Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1629 Madrid |
| Mort | 17 setembre 1679 (50 anys) Madrid |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
| Virrei d'Aragó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero, polític, militar |
| Professors | Gonzalo Navarro Castellanos |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Monarquia Hispànica |
| Branca militar | Terç |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra franco-espanyola |
| Família | |
| Família | Casa d'Àustria |
| Fills | Margaret of Austria (en)  |
| Pares | Felip IV de Castella i María Calderón |
| Germans | Maria Teresa d'Àustria, Margarida d'Espanya, Carles II de Castella, Baltasar Carles d'Habsburg i Felip Pròsper d'Habsburg |
.svg) | |
Orígens familiarsModifica
Fou fill natural del rei Felip IV de Castella i l'actriu d'origen noble María Calderón, anomenada La Calderona,[1] nasqué a Madrid el 7 d'abril de 1629. Fou germà, per part de pare, del també rei Carles II de Castella.
Infant de CastellaModifica
En néixer fou enviat a Ocaña, Toledo, per ser educat. El 1643 fou legalment reconegut com a Infant de Castella per part del rei Felip IV.
Carrera militarModifica
El 1647, sent Gran Prior de Castella i Lleó a l'Orde de Sant Joan, va rebre el tracte de Generalísimo del Mar (Generalíssim del Mar), combatent contra els napolitans rebels de Masaniello[2] sent nomenat Virrei de Nàpols el 1648, sent rellevat per Íñigo Vélez de Guevara el mateix any,[3] i sent nomenat virrei de Sicília, des d'on va reconquerir Piombino, presa per França en 1646.[4]
Va intervindre en la Guerra dels Segadors, aconseguint la rendició de la ciutat de Barcelona el 1652, després de 15 mesos de setge permanent.[5] Uns mesos després d'acordar-se la capitulació fou nomenat virrei de Catalunya. Exercí el càrrec des del 15 de febrer de 1653 fins al 2 de març de 1656 quan fou designat governador dels Països Baixos per la renúncia de l'arxiduc Leopold-Guillem d'Habsburg, càrrec que va ostentar fins al 1659, any en què hi renuncià després de la seva impossibilitat de poder arribar a una pau amb els rebels flamencs.
El 1665 fou derrotat en la Guerra de Restauració portuguesa, per la recuperació del Regne de Portugal per part de la monarquia hispànica, sent desterrat a Consuegra i perdent els favors reials. Quatre anys després recuperà la seva influència a la cort, i posteriorment fou nomenat primer ministre i assessor del seu germà Carles II de Castella. En la seva labor va enfrontar-se, obertament, a la reina vídua Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per l'excés de protagonisme d'aquesta a la Cort i confinant-la a Toledo. Fou el mateix Joan Josep qui concertà el matrimoni entre el rei castellà i Maria Lluïsa d'Orleans, neboda de Lluís XIII de França.
Joan Josep d'Àustria va morir a Madrid el 17 de setembre de 1679.
| Precedit per: Rodrigo Ponce de León |
Virrei de Nàpols 1648 |
Succeït per: Íñigo Vélez de Guevara |
| Precedit per: Teodoro Trivulcio |
Virrei de Sicília 1648-1651 |
Succeït per: Rodrigo de Mendoza |
| Precedit per: Francisco de Orozco |
Virrei de Catalunya 1652 – 1656 |
Succeït per: Francisco de Orozco |
| Precedit per: Leopold-Guillem d'Habsburg |
Governador dels Països Baixos 1659 – 1664 |
Succeït per: Luis de Benavides Carillo |
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Josep d'Àustria |
- ↑ MATA, Jordi. «Maleïts bastards!». Sàpiens [Barcelona], núm. 118 (juliol 2012), p. 58-61. ISSN 1695-2014
- ↑ Hugon, Alain. La insurrección de Nápoles, 1647-1648: la construcción del acontecimiento (en castellà). Universidad de Zaragoza, 2014, p. 91. ISBN 8415770901.
- ↑ Salvá, Miguel. Colección de documentos inéditos para la historia de España. la viuda de Calero, 1853, p. vol.23, p.524.
- ↑ «Juan José de Austria, el bastardo que quiso reinar en la España de «El Hechizado»» (en castellà). ABC, 21-04-2015. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.2. 2a edició. Alpha, 1962, p. 1054. Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.