Obre el menú principal

Joan Pau Pujol (Mataró, Maresme, 1570 - Barcelona, 17 de maig de 1626), va ser un compositor i organista català del Renaixement i del primer Barroc. És conegut fonamentalment per la seva música sacra, però també va escriure música secular, que va gaudir d'una considerable difusió durant la primera meitat del segle XVII, com demostra la seva presència en nombrosos cançoners de l'època.[1]

Infotaula de personaJoan Pau Pujol
Biografia
Naixement 18 juny 1570 (Gregorià)
Mataró
Mort 17 maig 1626 (55 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Catedral de Barcelona
  Mestre de capella 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Organista i compositor
Moviment Música barroca
Instrument Orgue
Modifica les dades a Wikidata

Després d'iniciar la seva carrera a Barcelona, el 1593 va ocupar el càrrec de mestre de capella a la Catedral de Tarragona i després a la Basílica del Pilar de Saragossa, on va treballar durant 17 anys. El 1600 va ser ordenat sacerdot. El 1612 va tornar a Barcelona, on va ocupar fins a la seva mort el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Barcelona i de la Capella de música de Sant Jordi. En aquests últims anys va compondre la major part de les seves obres.

La seva música és un exemple del pas de l'stile antico a l'stile nuovo i revela una gran domini de la combinació de veus i cors i de la tècnica del contrapunt. Malgrat una forta tendència arcaïtzant, va incorporar innovacions gràcies al seu coneixement de l'escola de Venècia i dels compositors polifònics més destacats de l'època, en particular Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Giovanni Pierluigi da Palestrina i Orlando di Lasso. En el terreny de la música sacra, va escriure nombroses misses, salms i un rèquiem, entre altres. Entre les seves composicions profanes destaquen els villancets, així com nombrosos madrigals i altres formes vocals menors.

ReferènciesModifica

  1. «Joan Pau Pujol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica