Joan Baptista Comes

compositor espanyol

Joan Baptista Comes (València, ca. 1582 - 1643) fou un compositor valencià del Barroc, mestre de capella de Lleida i de València. Les obres multicorals de Comes són una de les millors mostres de la música barroca dels Països Catalans.

Infotaula de personaJoan Baptista Comes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1582 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1643 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Genís Peres Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarcelo Settimio (en) Tradueix i Jerónimo Comes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0da684a0-b12d-444e-811b-814f3437cdc9 Discogs: 3398120 IMSLP: Category:Comes,_Joan_Baptista Modifica el valor a Wikidata

Deixeble de Joan Genís Peres i del mestre Ambrosio Cotes, en la seva obra es fan sensibles la primera tècnica ornamental Barroca, amb pàgines vocals (fins i tot a setze veus) que presenten ja notables afinitats amb l'oratori i que són uns dels exponents més apreciats del Barroc inicial valencià i de tot els Països Catalans.

Biografia modifica

El 1605 era cantor a la seu de Lleida i el mateix any és nomenat per votació dels músics mestre de capella. El càrrec el va ocupar fins al 1608, any en què es desplaça novament a València com a tinent de mestre de capella del Col·legi del Corpus Christi. El 1613 fou nomenat mestre de la seu de València, succeint en el càrrec a Jeroni Felipe.[1] El 1618 acceptà el càrrec de tinent de mestre de la capella reial de Madrid. Novament a València com a mestre de capella del Col·legi del Corpus Christi (1628), per incomprensió del rector passà definitivament a la seu com a mestre de capella el 1632, i el succeí en el càrrec el mestre castellonenc Marco Pérez.[2]

Magnificat 8 tono (fragment)

Retrobem la nostra música

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Media modifica

  • Missa de Batalla. Victoria Musicae Josep R. Gil-Tàrrega: La Mà de Guido 2006
  • In nativitate Domini. Victoria Musicae Josep R. Gil-Tàrrega: La Mà de Guido 2005
  • Danzas del Corpus Christi. Juan Bautista Comes (ca. 1582-1643) Capella Saetabis. Rodrigo Madrid: SEdeM CD 17. 2006
  • In festis Corporis Christi. Victoria Musicae Josep R. Gil-Tàrrega: La Mà de Guido 2010
  • Villancico al Santísimo: A la sombra estáis (6:30) on A batallar estrellas. Banzo. Harmonia Mundi.
  • Para regalo y bien mío. Retrobem la nostra música, CD nº 21.
  • Que el Rey del cielo este al hielo. Retrobem la nostra música, CD nº 21.
  • Magnificat 8º tono, a 4 v mixtes, Dialogado con el gregoriano. Retrobem la nostra música, CD nº 21.

Obra modifica

La seva producció consta de vuit misses, 126 obres llatines de 8 a 12 veus i 92 obres amb text castellà, la major part villancicos. Les obres més importants són les Lletanies al Santíssim Sagrament, a 8 veus i baix continu, que hom cantava a tot el País Valencià, el Christus factus, a 4 veus, de Setmana Santa, el villancet Al Dios de la Redención, on reprodueix alguns repics de les campanes del Miquelet, etc.

S'ha conservat un quadern de motets a 4 veus del qual, però, en manca la part del baix. En aquestes obres es manifesta de forma especial el domini del contrapunt.

Referències modifica

  1. Baeza, Iván. La música de la Catedral de Orihuela en el tercer cuarto dels siglo XVII - El magisterio de Jerónimo Comes (1651-1676) (en castellà). Alacant: Conservatorio Superior de Música "Oscar Esplá" de Alicante, maig 2012, p. 74. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 43, pàg. 660 (ISBN 84-239-4543-X)

Enllaços externs modifica