Joan Lamote de Grignon i Bocquet

compositor espanyol
(S'ha redirigit des de: Joan Lamote de Grignon)

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1872 - 11 de març de 1949) fou un pianista, compositor i director d'orquestra.[1]

Infotaula de personaJoan Lamote de Grignon i Bocquet
Joan Lamote de Grignon.jpg
Biografia
Naixement7 juliol 1872
Barcelona
Mort11 març 1949 (76 anys)
Barcelona
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor i pianista
GènereSardana i òpera
AlumnesFrancesc Casanovas i Tallardá i José Gregorio Escoriaza Leceta (en) Tradueix
InstrumentPiano
Signatura

Musicbrainz: d784eddc-9aa1-449b-91e7-3b4d2956028b IMSLP: Category:Lamote_de_Grignon,_Juan
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Sant Gervasi de Cassoles (actualment un barri de Barcelona) el dia 7 de juliol de 1872, fill de pare d'ascendència francesa, Lluís Lamote de Grignon i Lebiay (* - Tortosa, 1908), i d'Elena Bocquet i Clarac, natural de Barcelona.[2][3] De molt petit, la família anà a residir a Tortosa, on posseïen terres i d'on era Joan Lamote i Verges,[4] i on Joan Lamote de Grignon va obtenir el títol de batxillerat a l'Institut de Tarragona el 1887. Adquirí els primers coneixements musicals amb Josep Abarcat.[3] Sentí una forta inclinació vers la música i es traslladà a Barcelona, on es matriculà al Conservatori del Liceu. Allí conegué a Antoni Nicolau, que va ser el seu mestre de composició.[3] Amb el temps va arribar a ser nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu (1890), i més endavant professor de solfeig superior, auxiliar d'harmonia i responsable de conjunt instrumental,[3][5] on va tenir alumnes com Ferran Ardèvol i Adolf Cabané.[6]

Es va casar a Barcelona el 31 de juliol de 1893 amb la gironina Florentina Ribas i Mallol.[7]

L'any 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Dirigí l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Fou el successor de Celestí Sadurní en la direcció de la Banda Municipal de Barcelona a partir del 1914, des d'on va promocionar joves intèrprets i dotà a la banda d'un repertori notable amb arranjaments de gran categoria musical que tingueren molt de reconeixement a tot Europa, i on entre altres alumnes tingué a Ignacio Prieto (músic).[8]Tres anys més tard fou nomenat director del Conservatori Superior de Música del Liceu. El 1943 fundà l'Orquestra Municipal de València, que dirigí fins al 1949. Morí l'11 de març d'aquest any i fou enterrat al Cementiri de Sant Gervasi.

La seva obra compositiva, ultra la seva tasca musical com a transcriptor i arranjador, comprèn unes cent cinquanta cançons, l'oratori La nit de Nadal (1906), el drama líric Hespèria (1907), una trilogia simfònica, la Primera simfonia, una Missa eucarística, per a dues veus i orgue, motets i cants espirituals, i El parc d'atraccions per a piano.

Va escriure diverses sardanes i va contribuir a la fundació de la Cobla Barcelona.

El fons personal de Joan Lamote de Grignon es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

El seu fill Ricard Lamote de Grignon va seguir els passos del pare tant en l'aspecte compositiu com en la direcció orquestral.

ReferènciesModifica

  1. «Joan Lamote de Grignon i Bocquet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Elena Bocquet fou filla d'Étienne-Marie Bocquet i Lechevalier (1812-1887), Esteban en castellà, natural de Baiona, i de Maria Clarac i Aladrén (*-1893).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 gaudiallgaudi.com, Biografia i bibliografia de Joan Lamote de Grignon
  4. Cens de Sant Gervasi de 1893: en la propietat d'Esteve Bocquet vivien el cap de família Joan Lamote i Verges (72 anys), casat amb Maria Grignon Lebiay (76); cunyat (del propietari) Joan Lamote de Grignon i Lebiay (62) casat amb Elena Bocquet i Clarac (47); fills Joan Lamote de Grignon i Bocquet (20), Clara Lamote de Grignon i Bocquet (19) i Esteve Lamote de Grignon i Bocquet (15).
  5. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  6. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1971-72, pàg. 80 (ISBN 84-239-4600-2)
  7. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1893, número de registre 1288. El segon cognom de Florentina Ribas apareix com a Mayol en aquest registre, mentre que s'indica com a Mallol en hemeroteques i altres documents oficials.
  8. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum III. pàg. 1126. (ISBN|84-7291-226-4)

BibliografiaModifica

  • Bonastre i Bertran, Francesc. Joan Lamote de Grignon. Barcelona: Proa, 1998 (Col·lecció Compositors Catalans; 8). ISBN 84-8256-708-x. 

Enllaços externsModifica