Joan Filopò

Joan Filopò (en llatí Joannes Philoponus, en grec Ιωάννης ὁ Φιλόπονος) o Joan Gramàtic (Joannes Grammaticus (Ιωάννης ὁ Γραμματικός), fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος (actiu, treballador).

Infotaula de personaJoan Filopò
Nom original(grc) Ἰωάννης ὁ Φιλόπονος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 490 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 570 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, teòleg, matemàtic, físic, escriptor i astrònom Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAmmònios Modifica el valor a Wikidata

Va viure al segle vii. La seva obra Physica, està data el 10 de maig del 617. Ell mateix s'anomena "gramàtic", perquè ensenyava gramàtica a la seva ciutat, Alexandria, i en una època anterior s'havia anomenat retòric. Fou deixeble del filòsof Ammònios. En el seu temps la ciutat d'Alexandria fou conquerida pel general àrab Amru (639) i és possible que fos la seva petició de conservar la biblioteca la en va provocar la destrucció per ordre del Califa Omar, segons ho explica Abul Faradj, un historiador de religió cristiana (segle xiii), el primer que va parlar de la crema de la Biblioteca d'Alexandria. Es diu que es va convertir a l'islam, cosa dubtosa per la seva admiració per Plató i per Aristòtil, però sens dubte va ser l'últim dels gramàtics alexandrins.

Filopò era probablement membre i un dels principals promotors de la secta dels triteistes condemnada pel Concili de Constantinoble del 681. No se sap quan va morir.

Algunes obres seves, escrites en grec i traduïdes al llatí van ser:

  • 1. Τω̂ν εἰς τὴν Μωυσέως κοσμογονίαν ἐξηγητικω̂ν λόγοι ζ', Commentarii in Mosaicam Cosmogoniam, lib. VIII.
  • 2. Disputatio de Paschale, "ad calcem Cosmogoniae".
  • 3. Κατὰ Πρόκλου περὶ αἰδιότητος κόσμου λύσεις, λόγοι ιή, Adversus Procli de Aeternitate Mundi Argumenta XVIII. Solutiones, o, abreujat, De Aeternitate Mundi.
  • 4. De quinque Dialectis Graecae Linguae Liber.
  • 5. Συναγωγή των πρὸς διάφορον σημασίαν διαφόρως τονουμένων λέξεων, Collectio Vocum quae pro diversa significatione Accentum diversum accipiunt. En ordre alfabètic.
  • 6. Commentarii in Aristotelem. Dividit en 7 llibres.[1]

ReferènciesModifica

  1. Philoponus, Joannes a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 321