Joan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera

aristòcrata espanyol

Joan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera (l'Aragó, vers 1419 - ?, 1487), 1r duc d'Híxar, de Lécera, duc d'Aliaga i comte de Castellot.

Infotaula de personaJoan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera
Biografia
Naixement(es) Juan Fernández de Híjar y Cabrera modifica
1419 (Gregorià) modifica
Mort27 novembre 1491 (Gregorià) modifica (71/72 anys)
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolDuc d'Aliaga i duc d'Híxar modifica
FamíliaCasa de Híxar modifica
FillsLuis Ferrandis d'Híxar i Beaumont modifica
PareJoan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles modifica
GermansMargaret of Híjar (en) Tradueix modifica
Escut de la família d'Híxar.

Antecedents familiarsModifica

Fill del baró d'Híxar Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles i de la seva segona muller Timbor de Cabrera, filla d'en Bernat IV de Cabrera.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà amb na Catalina de Beaumont i de Navarra, filla de Carles de Beaumont, conestable del Regne de Navarra. Tingueren almenys un fill:

  • Lluís I Ferrandis d'Híxar i Beaumont, 2n duc d'Híxar i de Lécera, 1r comte de Belchite.
  • Guiomar Ferrandis d'Híxar i Beaumont.

BiografiaModifica

Fill de Joan Fernándis d'Híxar i Centelles Buscar i de Timbor de Cabrera. Per herència fou el sèptim senyor d'Híxar, així com de Lécera. Es casà amb Caterina de Beaumont, filla del Conestable de Navarra, amb la que tingué sis fills. Durant el regnat de Joan II d'Aragó fou camarlenc del rei.[1]

L'any 1435 assistí a les Corts de Monsó. Durant els conflictes entre Juan II i el seu fill Carles de Viana prengué partit pel príncep i conquerir en el seu nom Aliaga, Castellot i Alcañiz mentre ocupava Lécera. Però posteriorment Ferrandis canviar de banda i el rei el recompensar amb el Comtat de Aliaga i el Senyoriu de Castellot.

A la mort del rei l'Orde de Sant Joan de Jerusalem reclamà dites terres i obtingué la sentència favorable. Ferrandis reclamar a la corona una compensació pels serveis prestats i fou elevat a duc d'Híxar pels Reis Catòlics el 16 d'abril de 1483 i a duc d'Aliaga el 10 d'octubre de 1487.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica