Jo Moutet

Jo Moutet (1926-2002) va ser un músic francès polifacètic: compositor, director d'orquestra i arrangista, que va treballar amb molts de grans de la cançó francesa durant més de quatre dècades.[1]

Infotaula de personaJo Moutet
Biografia
NaixementJoseph Moutet
26 desembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Montaigu-le-Blin (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 2002 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Rambouillet (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire à rayonnement régional de Lyon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilOpereta, comèdia musical, cançó

IMDB: nm0610143 Musicbrainz: 846c0e67-bb3e-4cd6-b5f5-546f57286850 Discogs: 705101 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Montaigu-le-Blin, fill de músics de ball popular, el pare tocava el clarinet i l'accordió i la mare, el piano i el cant, obté als dotze anys el Primer Premi Internacional d'Acordió. Va estudiar al Conservatori de Lió on hi guanyà el primer premi. Enregistra discos amb el seu acordió amb els pseudònims Gaston Temporel i Jo l'Auvergnat.[1]

El 1954 Charles Aznavour canta À t'regarder en una orquestració de Moutet.[2] La seva trobada amb Georges Guétary (1915-1997) el 1956 va ser un tombant a la seva carrera. Esdevindrà el seu acompanyant favorit i serà el seu compositor fins a la mort de Guétary el 1997. El 1958 Guétary i André Bourvil van ser els protagonistes en l'estrena de la seva opereta Pacifico.[3] Va escriure per a Édith Piaf, entre d'altres la cançó Jérusalem[4] i compongué música de film, de la qual la més coneguda és la per Béru et ces dames del qual una melodia va esdevenir famosa per acompanyar els crèdits d'un programa sobre la música per acordió a la cadena France 3.[1]

Obres destacadesModifica

ComposicionsModifica

  • Pacifico, opereta amb llibret de Paul Nivoix, estrenat el 1958 per Bourvil i Georges Guétary[5]
  • S.O.6 (1966), opereta en col·laboració de Marc Cab, una paròdia sobre els films de polícies secretes tipus James Bond
  • Le Charimari, estrenada el 1981 amb Pierrette Bruno (1981)
  • Hourra papa! estrenada el 1984 amb Marie Jo Weldo i Jacques Demarny

Reedicions recentsModifica

  • Pacifico, interpretat per Bourvil i Georges Guétary, reedició en CD per Marianne Mélodie, desembre 2008
  • Amoureuses, (com a director d'orquestra) CD editat per Accord, 2006
  • Le Chanteur de Mexico, opereta de Francis Lopez, Jo Moutet (director), juny 2006
  • Lady Paname, Suzy Delair (cantant), Jo Moutet (director), Raymond Legrand (director), Franck Pourcel (director), Accord, 2006

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jo Moutet (1926-2002)», Opérette et theâtre musical, s.d.
  2. Raoul Bellaïche, Aznavour «Non je n'ai rien oublié», Editorial Archipel, 2011, ISBN 9782809807646
  3. Claude Sarraute,«`PACIFICO´ à la Porte-Saint-Martin», Le Monde, 26 de novembre de 1958
  4. «Jo Moutet», banca de dades de la Bibliothèque et Archives Canada
  5. Sandro Cassati, André Bourvil une histoire vraie, City Edition, 2010, ISBN 9782824649535

Enllaços externsModifica