Joan Bonaventura Birotteau
Joan Bonaventura Birotteau (Perpinyà, 21 d'octubre de 1758 - Bordeus, 24 d'octubre de 1793) va ser un diputat nord-català a la Convenció Nacional durant la Primera República Francesa
| Nom original | (fr) Jean Bonaventure Birotteau  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 octubre 1758 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 24 octubre 1793 (35 anys) Bordeus (França) |
| Causa de mort | Decapitació |
| Diputat de la Convenció Nacional | |
| 14 setembre 1792 – 24 octubre 1793 – Llorenç Delcasso → | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| Diputat de la Convenció Nacional | |
| Circumscripció electoral: Pirineus Orientals | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, jurista, advocat |
| Partit | Girondí |
Abans de l'esclat de la Revolució fou advocat a Perpinyà; el 1789 va passar a formar part del govern municipal de Perpinyà i després fou secretari de districte de la ciutat. El 1792 va ser elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals a la Convenció Nacional, a la qual s'alià amb els girondins; per això, va llançar atacs contra la Comuna de París i contra els autors de les matances del 2 de setembre. El 19 de setembre de 1792, la seva proposta de traslladar la Convenció a un altre departament va provocar la rèplica desesperada del girondí François Buzot "tu ens portes a la perdició". Durant el procés contra Lluís XVI, va votar a favor de la pena de mort però deixant-la en suspens. L'1 d'abril de 1793, la seva denúncia contra Fabre d'Églantine per haver presentat al Comitè de Seguretat General la proposta de restaurar la monarquia com a mitjà de salvar la pàtria, li va valer l'hostilitat dels sectors indulgents propers a Danton.
El 2 de juny de 1793, arran de la purga dels girondins de la Convenció, fet que va donar origen al Terror, es va donar ordre de detenció contra Birotteau, a qui es va posar sota arrest domiciliar vigilat per un gendarme anomenat Cassanyes, que també era català, i que el va ajudar a fugir. Birotteau va aconseguir arribar a Lió, on va fer una crida a marxar contra els Montagnards que, a París, controlaven la Convenció; però veient que els que volien dirigir la insurrecció lionesa era els monàrquics, va refugiar-se a Bordeus, on fou descobert per la comissió militar. Birotteau fou guillotinat a Bordeus a la Plaça Dauphine el 24 d'octubre de 1793 sota les finestres de la casa on vivia Jean-Lambert Tallien, llavors enviat per la Convenció com a representant al departament.
Bibliografia modifica
- Adolphe Robert. Dictionnaire des parlementaires français... : depuis le 1er mai 1789 jusqu'au 1er mai 1889... / publ. sous la dir. de MM. Adolphe Robert, Edgar Bourloton et Gaston Cougny (en francès). 5 vol.. Edgar Bourloton, 1889-1891.