Joan Mirambell i Bertran

Joan Mirambell i Bertran (Ocata, el Masnou, Maresme, 27 de febrer de 1796 - el Masnou, Maresme, 1862) fou un mariner i capità.

Infotaula de personaJoan Mirambell i Bertran
Biografia
Naixement27 febrer 1796 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1862 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
el Masnou, Maresme
Activitat
OcupacióCapità de vaixell

Nascut al barri mariner d'Ocata i batejat l'endemà a la parròquia de Sant Martí de Teià, era fill de Salvador Mirambell, conegut familiarment com en Joan Xic, pescador, i Rosa Bertran.[1] El Llibre de Matrícula que es conserva a l'Arxiu Municipal del Masnou (lloc on s'inscrivien els mariners aptes per fer el servei militar de l'Armada) ens fa un retrat del capità en plena joventut: era d'estatura regular, pell blanca, ulls blavencs, celles i cabells castanys, front regular, nas ample, llavi i boca grossos i barba espessa.[2]

L'any 1811, als setze anys, Mirambell va fer-se a la mar en qualitat d'oficial. Per ofici del Comandant General de matrícules dels Terços Navals de Llevant, de data del 30 de novembre de 1813, se li "abonaren tres anys de campanya per haver-ho fet en classe d'Oficial de Mar en corsari espanyol durant l'última guerra contra França".[1]

L'esdeveniment més important pel qual se'l coneix va tenir lloc l'any 1834, quan tenia trenta-nou anys d'edat. Comandant la pollacra-goleta “Constancia” emprèn des de Tarragona un viatge acompanyat pels pilots Pau Farrés, de Vilassar de Mar, i Ferran Torres, d'Arenys de Mar. Va carregar les bodegues de la seva pollacra-goleta amb vi, oli, ametlles i avellanes i va dir que es dirigiria cap a Rio Grande (Brasil), tot i que la intenció era arribar a Montevideo (Uruguai), ruta tancada als vaixells espanyols a causa de la Guerres d'independència hispanoamericanes.

Un cop allà, tot i arborà bandera brasilera, hom descobrí la nacionalitat del vaixell i Mirambell fou empresonat. Abans d'ésser jutjat, el va rebre el president de l'Uruguai, Fructuoso Rivera, al qual exposà que aquell viatge era un acte amistós i que les relacions comercials afavorien tant Espanya com a l'Uruguai. El president es va quedar sorprès per l'audàcia i les raons de Mirambell i el posà en llibertat el dia 10 de gener de 1835.[2]

L'any 1923 el Masnou li va dedicar un carrer anomenat "Carrer del Capità Mirambell".[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Giralt i Rosès, Carme; Pera i Crusat, Joaquim [et al.]. El Masnou ahir i avui. Barcelona: Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1985, p. 116. ISBN 8450510414. 
  2. 2,0 2,1 Personatges il·lustres - Costa de Barcelona Maresme
  3. Revista "Catalunya gràfica". Núm. 23 (1a quinzena feb. 1923)

BibliografiaModifica