Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484[1] i també des de 1483 cardenal. Fou un home de confiança dels reis Joan II i Ferran el Catòlic, home clau del bàndol reialista durant la Guerra Civil catalana, protegint Joan el Sense Fe i Joana Enríquez durant el Setge de la Força Vella[2] i participant en la defensa del Setge de la Bisbal d'Empordà en 1465.[3]

Infotaula de personaJoan Margarit i Pau
Biografia
Naixement(es) Juan Margarit y Pau Modifica el valor a Wikidata
1422 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1484 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria del Popolo (Roma) 
Bisbe diocesà
23 setembre 1461 –
← Jaume Francesc Folc de Cardona i de GandiaBerenguer de Pau →
Bisbe diocesà
23 març 1453 –
← Joan de CasanovaAntonio de Cardona (en) Tradueix →
Escudo de la Diócesis de Gerona.svg Bisbe de Girona
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal-prevere
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolònia
Activitat
OcupacióSacerdot, diplomàtic i historiador Modifica el valor a Wikidata
Consagració23 de març de 1453
Proclamació cardenalícia15 de novembre de 1483
per Sixt IV
Cardenal prevere de San Vitale
Altres ocupacionsBibe d'Elna,
Bisbe de Girona
Participà en
1484 (Gregorià)conclave de 1484 Modifica el valor a Wikidata

Template-Cardinal (Bishop).svg

Fill de Joan Margarit i de Peguera i de Caterina de Pau, estudià a Itàlia i, durant la segona meitat del segle xv va tenir una presència activa a Itàlia: va ser cardenal, però també ambaixador d'Alfons el Magnànim davant el rei de França, ambaixador de Joan II en el congrés de Màntua, ambaixador de Ferran el Catòlic davant el Senat venecià, per acabar sent nunci papal per a la Corona d'Aragó.

Va morir a Roma i fou enterrat provisionalment a l'església de Santa Maria del Popolo: la voluntat de Margarit era que les restes fossin portades a la Catedral de Girona, però el trasllat mai no és feu. El 2016, el periodista i filòleg Sergi Rodríguez López-Ros afirma creure haver trobat la tomba de Joan Margarit i Pau a la referida església romana.[4]

Fou un literat que va marcar el pas de l'estètica medieval a la renaixentista, va escriure diverses obres en llatí com els Paralipomena Hispaniae i la Corona Regum, un tractat de pedagogia dedicat a Ferran el Catòlic. Definit fins i tot com el gironí internacionalment més influent de tots els temps, és considerat com un dels més importants representants de l'humanisme a Catalunya.

Sobresurt també com a promotor d'obres d'art. Es creu que va impulsar la realització del sepulcre del seu oncle, el bisbe Bernat de Pau (capella de sant Honorat de la Catedral de Girona) una obra molt representativa de l'escultura del gòtic tardà. El seu escut figura també en un extraordinari frontal d'altar que es conserva al tresor de la mateixa Catedral de Girona i on Joan Margarit hi apareix representat als peus de la Mare de Déu.

ReferènciesModifica

  1. Molina i Figueras, Joan. «L'horitzó estètic d'un humanista català». A: Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats. El cardenal Margarit i l'Europa quatrecentista: actes del Simposi internacional, Universitat de Girona, 14-17 de novembre de 2006. Mariàngela Vilallonga, Eulàlia Miralles, David Prats, 2006, p. 42-43. ISBN 8882655121. 
  2. Brian Tate, Robert. Joan Margarit i Pau (en anglès). Manchester University Press, 1986, p. 42. ISBN 0719012155. 
  3. Martínez Ferrando, Jesús Ernesto. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria. Pere de Portugal, "rei dels catalans": vist a través dels registres de la seva Cancelleria, 1936, p. 78. 
  4. Vial, Eusebio «Hallada la tumba del catalán que pudo ser Papa en 1484». La Vanguardia, 14-02-2016.

Enllaços externsModifica