Joan Balliol o Joan de Balliol (1249-1314) fou rei d'Escòcia. Era fill de Dervorguilla de Galloway, filla d'Alan, 5è Lord de Galloway, i de Joan, 5è Baró de Balliol, fundador del Balliol College a la Universitat d'Oxford.

Infotaula de personaJoan Balliol
John Balliol.jpg
Nom original(gd) Iain Bailiol
(en) John Balliol
Biografia
Naixement1249
Mort25 novembre 1314 (64/65 anys)
Châteaux de Hélicourt (en) Tradueix
Monarch of Scotland (en) Tradueix
17 novembre 1292 – 10 juliol 1296 – Robert I d'Escòcia →
Dades personals
ReligióCristianisme
FormacióDurham School (en) Tradueix
Activitat
OcupacióSobirà
Carrera militar
ConflicteGuerra de la Independència d'Escòcia
Família
FamíliaHouse of Balliol (en) Tradueix
CònjugeIsabella de Warenne (en) Tradueix
FillsEduard Balliol
ParesJohn I de BalliolDervorguilla de Galloway
GermansEleanor Balliol (en) Tradueix

Escut d'armes Joan Balliol
Modifica les dades a Wikidata

A la mort de Margarida d'Escòcia presentà la seva candidatura al tron escocès com a nebot de la filla gran de Guillem I i bésnet de David I, oposada a la de Robert Bruce i John Hastings.

El juny del 1292 la cort de justícia es decantà per ell i el 17 de novembre del 1292 li fou concedida la corona a Berwick per Eduard I d'Anglaterra amb jurament de fidelitat. Tanmateix, no acceptà la submissió i cercà ajut francès el 1295. Aleshores Eduard I fa una rígida interpretació legal de les obligacions de vassallatge i esclata una crisi que l'obligaria a lluitar també contra Enric de França. Però un cop sotmesos els gal·lesos, pel juliol del 1296 envairia Escòcia i obligaria Balliol a abdicar a Brechin.

Joan Balliol fou tancat a la Torre de Londres, però per mediació del papa Bonifaci VIII fou alliberat el 1301. Marxà a les seves terres de Picardia, on va morir el 1314 sense fer cap esforç per reclamar els seus drets al tron escocès. Això sí que ho faria el seu fill Eduard Balliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Balliol


Precedit per:
Margarida
Reis d'Escòcia
12921296
Succeït per:
Robert I