Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
 | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement |
7 abril 1629 Madrid | ||
| Mort |
17 setembre 1679 (50 anys) Madrid | ||
| Lloc d'enterrament | Panteó d'Infants | ||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Condottiero, polític i militar | ||
| Professors |
Gonzalo Navarro Castellanos  | ||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Guerra franco-espanyola | ||
| Família | |||
| Família | Casa d'Àustria | ||
| Fills |
Margaret of Austria | ||
| Pares | Felip IV de Castella, María Calderón | ||
| Germans | Maria Teresa d'Àustria, Margarida d'Espanya, Carles II de Castella, Baltasar d'Habsburg i Felip Pròsper d'Habsburg | ||
|
| |||
.svg) | |||
|
| |||
 | |||
Contingut
Orígens familiarsModifica
Fou fill natural del rei Felip IV de Castella i l'actriu d'origen noble María Calderón, anomenada La Calderona,[1] nasqué a Madrid el 7 d'abril de 1629. Fou germà, per part de pare, del també rei Carles II de Castella.
Infant de CastellaModifica
En néixer fou enviat a Ocaña, Toledo, per ser educat. El 1643 fou legalment reconegut com a Infant de Castella per part del rei Felip IV.
Carrera militarModifica
El 1647, sent Gran Prior de Castella i Lleó a l'Orde de Sant Joan, va rebre el tracte de Generalísimo del Mar (Generalíssim del Mar), combatent contra els napolitans rebels de Masaniello[2] sent nomenat Virrei de Nàpols el 1648, sent rellevat per Íñigo Vélez de Guevara el mateix any,[3] i sent nomenat virrei de Sicília, des d'on va reconquerir Piombino, presa per França en 1646.[4]
Va intervindre en la Guerra dels Segadors, aconseguint la rendició de la ciutat de Barcelona el 1652, després de 15 mesos de setge permanent.[5] Uns mesos després d'acordar-se la capitulació fou nomenat virrei de Catalunya. Exercí el càrrec des del 15 de febrer de 1653 fins al 2 de març de 1656 quan fou designat governador dels Països Baixos per la renúncia de l'arxiduc Leopold-Guillem d'Habsburg, càrrec que va ostentar fins al 1659, any en què hi renuncià després de la seva impossibilitat de poder arribar a una pau amb els rebels flamencs.
El 1665 fou derrotat en Guerra de Restauració portuguesa per la recuperació del Regne de Portugal per a la monarquia hispànica, sent desterrat a Consuegra i perdent els favors reials. Quatre anys després recuperà la seva influència a la cort, i posteriorment fou nomenat primer ministre i assessor del seu germà Carles II de Castella. En la seva labor va enfrontar-se, obertament, a la reina vídua Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per l'excés de protagonisme d'aquesta a la Cort i confinant-la a Toledo. Fou el mateix Joan Josep qui concertà el matrimoni entre el rei castellà i Maria Lluïsa d'Orleans, neboda de Lluís XIII de França.
Joan Josep d'Àustria morí a Madrid el 17 de setembre de 1679.
| Precedit per: Rodrigo Ponce de León |
Virrei de Nàpols 1648 |
Succeït per: Íñigo Vélez de Guevara |
| Precedit per: Teodoro Trivulcio |
Virrei de Sicília 1648-1651 |
Succeït per: Rodrigo de Mendoza |
| Precedit per: Francisco de Orozco |
Virrei de Catalunya 1652 – 1656 |
Succeït per: Francisco de Orozco |
| Precedit per: Leopold-Guillem d'Habsburg |
Governador dels Països Baixos 1659 – 1664 |
Succeït per: Luis de Benavides Carillo |
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Josep d'Àustria |
- ↑ MATA, Jordi. «Maleïts bastards!». Sàpiens [Barcelona], núm. 118 (juliol 2012), p. 58-61. ISSN 1695-2014
- ↑ Hugon, Alain. La insurrección de Nápoles, 1647-1648: la construcción del acontecimiento (en castellà). Universidad de Zaragoza, 2014, p. 91. ISBN 8415770901.
- ↑ Salvá, Miguel. Colección de documentos inéditos para la historia de España. la viuda de Calero, 1853, p. vol.23, p.524.
- ↑ «Juan José de Austria, el bastardo que quiso reinar en la España de «El Hechizado»» (en castellà). ABC, 21-04-2015. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.2. 2a ed.. Alpha, 1962, p. 1054.