Joan Blanch i Rodríguez

polític català

Joan Blanch i Rodríguez (Badalona, 1937 - Badalona, 16 d'abril de 2014) fou un advocat i polític català, alcalde de Badalona durant quatre legislatures consecutives, des del 1983 fins al 1999.[1]

Infotaula de personaJoan Blanch i Rodríguez
Joan Blanch i Rodríguez.jpg
modifica
Biografia
Naixement1937 modifica
Badalona (Barcelonès) modifica
Mort16 abril 2014 modifica (76/77 anys)
Badalona (Barcelonès) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 5 maig 1999
Circumscripció electoral: Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1984 – 23 abril 1986
← Raimon Obiols i Germà
Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de badalona.PNG Alcalde de Badalona
23 maig 1983 – 12 juny 1999
← Màrius Díaz i BielsaMaite Arqué i Ferrer →
Escut de badalona.PNG Regidor de l'Ajuntament de Badalona
modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya
Coalició Socialista de Progrés modifica

BiografiaModifica

Llicenciat en dret, va ser militant del PSC-PSOE i alcalde de Badalona. També fou nomenat diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 en substitució de Raimon Obiols i escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995,[2] i president de l'Entitat Metropolitana del Transport. El seu gran èxit com a alcalde de Badalona va ser aconseguir que la ciutat formés part activa dels Jocs Olímpics de Barcelona, que van simbolitzar grans canvis i progressos per a la ciutat, com ara la construcció del barri de Montigalà o del Palau Municipal d'Esports.[3]

Després de 16 anys com a alcalde de Badalona, el 1997 fou desplaçat de la direcció del PSC de Badalona per Maite Arqué, després de la celebració d'eleccions primàries internes, a les quals ell no es va presentar. A les eleccions municipals de 1999 decidí presentar una candidatura alternativa a la del PSC anomenada Coalició Socialista de Progés (CSP) —que no va obtenir representació al consistori—, raó per la qual fou expulsat del partit. Seguí en la política, tot i que retornà a la seva feina d'advocat.[4][5][6]

El 2004 va demanar reingressar al partit, però el primer secretari del PSC de Badalona, Jordi Serra, va negar aquesta possibilitat.[7] El 16 de desembre de 2009 va donar suport a les Consultes sobre la independència de Catalunya en un acte de la Candidatura d'Unitat Popular de Badalona, i es va mostrar disposat a col·laborar amb la plataforma Badalona Decideix.[8][9]

Va morir als 76 anys a l'hospital de Can Ruti a causa d'un càncer.[10][11]

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Màrius Díaz i Bielsa
Alcalde de Badalona
 

19831999
Succeït per:
Maite Arqué i Ferrer