Joan Ramon Folc I de Cardona

Comte de Cardona i vescomte de Vilamur s. XIV-XV

Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1400-1441).[1]

Plantilla:Infotaula personaJoan Ramon Folc I de Cardona

tomba de Joan Ramon Folc I de Cardona a Sant Vicenç de Cardona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1375 Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1441 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
SepulturaSant Vicenç de Cardona Modifica el valor a Wikidata
2n Comte de Cardona
1400 (Gregorià) – 1441 (Gregorià)
← Hug II de CardonaJoan Ramon Folc II de Cardona → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
LlenguaCatalà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCardona Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut (1420–)
Joana de Ribagorça (1391–1419), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Ramon Folc II de Cardona, Joan de Cardona i de Pallars, Joan de Cardona, fill il·legítim, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Hug de Cardona i Gandia, Antoni de Cardona i de Pallars Modifica el valor a Wikidata
ParesHug II de Cardona Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu de Luna i de Xèrica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Fill d'Hug II de Cardona i de Beatriz de Luna.

Matrimoni i descendents

modifica

Es va casar amb 16 anys, el 1391, amb Joana de Gandia (?-1419), filla d'Alfons IV de Ribagorça. Fills:

En segones núpcies amb Beatriu de Pallars, filla d'Hug Roger II de Pallars, fills:

  • Beatriu de Cardona i de Pallars.
  • Antoni de Cardona i de Pallars, bisbe d'Elna. (1432-1467).
  • Violant de Cardona, (incertesa sobre si era filla de Joana o Beatriu).
  • Joan de Cardona i de Pallars, considerat fill bastard, es casà amb Agraïda de Sacicera, senyora de Lloberola.

Biografia

modifica

Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt. El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern. El 1400 heretà el comtat de Cardona. Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri (1409). Durant l’interregne de 1410-1412, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista. El 1412 protestaren per la manera com havien estat elegits els compromissaris de Casp, però, un cop pronunciada la sentència, el comte s’adherí fervorosament a la nova dinastia i es negà a col·laborar en la revolta de Jaume d'Urgell el Dissortat (1413). Amb motiu del casament del seu fill Joan Ramon Folc (II) amb Joana de Prades, li escriví una bella lletra de consells i instruccions. El 1418 fou ambaixador d'Alfons el Magnànim al Concili de Constança, i el 1423 manà l'estol que portà a Nàpols l’infant Pere amb forces que permeteren al rei de prendre de nou la ciutat. De retorn, l'estol saquejà Marsella. Després del 1436 es retirà a Cardona.[1]

Referències

modifica


Precedit per:
Hug II de Cardona
Comte de Cardona
vescomte de Vilamur

1400-1441
Succeït per:
Joan Ramon Folc II de Cardona