Obre el menú principal

Joan Gallifa (Sant Boi de Lluçanès, ...? - Barcelona, 3 de juny, 1809) fou un heroi de la Independència espanyola.

Infotaula de personaJoan Gallifa
Sant-Boi-de-lluçanes.jpg
Església de Sant Boi de Lluçanes, vila on va néixer Joan Gallifa
Biografia
Naixement ...?
Sant Boi de Lluçanès
Mort 3 de juny, 1809
Barcelona
Es coneix per Els fets de la Conspiració de l'Ascensió
Activitat
Ocupació Eclesiàstic
Modifica les dades a Wikidata

Ingressà i professà en l'orde de regulars de Sant Gaietà, en el convent que aquesta tenia a Barcelona. Clergue d'exemplars virtuts, el seu nom passà a la posteritat pels seus heroics treballs en pro de la Independència espanyola durant la invasió napoleònica, que li valgueren juntament amb altres patriotes la corona de martiri en gloriosa mort; Gallifa formava part de la Junta que a Barcelona conspirava per a lliurar-la de l'invasor mercès a un agosarat cop de mà; entre aquells hi figuraven en els teatins Ofarril, Mora, Foxà, Rovira, Aulet, Pou, Morera, Navarro i Massana.

La Conspiració de l'Ascensió havia d'esclatar la nit del 7 de maig, de 1809, però s'ajornà al dia 11. Per al millor èxit s'havia planejat un atac simultani a la ciutat per les tropes i sometents del voltant, combinat amb un moviment sediciós dintre d'aquesta, que permetessin obrir les portes a aquestes forces. Per causes que es desconeixen, el pla fracassà en absolut. Les autoritats intruses sospitaren quelcom, però no aconseguiren una pista segura fins que els hi proporcionà un capità de les tropes napoleòniques anomenat Provana, que s'havia passat als conspiradors per vendre'ls millor. Descobert tot el dia 14 al vespre, Gallifa fou detingut amb altres companys, i en els dies següents ho foren així mateix els principals complicats que mancaven.

Aquell fou conduït a la presència del regent afrancesat de la ciutat, Madinabeytia, que l'insulta grollerament. El detingut oposà per tota resistència que

« <sabria mostrar la fortalesa d'un màrtir.> »

Es reuní el consell de guerra a la Ciutadella, el 2 de juny, pronunciant pena de mort a garrot per a Joan Gallifa i per Joaquim Pou, en virtut de la condició eclesiàstica d'ambdós, i de forca per Aulet, Massana i Navarro. Gallifa mostrà davant el tribunal i més tard fins a exhalar l'últim sospir, que no havia estat una fanfarronada la frase que havia dit al dur regent.

Foren posats tots els reus en capella immediatament, combregaren amb fervor, i el mateix condemnat entonà un Tedèum amb gran serenitat. Arribaren els religiosos per assistir als patriotes en les seves hores postremes, però eren pocs i un d'aquest restà sense auxilis. Gallifa suplí la mancança. Al peu del cadafal complí les mateixes anàlogues funcions amb tots, com si ell no fos un dels reus. Es descordà el collaret de la seva sotana perquè encaixes sense obstacle el garrot, i morí amb la resignació d'un sant.

Les seves últimes paraules foren:

« Em maten per la causa més justa de totes les causes, i aconsellaria a tothom que fes el mateix. »

Les seves restes mortals descansen en un dels severs mausoleus que la ciutat de Barcelona erigí per les cendres d'aquesta màrtirs i altres que els seguiren, en la capella de Sant Gabriel dels claustres de la catedral basílica. Les restes d'aquests herois foren traslladades a aquest lloc en solemne processó, la tarda del 6 de juny de 1909.

BibliografiaModifica