Viquipèdia

JoAnn Falletta

directora d'orquestra

JoAnn Falletta (Brooklyn, 27 de febrer de 1954) és una directora d'orquestra estatunidenca. És considerada com una dels cent millors directors d'orquestra del món, d'entre només vuit dones.[1][2][3]

Infotaula de personaJoAnn Falletta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJuilliard School
Mannes School of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentGuitarra clàssica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjoannfalletta.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0266365 Facebook: JoAnn-Falletta-588706127859654 Youtube: UCO27x7r51JfzRzxv62srLBQ Spotify: 4XNYbiwP1fToWVyvNPTMMK iTunes: 3188364 Musicbrainz: f42cd8d2-0c06-4c04-99b2-83029e3e7936 Discogs: 1189030 Allmusic: mn0000945121 Deezer: 1078644 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Falletta es va criar al districte de Queens en una família d'origen italo-estatunidenc. Va estudiar la Mannes School of Music i a The Juilliard School de Nova York. Va començar la seva carrera musical com a guitarrista i mandolinista, i als vint-i-tants anys sovint la cridaven per a tocar amb la Metropolitan Opera i la Filharmònica de Nova York quan una obra requeria una mandolina o un obbligato de guitarra.

Falletta va ingressar a la Mannes el 1972 com a estudiant de guitarra, però va començar a dirigir l'orquestra estudiantil en el seu primer any, la qual cosa iniciava el seu interès en la carrera com a directora. Tot i que l'administració de Mannes en aquest moment va expressar dubtes sobre la capacitat de qualsevol dona per a obtenir un diploma de direcció musical, van consentir en impulsar la carrera de Falletta. Després de graduar-se, va continuar els seus estudis al Queens College (direcció orquestral) i a la Juilliard School of Music (MM, DMA en direcció orquestral). Falletta va estudiar direcció amb Jorge Mester, Sixten Ehrling i Semyon Bychkov [4] i també va participar en classes magistrals amb Leonard Bernstein.

El 1977 fou contractada com a directora musical de l'Orquestra Simfònica de Jamaica, càrrec que va ocupar fins a 1989. Va exercir com a directora musical de la Denver Chamber Orchestra des de 1983 fins a 1992, i com a directora associada de la Milwaukee Symphony Orchestra des de 1985 fins a 1988. De 1986 a 1996, va exercir com a directora musical de lThe Women's Philharmonic.[4][5] També va ser directora musical de l'Orquestra Simfònica de Long Beach[6] de 1989 al 2000.[7]

El 1991, Falletta va ser nomenada l'onzena directora musical de l'Orquestra Simfònica de Virgínia. Al maig de 2011, va signar l'extensió del seu contracte de Virgínia fins a la temporada 2015-2016.[8] Al setembre de 2015, el seu contracte de la Virgínia Symphony es va estendre encara més fins a la temporada 2020-2021.[9] A l'abril de 2018, en una revisió de l'extensió del contracte anterior, la Virgínia Symphony va anunciar que Falletta conclourà la seva direcció musical de l'orquestra al juny de 2020.[10]

Al maig de 1998, Falletta va ser nomenada directora musical de l'Orquestra Filharmònica de Buffalo, i va assumir formalment el càrrec a la temporada 1999-2000. Durant la seva permanència a Buffalo, l'orquestra va fer enregistraments per a Naxos Records i va tornar al Carnegie Hall després de 20 anys d'absència. En 2004, l'orquestra i l'estació de televisió WNED van establir el Concurs Internacional de Concerts per a Guitarra JoAnn Falletta. Recentment va estendre el seu contracte amb la BPO fins a la temporada 2020-2021.[11] El 2011 va ser nomenada directora artística de l'Orquestra Simfònica de Hawaii. En 2011, va ser nomenada Directora Convidada Principal de l'Institut de Música Brevard, prestant serveis durant la temporada 2013.

Fora dels EUA, Falletta, va dirigir l'Orquestra de l'Ulster a l'agost de 2010 i va tornar per a altres concerts el gener de 2011. Al maig de 2011, Falletta va ser nomenada com la directora número 12 de l'Orquestra de l'Ulster, i es va fer efectiva en la temporada 2011-2012, amb un contracte inicial de 3 anys.[12] Va ser la primera estatunidenca i la primera dona directora a ser nomenada directora d'orquestra.[13] Va concloure la seva permanència en l'Orquestra de l'Ulster després de la temporada 2013-2014.[14][15] També va ser la primera dona a dirigir l'orquestra del Teatre Nacional de Mannheim.[5]

Falletta va exercir en el Consell Nacional de les Arts de 2008 a 2012, després del seu nomenament pel president George W. Bush. En el documental suec de 1987 Dirigenterna, dirigit per Christina Olofson, JoAnn Falletta apareix la interpretació de la Filharmònica de Queens de l'obra d'Stravinski La consagració de la primavera en l'assaig i l'actuació.

Falletta ha gravat més de 70 àlbums per a segells com Naxos, amb obres de Brahms, Barber i Schubert, i compositores com Marcel Tyberg, Fanny Mendelssohn, Clara Schumann, Lili Boulanger i Germaine Tailleferre,[4] més de compositors contemporanis com John Corigliano.

Falletta es va casar amb Robert Alemany el 1986.[16] Alemany és analista de sistemes per IBM i clarinetista professional a temps parcial.[17]

Premis modifica

Falletta va guanyar diversos premis de direcció, entre ells el Seaver / National Endowment for the Arts Conductors Award en 2002,[18] el Premi Bruno Walter de Direcció el 1982, el Primer Premi en el Concurs Stokowski el 1985, el Premi Toscanini el 1986 i el Premi Ditson per l'Avenç de la Música Americana el 1998.[19] També va rebre onze premis de ASCAP per la seva programació creativa, així com el Premi John S. Edwards de la American Symphony Orchestra League.[20] Falletta ha defensat el treball de diversos compositors estatunidencs contemporanis al llarg de la seva carrera, i té al seu haver un extens repertori de noves obres i més de 100 estrenes mundials.[17]

Falletta va ser reconeguda com una de les "Dones de Virgínia en la Història" de la Biblioteca de Virgínia.[21]

Referències modifica

  1. ↑ Roberts, Maddy Shaw «Eight of the world's 100 top conductors are now women, compared to just one in 2013» (en anglès). Classic fM, 07-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].
  2. ↑ Classical Music Statistics 2019 Arxivat 2020-09-29 a Wayback Machine. a bachtrack (anglès)
  3. ↑ «JoAnn Falletta becomes Ulster Orchestra's first female conductor» (en anglès). BelfastTelegraph.co.uk, 09-05-2011. ISSN: 0307-1235.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Blankenburg, Elke Mascha. Dirigentinnen im 20. Jahrhundert : Portraits von Marin Alsop bis Simone Young. Hamburg: Europäische Verlagsanstalt, 2003, p. 94. ISBN 3434505369. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Barber, Charles. «Falletta, JoAnn (Marie)». A: Grove Music Online. Oxford University of Press, 2017. 
  6. ↑ Janet Wiscombe «Music, maestro, please». , 17-10-1993 [Consulta: 28 setembre 2008]. Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-13. [Consulta: 30 novembre 2019].
  7. ↑ Asia Morris «Symphony to Welcome Home Past Music Director JoAnn Falletta for Classical Season Finale». , 07-06-2017 [Consulta: 28 abril 2018]. Arxivat 2019-03-25 a Wayback Machine.
  8. ↑ David Nicholson «Falletta signs new Virginia Symphony contract». , 13-05-2011 [Consulta: 5 juny 2011]. Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 30 novembre 2019].
  9. ↑ Rashod Ollison «JoAnn Falletta signs new contract with Virginia Symphony». , 19-09-2015 [Consulta: 21 setembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-08. [Consulta: 30 novembre 2019].
  10. ↑ Virginia Symphony Orchestra (17 d'abril de 2018). "Beloved Msestro JoAnn Falletta To Bid Farewell in 2020". Nota de premsa. Consulta: 28 d'abril de 2018.
  11. ↑ «JoAnn Falletta signs six-year extension with BPO». Buffalo Business First, 30-05-2015 [Consulta: 16 febrer 2011].
  12. ↑ Ulster Orchestra (9 maig 2011). "Ulster Orchestra Appoints New Principal Conductor". Nota de premsa. Consulta: 5 de juny de 2011.
  13. ↑ Alf McCreary «JoAnn Falletta becomes Ulster Orchestra's first female conductor». , 09-05-2011 [Consulta: 5 juny 2011].
  14. ↑ Ulster Orchestra (gener 2014). "Ulster Orchestra Announce Rafael Payare as Chief Conductor from 2014-15". Nota de premsa. Consulta: 18 de gener de 2014.
  15. ↑ «Rafael Payare appointed chief conductor in Ulster». , 15-01-2014 [Consulta: 18 gener 2014].
  16. ↑ Edward Yadzinski «JoAnn Falletta Brings New Perspective to the Philharmonic». , agost 1999 [Consulta: 2 febrer 2010]. Arxivat 2022-01-18 a Wayback Machine.
  17. ↑ 17,0 17,1 «At its core, music is all about people and touching those people». , 06-10-2011 [Consulta: 7 juny 2012].
  18. ↑ Lawrence van Gelder «Footlights». , 23-10-2002 [Consulta: 28 setembre 2008].
  19. ↑ Blankenburg, Elke Mascha. Dirigentinnen im 20. Jahrhundert: Portraits von Marin Alsop bis Simone Young. Hamburg: Europäische Verlagsanstalt, 2003, p. 97. ISBN 3434505369. 
  20. ↑ «JoAnn Falletta» (en anglès). , 22-04-2013 [Consulta: 8 març 2018]. Arxivat 2020-01-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-01-16. [Consulta: 30 novembre 2019].
  21. ↑ «Virginia Women in History: JoAnn Falletta». Library of Virginia. [Consulta: 4 març 2015].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=JoAnn_Falletta&oldid=32909922»