Joan Torrent i Fàbregas
Joan Torrent i Fàbregas (Regla, l'Havana, Cuba, 1901 - Barcelona, 11 de juliol de 1996) fou un historiador, erudit i biògraf.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1901  Regla, l'Havana  |
| Mort | 11 juliol 1996 (94/95 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador i erudit |
Premis | |
Pertanyia a una família de comerciants catalans establerts a Cuba, però de molt petit va tornar a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia, però ho va abandonar. El seu treball se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l'epistolari en col·laboració amb Josep Maria de Casacuberta del 1966 al 1993. També va escriure molts articles sobre Sant Feliu de Guíxols als Annals Gironins de l'Institut d'Estudis Gironins i a l'Institut d'Estudis del Baix Empordà. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1]
Obres modifica
- Jacint Verdaguer. Resum biogràfic (1952)
- Sant Antoni Maria Claret (1953)
- La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958)
- Mossèn Cinto a la Gleva (1966).
Referències modifica
- ↑ «Joan Torrent i Fàbregas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs modifica
- Obres de Joan Torrent Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. al web d'Editorial Barcino
- Fons personal Joan Torrent i Fàbregas a la Biblioteca de Catalunya.