Joan Llongueras i Badia

músic, compositor, educador musical i poeta català

Joan Llongueras i Badia[1] (Barcelona, 6 de juny de 1880[2] - 13 d'octubre de 1953)[3] fou un músic, educador musical i poeta català.[4]

Infotaula de personaJoan Llongueras i Badia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1880 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1953 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor, poeta, empresari, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJosep Jordi Llongueres i Galí Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume Llongueras i Badia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 0f0061f4-6a08-4be5-b862-16a7fe08a86b Modifica el valor a Wikidata

Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d'Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí.[5] Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d'aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l'austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l'escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l'Institut de Rítmica i Plàstica dins de l'estructura de l'Orfeó Català, l'any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l'art, com a l'ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.[6]

Biografia modifica

Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera.[1] Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra.[1] De retorn a Catalunya, l'any 1913 fundà l'Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d'Institut Joan Llongueres;[1] des d'aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.

En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'"exhortació poemàtica" Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.[7]

La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l'Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l'Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[8] Fundà l'Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.

 
Lliçons, aplegades en llibre, sobre François Couperin, J.S.Bach i Beethoven, escrites per Joan Llongueras, publicades el 1925

Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d'Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim 'Chiron'. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres modifica

Obra literària modifica

  • Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911)
  • Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[9]

Obra musical modifica

És autor de la música i la lletra de més de cent cançons infantils escrites entre 1900 i 1949, sobretot destinades als alumnes del seu Institut. La majoria van ser editades per Unión Musical Española i per Editorial Boileau. Algunes han passat fins i tot a ser considerades com a cançons tradicionals.

Cançons infantils

  • Cançons amb gestos i rondes infantils de Jacques-Dalcroze
  • Quatre sèries de cançons i jocs infantils
  • La festa dels reis
  • Les figures del pessebre
  • Les cançons de Nadal
  • El joc del cel
  • L'alegria dels sants reis

Música per a piano

  • Jan i Mia
  • La vida senzilla
  • L'estiu efímer

Música coral

Llegat modifica

El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joan Llongueras i Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Registre de Naixements. Any 1880. Registre núm.3162.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-06-1880. [Consulta: 12 octubre 2019].
  3. Necrològica de La Vanguardia
  4. «Joan Llongueres i Badia». Patrimoni musical català. [Consulta: 3 abril 2020].
  5. [enllaç sense format] http://www.doredin.mec.es/documentos/012200230233.pdf Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine.  PDF
  6. «Altres artistes». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 18 novembre 2012].
  7. Barjau, Santi. "Treballem per l'art". La Impremta Masó de Girona (1889-1992). 1a edició. Girona: Úrsula Llibres, 2019, p. 93-97. ISBN 978-84-94-946417-5-6. 
  8. Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
  10. "La Vanguardia" dilluns 02 maig 1904, pàgina 2

Bibliografia modifica

  • Gran Enciclopèdia de la Música

Enllaços externs modifica