Obre el menú principal

Joan Ramon Folc IV de Cardona

noble català

Antecedents familiarsModifica

Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d'Urgell, filla de Jaume II el Dissortat. Joana tenia una germana (Isabel d'Urgell) casada amb Pere de Portugal, duc de Coïmbra, matrimoni del qual hagueren el conestable Pere de Portugal.

Núpcies i descendentsModifica

El 1467 es va casar amb Aldonza Enríquez y Quiñones, germanastra de Joana Enríquez i tieta de Ferran el Catòlic. Van tenir els següents fills:

Amb una dama valenciana va tenir un fill natural:

Un altre fill il·legítim del qual s'ignora la mare:

Guerra civil (1462-1472)Modifica

 
Talla de fusta amb les armes del duc de Cardona

El 1466, després de la mort del comte Pere IV de Barcelona (nét de Jaume II d'Urgell), el Consell del Principat de Catalunya el proposen com a rei d'Aragó i comte de Barcelona, ja que ell era també nét de Jaume II d'Urgell el Dissortat. Va mantenir-se fidel als Trastàmara i en va declinar la proposició. El rei Joan II dit el Sense Fe li concertà casar-se amb una germanastre de la reina Joana, Aldonça Enríquez (filles totes dues de Frederic Enríquez però de mares diferents) gràcies a la seva fidelitat. Aleshores li atorgà el títol de Gran Conestable i Almirall de Catalunya i Aragó en el 1467. Amb aquest títol quedava per sota del rei i dels prínceps en la línia de poder. A l'esclatar la Guerra civil catalana va fer costat al rei Joan i va defensar al príncep Ferran i a la reina Joana Enríquez a Setge de la Força Vella de Girona (1462). Va ser fet presoner a la Batalla de Viladamat.[3] Entre el 1473 i el 1476, actuà com a diputat juntament amb en Joan de Ribes, abat de la Real de Perpinyà. Va ser diputat del General pel braç militar al trienni 1473-1476.[4]

Guerra dels Pallars (1482-1488)Modifica

El 1482 Hug Roger III de Pallars Sobirà, cosí seu, s'aixecà en armes contra el rei Ferran el Catòlic i ocupà la Vall d'Aran i la baronia d'Erill, atacant també les terres del bisbat d'Urgell i les del vescomtat de Vilamur pertanyents als Cardona. El rei des de Còrdova estant donà via lliure als nobles circumdants perquè ataquessin al comte de Pallars Sobirà i que els seus dominis passessin a mans dels comtes de Cardona i Prades. Primer va caure Ponts, després Salàs i Aramunt, fins que tots els dominis comtals passaren a Joan Ramon Folc IV de Cardona. En finir la guerra el rei li concedí el títol de Marquesat de Pallars Sobirà i elevà la dignitat (títol) sobre Cardona a la categoria de Duc de Cardona.

Virrei de NàpolsModifica

L'any 1505 és nomenat virrei de Nàpols (el seu pare Joan Ramon Folc III de Cardona havia estat virrei de Sicília entre 1477-1479, tot i que dos anys més tard el rei el fa tornar a Catalunya.

Escut d'armes dels duc de CardonaModifica

Armes del duc de Cardona: «Escut partit:




Precedit per:
?
Virrei de Nàpols
1505-1507
Succeït per:
Joan II de Ribagorça
Precedit per:
Bernat Joan de Cabrera
Gran Conestable de Catalunya
1466-?
Succeït per:
?
Precedit per:
Hug Roger III
Comte de Pallars Sobirà
Marquès de Pallars Sobirà
14911513
Succeït per:
Ferran I de Cardona
Precedit per:
Joan Ramon Folc III
Comte de Cardona després Duc de Cardona
Comte de Prades

Comte 14861491 i Duc 14911513


ReferènciesModifica

  1. Arxiu ducal d'Híjar
  2. Gran Enciclopèdia Catalana Volum núm. 4, pàg. 401 (ISBN 84-300-5515-0)
  3. web del municipi de Viladamat
  4. «Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.