Joan Serracant i Manau

Joan Serracant i Manau (Sabadell, Vallès Occidental, 19 abril de 1897 - 26 setembre de 1973) va ser un periodista i lletrista de cançons català. Va col·laborar a La veu de Sabadell i al Diari de Sabadell. Va escriure i traduir també algunes obres dramàtiques. Va ser redactor en cap de la delegació del noticiari "NO-DO" a Barcelona.[1][2]

Infotaula de personaJoan Serracant i Manau
Biografia
Naixement1897 modifica
Sabadell (Vallès Occidental) modifica
Mort26 setembre 1973 modifica (75/76 anys)
Activitat
OcupacióPeriodista i lletrista modifica

Cançons [1]Modifica

  • L'encís d'Andorra (Música: Jorge Domingo)
  • L'encís de Menorca (Música: Jorge Domingo)
  • Molino menorquín (Música: Jorge Domingo)
  • Sempre Andorra (Música: Jaume Mestres)
  • La Cardina encara salta, sardana (Música: Vicenç Bou)
  • Llevantina, sardana (Música: Vicenç Bou)
  • Anant a la "Font del Gat (Música: M. Salina)
  • Qui la fa la paga (Música: M. Salina)
  • Pubilla catalana (Música Josep Solà)
  • Todo me habla de tí (Música: Jorge Domingo)
  • Quan penso en tu (Música: Issi Fabra)
  • Mi pisito (Música: Jorge Domingo)
  • La muralla de Berlín (Música: Sabaté)
  • Sempre hi ha un demà (Música: Josep Capell)
  • La llum de la Costa Brava (1956) (Música: Agustí Borgunyó)

Obres dramàtiquesModifica

  • L'encís de Can Feu
  • L'amor és una comèdia (en col·laboració amb Lluís Capdevila. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. Direcció escènica d'Esteve Polls.
  • Bajo el cielo de Andorra, comèdia lírica amb música del mestre Dotras Vila.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Fallecimiento del periodista Don Juan Serracant Manau». La Vanguardia (Hemeroteca), 27-09-1973, pàg. 31 [Consulta: 31 juliol 2017].
  2. Castells, Andreu «Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català: 1897-1938 [4]». Arraona: revista d'història, Núm.: 8. 2a època, 1979, pàg. 25-59 [Consulta: 31 juliol 2017].