Joan Genovés i Candel

pintor espanyol

Joan Genovés i Candel (València, 31 de maig de 1930 - Madrid, 15 de maig de 2020) fou un pintor i artista gràfic valencià.[1]

Infotaula de personaJoan Genovés i Candel
Biografia
Naixement(es) Juan Genovés Candel modifica
31 maig 1930 modifica
València modifica
Mort15 maig 2020 modifica (89 anys)
Madrid modifica
Causa de mortCauses naturals modifica
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles modifica
Activitat
OcupacióPintor i artista gràfic modifica
Participà en
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República modifica
Família
ParentsFrancesc Candel Tortajada (cosí germà) modifica
Premis

Lloc webjuangenoves.com modifica
Monument als advocats d'Atocha (2003), basat en la seva obra pictòrica El abrazo (1976), que havia estat utilitzada com a cartell de la Junta Democràtica en favor de l'amnistia, a conseqüència de la qual cosa l'autor va ser detingut.[2]

BiografiaModifica

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, des de l'inici de la seva trajectòria professional va ser un pintor inquiet i preocupat tant per la necessitat de renovar l'art espanyol com per la funció de l'art i l'artista en la societat. La seva ferma convicció sobre l'art transformador i compromès amb l'entorn el va portar a formar part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Los Siete (1949), Grup Parpalló (1956) i Hondo (1960). En aquest últim grup, que va suposar nous plantejaments figuratius enfront de l'informalisme, Genovés va desenvolupar una pintura de caràcter expressionista i provocador. En la dècada dels seixanta, després d'una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d'oposició al règim franquista, va començar a plantejar dos temes: l'"individu sol", resolt inicialment com un "collage" en relleu, i la "multitud", tractat amb tintes planes i estructures plàstiques d'aspecte cinematogràfic.

Aquesta última proposta es concretarà amb el temps en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d'imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. En els anys vuitanta va iniciar un nou període en què es va interessar pel paisatge urbà, que va reduir a una gamma cromàtica de grisos, blaus i ocres que constitueixen el que s'ha anomenat "espais de la solitud".

Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Menció d'Honor (XXXIII Biennale di Venezia, 1966), la Medalla d'Or (VI Biennale Internazionale de San Marino, 1967), el Premio Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, Ministeri de Cultura (2005).

Com a dada biogràfica curiosa val la pena saber que és cosí germà de l'escriptor Francisco Candel (1925-2007): la mare de Genovès i el pare de Candel eren germans, tots dos naturals de Cases Altes.[3]

ObraModifica

La seva obra més coneguda probablement és El Abrazo, de 1976 (pintura pertanyent a la col·lecció del Museu Reina Sofia, a Madrid), reproduïda en cartell per Amnistia Internacional durant la transició espanyola, que més tard es convertiria en l'escultura El Abrazo, com a homenatge als advocats morts a Atocha.

En els anys setanta, Genovés va començar a desenvolupar, com s'ha dit més amunt els temes de l'"individu sol" i la "multitud", treballant amb tintes planes i estructures plàstiques amb una distintiva qualitat cinemàtica. Eclipse i moltes altres pintures d'aquesta exposició, entre les quals destaquen Configuración, Plataformas i Fin de trayecto, es relacionen amb l'exploració que fa Genovés de la multitud, on el col·lectiu humà és arrossegat cap a una cosa més important que l'individu, tant cap a l'abisme fosc de Fin de trayecto com cap a un cercle estretament teixit a Plataformas, on els individus són assumits per una enorme espiral. Aquests quadres representen vistes d'ocell d'escenes on no hi ha ni edificis, ni carreteres, ni arbres ni cap pista que ens remeti a un paisatge comú, cosa que crea una intensa dinàmica d'ansietat i desubicació. El dinàmic ús que fa Genovés de la línia i la perspectiva, en concordança amb un ull molt precís per a la modulació i ús del color, està fortament casat amb la convicció de l'artista que l'art hauria d'estar socialment compromès i hauria d'agradar emocionalment i fins i tot físicament.

Com el reconegut historiador de l'art Francisco Calvo Serraller va esmentar fa poc: "Tot Genovés està en el Genovés més recent, excepte el factor que l'esteticisme de la imatge ofereix una major paradoxal força moral, perquè dramatitza millor l'absència de refugi humà, intensifica l'absurd, la desorientació, i fa la fragilitat més palpable i urgent."

Col·leccions i museusModifica

Les obres d'en Joan Genovés es troben, entre altres, a les següents institucions:[4]

EspanyaModifica

AENA, Madrid
Assemblea de Madrid
Col·lecció Amics del Centre d'Art Reina Sofia, Madrid
Col·lecció Argentaria, Madrid
Museu d'Art Contemporani d'Alacant, a Alacant
Col·lecció Bancaixa, València
Col·lecció La Caixa, Barcelona
Col·lecció Caixa d`Estalvis, València
Col·lecció Caja Madrid, Madrid
Col·lecció Caixa Murcia
Col·lecció Generalitat Valenciana, València
Congrés dels Diputats, Madrid
Fundació Juan March, Madrid
Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), València
Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant
Museu Municipal de Madrid
Museu de Belles Arts d'Àlaba
Museu de Belles Arts de València
Museu d'Art Contemporani de Vilafamés (MACVAC), Vilafamés (Plana Alta, Castelló)
Museu d'Art Contemporani d'Elx (MACE), Elx (Baix Vinalopó, Alacant)
Museu de l'Ajuntament de València
Museu de Conca
Museu Fundació Juan March, Palma[5]
Museu d'Art Contemporani d'Ayllón, Segòvia
Museu d'Art Contemporani de Càceres
Museu Patio Herreriano d'Art Contemporani Espanyol, Valladolid
Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans, Banyoles
Museu d'Art Contemporani Unión Fenosa, La Corunya
Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid
Museu de Santa Cruz, de Toledo
Museu Basc d'Art Contemporani (Artium), Vitòria-Gasteiz.
Palau de la Moncloa, Madrid
Patrimoni Nacional de l'Estat Espanyol, Madrid
Fundació Caixa de Granada

Resta d'EuropaModifica

Nationalgalerie, Staatliche Museen zu Berlin (Galeria Nacional, Museus Estatals), Berlín
Neue Galerie der Stadt, Aquisgrà
Kulturministerium (Ministeri de Cultura) Badem-Württemberg, Stuttgart
Museum für Moderne Kunst (MMK), Frankfurt am Main
Museum moderner Kunst Stiftung Ludwig Wien (MumoK), Viena
Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les
Helsingin Taidehalli o Ateneumin taidemuseo, Hèlsinki
Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou, París
Museu Boijmans Van Beuningen, Rotterdam
Sainsbury Center for the Visual Arts, Norwich
Galeria Nacional d'Art Modern i Contemporani, Roma
Muzeum Lódz, Łódź
Muzeum Narodowe, Wrocław
Villa Favorita - Fondazione Thyssen-Bornemisza, Lugano

Amèrica del NordModifica

Museu de Belles Arts de Mont-real
Arkansas Arts Center, Little Rock (Arkansas)
Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA), Nova York
Museu Guggenheim (Nova York)
Chase Manhattan Bank, Nova York
Institut d'Art de Chicago, Chicago (Illinois)
Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Washington
The Philips Industries Collection, Dayton, Ohio
Andrew Dixon White Museum of Art, Universitat de Cornell, Ithaca (Nova York)
Institut d'Art de Minneapolis (MIA), Minneapolis (Minnesota)
Worcester Art Museum, Worcester (Massachusetts)
Museu d'Art Nelson-Atkins, Kansas City (Missouri)
Ohio University College of Fine Arts, Athens (Ohio)
Madison Art Center, Madison (Wisconsin)

Amèrica llatinaModifica

Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro
Museu de la Solidaritat Salvador Allende, Santiago de Xile.
Museu d'Art Modern de Bogotà
Museu Nacional de Belles Arts de Cuba (l'Havana)
Museu d'Art Modern de Mèxic
Museu Rufino Tamayo, Mèxic D.F.
Museu d'Art Contemporani, Managua
Museu de Belles Arts de Caracas

ÀfricaModifica

South African National Gallery, Ciutat del Cap
Museu d'Art de Pretòria
Museu Internacional Art Contemporani, Guinea

AustràliaModifica

Power Gallery of Contemporary Art, Sydney

ÀsiaModifica

The Israel Museum, Jerusalem
Museu d'Art, Nagasaki

Obra PúblicaModifica

  • 2003: El Abrazo. Plaça d'Antón Martín. Ajuntament de Madrid.

PremisModifica

  • 1950: Medalla d'Or, IX Exposició Art Universitari, València
  • 1950: Primer Premi Nacional del SEU; Exposició Art Universitari, Madrid
  • 1951: Pensionat de 2 anys de la Diputació Provincial de València en l'especialitat de <Figura>;
  • Beca de Pintura (Paisatge) Residència Oficial "El Paular" i Segòvia; Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles;
  • 1953: Primer Premi de Pintura; X Exposició Nacional del Front de Joventuts, Círculo de Bellas Artes, Madrid: Taller de ceramistes
  • 1953: Medalla commemorativa; seleccionat a partir de la II Biennal del Regne de València per a la Biennal Hispanoamericana; Institut Iberoamericà de València: Mercat ambulant
  • 1954: Medalla de Plata; III Concurs Nacional de Pintura, Alacant
  • 1955: Medalla de Plata; IV Concurs Nacional de Pintura Diputació Provincial d'Alacant
  • 1955: Primer Premi; Concurs "Amèrica del Nord vista per pintors espanyols", Casa Americana de València: En cada port...
  • 1955: Primer Premi; XV Saló del Círculo de Bellas Artes, Madrid
  • 1956: Premi; II Biennal de Barcelona: Cavallets (1953)
  • 1966: Esment d'Honor; XXXIII Biennal de Venècia
  • 1967: Medalla d'Or; VI Biennale Internazionale d'Art República San Marino, secció "L'immagine fotogràfica": Agrupament
  • 1968: Premi Internazionale Marzotto
  • 1984: Premi Nacional d'Arts Plàstiques, Ministeri de Cultura d'Espanya
  • 2001: Més ben Individual d'Artista Estranger l'any 2000 per "Seqüències i Somnis" presentada al Museu d'Art Modern; ADCA, Associació Dominicana de Crítics d'Art, Inc.
  • 2002: Artista Convidat a Premis Vadepeñas 2000; Centre Cultural Cecilio Miñoz. Fillol, Valdepeñas, Ciudad Real.
  • 2002: Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana.
  • 2005: Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, Ministeri de Cultura d'Espanya.
  • 2016: Alta Distinció i Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor de la Generalitat Valenciana.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. «Joan Genovés i Candel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cronologia de Juan Genovés Arxivat 2011-febrer-26 en la Wayback Machine.. Imatges d'amdues obres Arxivat 2012-gener-27 en la Wayback Machine.
  3. Alfredo Sánchez Garzón. "Francisco Candel Tortajada, en la hora de las alabanzas", en Del Paisaje, alma del Rincón de Ademuz, Valencia, 2008, vol. II, p.226. ISBN 978-84-931563-5-0
  4. Biografia > Col·leccions, pàgina oficial de Joan Genovés, (castellà) i (anglès). [Accedit el 21-05-2020]
  5. Fitxa de Joan Genovés a la pàgina del Museu Fundació Juan March de Palma, (anglès), (castellà). [Accedit el 21-05-2020].
  6. Generalitat Valenciana. «Alta Distinción de la Generalitat» (en castellano), 2016. [Consulta: 15 novembre 2016].
  7. Decreto 152/2016, de 7 de octubre, del Consell, por el que concede la Gran Cruz de la Orden de Jaume I el Conqueridor a Juan Genovés Candel. DOGV (Consultado el 7 de mayo de 2017).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Genovés i Candel