Llista d'alpinistes catalans morts a l'Himàlaia
article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Joan Martínez (escalador))
Llista d'alpinistes catalans morts a l'Himàlaia mentre escalaven una muntanya.
| Data | Alpinista | Cim | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 5 d'agost de 1981 | Enric Pujol | Broad Peak | Després d'aconseguir el cim en el descens es trenca una placa de neu, i ell el seu company Manolo Hernández rellisquen, i Pujol perd la vida. |
| 10 d'agost de 1982 | Pere Aymerich Meliz i Enric Font Lloret | Manaslu | |
| 27 de setembre de 1987 | Toni Sors, Sergi Escalera, Francesc Porras i Antoni Quiñones | Lhotse Shar | Una allau a 7.450m, patint una caiguda vertical de 2.200m[1] |
| 10 d'octubre de 1989 | Quico Dalmases | Dhaulagiri | [1] |
| 18 d'agost de 1990 | Albert Ibáñez i Josep Grañó | Hidden Peak | [1] |
| 13 d'octubre de 1990 | Joan Martínez i Sallés | Shisha Pangma | Era el metge de l'expedició cívic-militar espanyola que coronà el 13 d'octubre del 1990 el cim del Shisha Pangma.[2] De baixada, s'aixecà una gran tempesta que obligà a tres membres de l'equip que havien assolit el cim, entre ells Joan, a improvisar un vivac per passar la nit. Malauradament, Joan Martínez Sallés va morir-hi per congelació.[3] |
| 2 d'octubre 1991 | Manu Badiola | Makalu | Després de fer cim, al relliscar i patir una caiguda sobre la cota de 8.300 metres, en la vessant xinesa del Tibet en una zona tècnicament difícil |
| 5 de juliol de 1995 | Jordi Anglès | K-2 | [1] |
| 26 d'agost del 1995 | Xavier Lamas | Changzeng | Fou arrossegat per una allau prop del camp base[1] |
| 30 de juliol de 1997 | Joan Colet Vila | Nanga Parbat | [4][1] |
| 19 d'agost de 2004 | Manel de la Matta | K-2 | Peritonitis[5] |
| 24 de maig de 2007 | Íñigo de Pineda Blanc | Kangchenjunga | Caiguda de més de 1.000 metres[6] |
| 23 de setembre de 2012 | Martí Gasull i Roig | Manaslu | En una allau en què van morir vuit alpinistes més: set alpinistes francesos, un alemany i un nepalès.[7] |
| 27 de maig de 2013 | Juanjo Garra | Dhaulagiri | Degut a una lesió a més de 8.000 metres.[8] |
| 21 de juliol de 2013 | Xevi Gómez | Gasherbrum | Juntament amb Abel Alonso i Álvaro Paredes, quan baixaven de fer el cim.[9] |
| 16 de gener de 2021 | Sergi Mingote | K2 | Tornant cap al camp base després d'una ronda d'aclimatació a 7.000 m.[10] |
A tots aquests casos, s'han d'afegir els dels valencians Andreu Ferrer el 1987 i Rafael Guillén el 2008[11] i del mallorquí Tolo Calafat el 2010 a l'Annapurna.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 AS, Diario. «Más de 60 españoles se han dejado la vida en el Himalaya» (en castellà), 27-05-2013. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 6 gener 2016].
- ↑ Esquela
- ↑ «Homenatge Joan Colet – Unio excursionista de Vic». [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ Gogorza, Óscar «La ‘Magic Line’ al K 2, una década después». El País, 18-08-2014 [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ esport3. «L'alpinista català Iñigo de Pineda mor en una expedició al Kangchenjunga», 29-05-2007. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ Kàtmandu, AGÈNCIES /. «Augmenten a 11 els morts en l'allau de l'Himàlaia», 24-09-2012. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ «L'alpinista Juanjo Garra mor a l'Himàlaia». Diari Ara, 27-05-2013. [Consulta: 27 maig 2013].
- ↑ EFE. «Donen per mort a Xevi Gómez», 26-07-2013. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ «Sergi Mingote mor en un accident al K2 - FEEC - Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya». [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ «Fallece Rafael Guillén, miembro de la expedición Himalaia-Maestrat» (en espanyol europeu), 04-05-2008. [Consulta: 11 agost 2022].