Joan Brunet
felibre provençal (1822-1894)
Joan Brunet (Avinyó, 27 de desembre de 1822 - Avinyó, 23 d'octubre de 1894) fou un poeta occità i un dels fundadors del Felibritge. Publicà sota el pseudònim "felibre de l'arc de seda".[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 desembre 1822 Avinyó (França) |
Mort | 23 octubre 1894 (71 anys) Avinyó (França) |
Causa de mort | suïcidi |
Majoral del Felibritge | |
1876 – 1894 | |
Captain (en) | |
Activitat | |
Ocupació | poeta, pintor, peintre sur verre (fr) , felibre, escriptor, romanista, folklorista |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Cécile Brunet |
Descrit per la font | Dictionnaire des auteurs de langue d'Oc de 1800 à nos jours, (p.69) >>>:BRUNET (Jean) |
El 21 de maig de 1854, participà en la fundació del Felibritge amb Josèp Romanilha, Frederic Mistral, Teodòr Aubanèu, Anfós Tavan, Pau Giera i Ansèume Matieu.[4]
Va publicar col·leccions de poemes i dites en occità provençal. Els seus primers poemes els va publicar al diari francès literari Musée des familles el 1867.[5]
El 1867 va acollir a casa seva, al nombre 17 del carrer Garlanda d'Avinyó, el polític i poeta català Víctor Balaguer, líder del Partit Liberal i francmaçó com ell, durant el seu exili el 1867.
Referències
modifica- ↑ «Biographie de Jean Brunet». Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Avignon Visitor Center: Les personnages célèbres d'Avignon». Arxivat de l'original el 2021-04-09. [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ Charles Pierre Julian, Anthologie du Félibrige provençal (1850 à nos jours) poésie : Les fondateurs du Félibrige et les premiers Félibres, Paris: Librairie Delagrave, 1920, pp. 208-211 [1]
- ↑ Joep Leerssen, Ann Rigney, Commemorating Writers in Nineteenth-Century Europe: Nation-Building and Centenary Fever, London: Palgrave Macmillan, 2014, chapter 7 [2]
- ↑ Musée des familles: Lectures du soir, 1867, Volume 34, p. 188