Obre el menú principal

Joan Aragó (en francès: Jean Arago; Estagell, Rosselló, 25 de maig del 1788 - Ciutat de Mèxic, 9 de juliol del 1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic. Combaté a la guerra d'independència contra Espanya.[1][2]

Infotaula de personaJoan Aragó
Nom original (fr) Jean Arago
Biografia
Naixement (fr) Jean Martin Arago
25 maig 1788
Estagell (Rosselló)
Mort 9 juliol 1836 (48 anys)
Ciutat de Mèxic
Activitat
Ocupació Oficial i militar
Rang militar general
Família
Família Família Aragó
Pares Francesc Bonaventura AragóMaria Roig
Germans Domènec Francesc Joan Aragó, Jaume Aragó, Esteve Aragó, Víctor Aragó i Josep Aragó
Modifica les dades a Wikidata

La família AragóModifica

Fill de l'alcalde local Francesc Bonaventura Aragó, era, per tant, un dels quatre germans Aragó:

BiografiaModifica

Com el seu pare, va ser caissier de la Monnaie (tresorer) a Perpinyà el 1815, però la Segona Restauració féu que se'l cessés i decidí embarcar-se cap a Nova Orleans.

Aprofitant el coneixement que havia adquirit de l'administració militar mentre era secretari del general Duhesme, es va posar al servei dels rebels mexicans: del 1816 al 1821 combaté en les seves files en la guerra d'independència contra Espanya.[1] Fou successivament director general del cos d'enginyers, major general i governador d'algunes províncies.[1] Participà en l'expedició que comandava Javier Mina i en fou un dels pocs supervivents. Havent-se distingit per la seva bravura i les seves capacitats militars, fou nomenat comandant en cap el 1818, després de la revolta del cos d'oficials en contra del pare Torres. El general Santa Ana li degué gran part dels seus primers èxits. Un cop vençudes les tropes de Ferran VII, li fou atorgat el rang de general i el nou govern el nomenà governador de diverses províncies.

El 1836, ja malalt d'hidropesia, Aragó participà en l'expedició contra la revolució de Texas. Els darrers dies de juny, però, tornà a Mèxic i hi morí poc després.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 53; entrada: "Aragó"
  2. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)

BibliografiaModifica