Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Infotaula de personaJoan Josep d'Àustria
Juan Jose de Austria.jpg
modifica
Biografia
Naixement7 abril 1629 modifica
Madrid modifica
Mort17 setembre 1679 modifica (50 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentPanteó d'Infants modifica
Virrei d'Aragó
modifica
Activitat
OcupacióCondottiero, polític i militar modifica
ProfessorsGonzalo Navarro Castellanos (en) Tradueix modifica
Carrera militar
Branca militarTerç modifica
Rang militargeneral modifica
ConflicteGuerra franco-espanyola modifica
Família
FamíliaCasa d'Àustria modifica
FillsMargaret of Austria (en) Tradueix modifica
ParesFelip IV de Castella modificaMaría Calderón modifica
GermansMaria Teresa d'Àustria, Margarida d'Espanya, Carles II de Castella, Baltasar d'Habsburg i Felip Pròsper d'Habsburg modifica

Coat of Arms of John Joseph of Austria (1629-1679).svg modifica

Orígens familiarsModifica

Fou fill natural del rei Felip IV de Castella i l'actriu d'origen noble María Calderón, anomenada La Calderona,[1] nasqué a Madrid el 7 d'abril de 1629. Fou germà, per part de pare, del també rei Carles II de Castella.

Infant de CastellaModifica

En néixer fou enviat a Ocaña, Toledo, per ser educat. El 1643 fou legalment reconegut com a Infant de Castella per part del rei Felip IV.

Carrera militarModifica

El 1647, sent Gran Prior de Castella i Lleó a l'Orde de Sant Joan, va rebre el tracte de Generalísimo del Mar (Generalíssim del Mar), combatent contra els napolitans rebels de Masaniello[2] sent nomenat Virrei de Nàpols el 1648, sent rellevat per Íñigo Vélez de Guevara el mateix any,[3] i sent nomenat virrei de Sicília, des d'on va reconquerir Piombino, presa per França en 1646.[4]

Va intervindre en la Guerra dels Segadors, aconseguint la rendició de la ciutat de Barcelona el 1652, després de 15 mesos de setge permanent.[5] Uns mesos després d'acordar-se la capitulació fou nomenat virrei de Catalunya. Exercí el càrrec des del 15 de febrer de 1653 fins al 2 de març de 1656 quan fou designat governador dels Països Baixos per la renúncia de l'arxiduc Leopold-Guillem d'Habsburg, càrrec que va ostentar fins al 1659, any en què hi renuncià després de la seva impossibilitat de poder arribar a una pau amb els rebels flamencs.

El 1665 fou derrotat en Guerra de Restauració portuguesa per la recuperació del Regne de Portugal per a la monarquia hispànica, sent desterrat a Consuegra i perdent els favors reials. Quatre anys després recuperà la seva influència a la cort, i posteriorment fou nomenat primer ministre i assessor del seu germà Carles II de Castella. En la seva labor va enfrontar-se, obertament, a la reina vídua Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per l'excés de protagonisme d'aquesta a la Cort i confinant-la a Toledo. Fou el mateix Joan Josep qui concertà el matrimoni entre el rei castellà i Maria Lluïsa d'Orleans, neboda de Lluís XIII de França.

Joan Josep d'Àustria morí a Madrid el 17 de setembre de 1679.


Precedit per:
Rodrigo Ponce de León
Virrei de Nàpols
1648
Succeït per:
Íñigo Vélez de Guevara
Precedit per:
Teodoro Trivulcio
Virrei de Sicília
1648-1651
Succeït per:
Rodrigo de Mendoza
Precedit per:
Francisco de Orozco
Virrei de Catalunya
16521656
Succeït per:
Francisco de Orozco
Precedit per:
Leopold-Guillem d'Habsburg
Governador dels Països Baixos
16591664
Succeït per:
Luis de Benavides Carillo

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Josep d'Àustria
  1. MATA, Jordi. «Maleïts bastards!». Sàpiens [Barcelona], núm. 118 (juliol 2012), p. 58-61. ISSN 1695-2014
  2. Hugon, Alain. La insurrección de Nápoles, 1647-1648: la construcción del acontecimiento (en castellà). Universidad de Zaragoza, 2014, p. 91. ISBN 8415770901. 
  3. Salvá, Miguel. Colección de documentos inéditos para la historia de España. la viuda de Calero, 1853, p. vol.23, p.524. 
  4. «Juan José de Austria, el bastardo que quiso reinar en la España de «El Hechizado»» (en castellà). ABC, 21-04-2015. [Consulta: 9 gener 2016].
  5. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.2. 2a ed.. Alpha, 1962, p. 1054.