Viquipèdia

Joan Blondell

actriu estatunidenca

Joan Blondell (Nova York, 30 d'agost de 1906 − Santa Monica, Califòrnia, 25 de desembre de 1979) va ser una actriu estatunidenca.

Infotaula de personaJoan Blondell

(1930) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1906 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat del Nord de Texas
Professional Children's School
Santa Monica High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, model, participant en concursos de bellesa, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1927 Modifica el valor a Wikidata –  1979 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGeorge Barnes (1933–1936), divorci
Dick Powell (1936–1944), divorci
Michael Todd (1947–1950), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsNorman Powell
 ( George Barnes)
Ellen Powell
 ( Dick Powell) Modifica el valor a Wikidata
ParesLevi Bluestein Modifica el valor a Wikidata  i Kathryn Caine Modifica el valor a Wikidata
GermansGloria Blondell Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000951 Allocine: 5594 Allmovie: p6812 TCM: 17721 TV.com: people/joan-blondell IBDB: 32322 AFI: 83530 TMDB.org: 13568
Find a Grave: 2883 Modifica el valor a Wikidata

Va estar nominada als Oscars. Considerada una de rossa sexi i ocurrent, va ser una actriu fonamental de la Warner Bros en l'època anterior al Codi Hays, i va intervenir en més de 100 pel·lícules per al cinema i la televisió.

Biografia[1][2] modifica

S'estrena en el cinema el 1930 i es dona a conèixer en aquell temps del (sobretot a Night Nurse (1931) on ensenya els seus talents d'humor i de seducció). Llavors, es va convertir en una reina de les comèdies musicals de la Warner Bros..

Va néixer en una família dedicada al vodevil a Nova York. El seu pare, conegut com a Eddie Joan Blondell, Jr. (nascut Blustein), va ser un còmic de vodevil i un dels originals Katzenjammer Kids. La seva germana menor, Glòria, també actriu i amb una gran semblança física amb ella, es va casar amb el productor cinematogràfic Albert R. Broccoli. També va tenir un germà, del mateix nom que el seu pare i el seu avi.

Joan havia ja viatjat molt quan la seva família es va assentar a Dallas, Texas, sent encara adolescent. Amb el nom de Rosebud Blondell va guanyar el certamen de Miss Dallas i va arribar a la quarta plaça en el de Miss Amèrica el setembre d'aquell mateix any a Atlantic City (Nova Jersey). Va estudiar en la Universitat del Nord de Texas, i després en un centre de Denton (Texas), on la seva mare era una actriu teatral local. Joan va fer alguns treballs com a model i va ser descoberta per un agent de Hollywood el 1930 mentre treballava a Broadway després de tornar a Nova York per intentar ser actriu.

Li van demanar de canviar el seu nom per Inez "Alguna cosa", però més tard es va descartar el "Rosebud" pel qual havia estat coneguda en la seva infantesa i es va consolidar el nom de "Joan Blondell", que portaria al llarg d'una carrera de 49 anys. Amb el nouvingut James Cagney va aparèixer a l'obra de Broadway Penny Arcade, i va ser una de les WAMPAS Baby Stars el 1931.

 
Blondell menjant amb soldats nord-americans durant la seva època amb la United Service Organizations.

Amb contracte amb els estudis Warner Bros va debutar en el cinema el 1930, traslladant-se per això a Hollywood. Durant els anys trenta encarnaria a la caçafortunes de l'era de la Gran Depressió, i amb els seus grans ulls blaus, cabell ros i caràcter ocurrent, es va convertir en una de les favorites del públic. Va aparèixer a més pel·lícules de la Warner que qualsevol altra actriu, per la qual cosa ella mateixa es deia la bèstia de càrrega de la Warner. La popularitat de les seves pel·lícules va ser de gran rendibilitat per a l'estudi.

Blondell va ser aparellada amb James Cagney en pel·lícules com The Public Enemy (1931), i va ser, al costat de Glenda Farrell, una de les dues caçafortunes protagonistes de nou pel·lícules. Durant la Gran Depressió, Blondell va ser una de les persones millor pagades dels Estats Units. La seva commovedora interpretació de "Remember My Forgotten Man" a la pel·lícula de Busby Berkeley Gold Diggers of 1933 (1933), la qual coprotagonitzava al costat de Dick Powell i Ginger Rogers, es va convertir en l'himne per les frustracions degudes a l'atur i a les fallides mesures econòmiques del President Herbert Hoover. El 1937, va protagonitzar al costat d'Errol Flynn The Perfect Specimen, basada en una obra del llavors famós dramaturg Lawrence Riley.

Al final de la dècada havia fet gairebé 50 pel·lícules, malgrat haver deixat la Warner el 1939. Va continuar treballant regularment durant la resta de la seva vida, sent ben acollida en les seves últimes pel·lícules. Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper a The Blue Veil (1951). També va aparèixer a A Tree Grows in Brooklyn (1945), Desk Set (1957) i Will Success Spoil Rock Hunter? (1957). Poc abans de la seva mort va treballar en dues pel·lícules de gran èxit, Grease (1978) i The Champ (1979) al costat de Jon Voight i Rick Schroder. A més John Cassavetes la va elegir per al paper d'una vella i cínica actriu de teatre a la seva pel·lícula Opening Night (1977). També va participar en la sèrie de l'ABC TV Here Come the Brides, sobre la vida al Nord-oest del Pacífic al segle xix.

Blondell té una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood per la seva contribució al cinema, en el 6309 de Hollywood Boulevard.

Vida privada modifica

Blondell es va casar per primera vegada el 1932 amb el director de fotografia George Barnes (1892 - 1953). Van tenir un fill, Norman S. Powell (que va arribar a ser un expert productor, director, i executiu televisiu), i es van divorciar el 1936. El seu segon marit, amb qui es va casar el 19 de setembre de 1936, va ser l'actor, director i cantant Dick Powell; van tenir una filla, Ellen Powell, que va ser perruquera d'un estudi. Blondell i Powell es van divorciar el 14 de juliol de 1944. Es va casar amb el seu tercer marit, el productor Mike Todd, el 1947, divorciant-se el 1950. El seu matrimoni amb Todd va ser un desastre emocional i financer.

Va morir de leucèmia a Santa Monica (California), als 73 anys. Va ser enterrada al cementiri Forest Lawn Memorial Park a Glendale, Califòrnia.

Va escriure una novel·la titulada Center Door Fancy (publicada el 1972), basada en dades de la seva vida.

Filmografia modifica

 
James Cagney i Joan Blondell a Footlight Parade (1933)
 
Topper Returns (1941)
 
Cry Havoc (1943)

Premis i nominacions[3] modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. ↑ The New York Times. biografia Joan Blondell (en anglès). The New York Times. 
  2. ↑ imdb. .com/name/nm0000951/bio?ref_=nm_ov_bio_sm biografia Joan Blondell (en anglès). imdb. 
  3. ↑ .com/name/nm0000951/awards?ref_=nm_awd premis Joan Blondell (en anglès). 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Blondell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Blondell&oldid=33124619»