia exhibicions com ara aturar-se davant de la tribuna en plena cursa, recolzar-hi la moto, baixar i pujar-hi per a besar-li la mà a alguna noia maca del públic. Tot seguit, tornava a pujar a la moto i guanyava la cursa de forma incontestable.[6] Els organitzadors de curses motocròs de Bèlgica, Països Baixos i nord de França es posaven d'acord amb els horaris de la prova i pagaven un helicòpter per a poder comptar amb ell en cada circuit. L'helicòpter anava i tornava tres vegades, mànega a mànega, d'un circuit a l'altre (Robert tenia dues motos, una a cada circuit). Sovint, guanyava les sis mànegues -tres a cada localitat-, descansant només mentre volava amb l'helicòpter.[6]
En una de les disciplines esportives més exigents físicament, cridava l'atenció per la seva manca d'entrenament i la seva addicció al tabac. Fins i tot un cop va deixar la seva cigarreta damunt la barra de sortida davant de Sylvain Geboers mentre eren a la graella de sortida, en una final que Robert va acabar guanyant. Dotat d'una gran força, sembla que a la seva bona època Robert podia aixecar un cotxe des del darrere amb l'única ajuda dels seus braços.[7]
Darrers tempsModifica
L'any 2000 fou inclòs en el Motorcycle Hall of Fame de l'AMA.[4] Durant anys, Robert seguí vinculat al món del motocròs i fou, per exemple, el manager de l'equip belga al Motocross des Nations.
Palmarès internacionalModifica
| Any | Motocicleta | Mundial 250cc |
Per equips[a 1] | |
|---|---|---|---|---|
| MXDN | Trophée | |||
| 1962 | Greeves | 14è | ||
| 1963 | Greeves | 25è | ||
| 1964 | CZ | 1r | ||
| 1965 | CZ | 2n | ||
| 1966 | CZ | 2n | ||
| 1967 | CZ | 2n | ||
| 1968 | CZ | 1r | ||
| 1969 | CZ | 1r | 1r | 1r |
| 1970 | Suzuki | 1r | 1r | |
| 1971 | Suzuki | 1r | ||
| 1972 | Suzuki | 1r | 1r | |
| 1973 | Suzuki | 18è | ||
| 1974 | Suzuki | 10è | ||
| 1975 | Suzuki | 9è | ||
| 1976 | Puch | 17è | ||
| Total títols | 6 | 1 | 3 | |
- ↑ La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
ReferènciesModifica
- ↑ «Profile - Joel Robert» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 3 juny 2010].
- ↑ Dricot, Dominique. «Le champion belge de motocross Joël Robert est décédé» (en francès). Le Soir, 13-01-2021. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro. «Adiós a Joël Robert, la primera gran estrella del motocross» (en castellà). Motociclismo, 13-01-2021. [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Joel Robert. Six-time motocross world champion Trans-AMA competitor» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 3 juny 2010].
- ↑ Pi 2012: «37. Com a pilot internacional de motocròs» p. 70-72
- ↑ 6,0 6,1 Pi 2012: «39. Joël Robert» p. 74
- ↑ «Jim Pomeroy - First American» (en anglès). jimpomeroymx.com. Arxivat de l'original el 29 de maig 2013. [Consulta: 3 juny 2010].
- Bibliografia
- Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joël Robert |
- Pàgina dedicada a Joël Robert Arxivat 2012-06-19 a Wayback Machine. (anglès)
- Pàgines escanejades d'una entrevista a Robert de 1972 Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine. (anglès)
- Vídeo d'una victòria seva al GP de Cadwell Park el 1964[Enllaç no actiu] (anglès)
- Imatge de Joël Robert amb la Suzuki el 1972 Arxivat 2015-04-21 a Wayback Machine.
