Joan Trens i Ribas
Joan Trens i Ribas, de la casa de cal Catani (Vilafranca del Penedès 12 de juny del 1877 - 26 de febrer del 1966) fou el pastisser xocolater català que va inventar la llaminadura penedesenca de les catànies.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1877 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 26 febrer 1966 (88 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pastisser, xocolater |
Biografia modifica
| Cal Catani o Cal Trens |
|
Edifici a on hi havia Cal Catani, al número 7 del carrer de la Font, destaca el quadre ceràmic de rajoles entre les dues portalades a on hi ha dibuixats sobre el nom de la família Trens els dos productes bàsics de l'obrador que foren ben bé el seu logotip: la xocolata desfeta i les coques. A la façana, entre els quatre balcons, dues al·legories esgrafiades representen metafòricament el cacau i els cereals amb els quals van treballar durant sis generacions, obra de l'artista gironí Jaume Busquets.[2] La casa ja pertanyia com a mínim a l'avi, que la va llegar al seu pare. |
De jove Trens va emprendre el seu aprenentatge xocolater a l'establiment cal Parent (situat al cèntric Carrer Ample de Barcelona, avui ja desaparegut).[2] Va ser el 1908 quan Trens es va fer càrrec de l'obrador familiar a Vilafranca després de la mort del seu pare. Els treballadors de cal Catani eren entre sis i vuit persones, a més d'un ruc que tancat al soterrani s'utilitzava per moldre el cacau i fer tombar el mesclador de la xocolata.[2] Sobre el marbre de l'obrador Joan Trens experimentava sovint amb nous productes, i als anys 30 allí sorgiren les cèlebres catànies fetes amb una ametlla encaramel·lada i coberta de xocolata. Segons contaven jocosament les seves filles, l'invent havia resultat després que unes ametlles no prou garapinyades van ser aprofitades cobrint-les de pasta de xocolata. Pensant en el mercat barceloní, va començar a comercialitzar-les sota els noms de Crocrem o de Nuts, però de fet el públic les va batejar com a catànies prenent de referència el renom popular d'aquella família. No obstant l'èxit actual, en aquell moment el producte era un més entre la resta de la pastisseria, la xocolata de pedra i la bomboneria que feien els Trens.[2]
Se sap que cal Catani només era el taller i la botiga, ja que la família Trens i Ribas vivia en una petita casa del Carrer del Pou de la Pina. Pel que fa a l'obrador, en plena postguerra, com que se li havia fet petit va traslladar-lo al carrer Misser Rufet. Posteriorment encara va canviar un altre cop el març de 1965 per anar al número 16 de Puigmoltó, dues finques ajuntades i amb dos pisos a on visqué l'última etapa al costat de l'escola de Sant Elies.[2]
A la mort de Joan Trens el 1966, foren les seves filles Assumpta i Felicitat les qui mantingueren obert l'obrador, i de fet van traslladar la botiga que encara estava al carrer de la Font per posar-la a la Rambla de Nostra Senyora. Finalment, el 1978 Assumpta va tancar l'obrador a causa d'una lesió, i pocs anys després la seva germana també va tancar la pastisseria de la rambla.[2]
Activitat cultural modifica
Era una persona de caràcter enèrgic; no en va el 1904 havia estat nomenat primer president del Club de Futbol Vilafranca, un esport molt nou aleshores i que al Penedès havia estat introduït pel comerciant Emili Berger (parent llunyà de Trens). Va formar part de diverses juntes de la Societat La Principal, entitat cultural que també va arribar a presidir entre el 1931-1932 i dins de la qual va impulsar tant el Patronat de Cultura com el grup Cultura de la Dona (que impulsava activitats i cursets per a noies).[2]
Família i orígens modifica
El primer de la família Trens havia arribat a la ciutat a mitjans del segle xviii (provinent d'una família de pagesos de Sant Feliu de Castellar) i aquí es va casar amb la filla dels Catani, una família de sastres probablement d'origen italià, que van aportar la casa familiar i el renom que perduraria.[3] Ja des de llavors els hereus de la família es dedicaren a treballar la sèmola per fer-ne fideus i altres pastes de sopa, i s'anaren casant amb dones d'altres gremis menestrals.[3] Va ser l'avi d'en Joan, Joan Trens i Blanch (1805-1862), el primer a canviar l'ofici del blat pel de la xocolata a la pedra després d'instal·lar-se a l'obrador del carrer de la Font, tot i que a la documentació no se l'anomena mai com a xocolater; de fet és el seu pare Joan Trens i Urgellès (1836-1908) el primer a figurar com a tal.[1]
La seva mare era Maria Ribas Rius, nascuda a Olesa però amb família a Vilafranca. Joan fou el primogènit, i el seguiren els seus germans Josep (1880-?, que emigrà a Cuba i Nova York), Marià (1890-?, que inicià un altre llinatge de pastissers al forn de Sant Joan fins avui) i Manuel (1892- eclesiàstic i erudit penedesenc).[1]
El 20 de maig de 1907 es va casar amb Carme Lluch Barot (1984-1965), amb la qual va tenir tres fills: Assumpta (1908-1993, ballarina i reconeguda pedagoga), Felicitat (1912- després 1993) i Joan (1916-1942, mort en accident). Els tres moriren solters i sense descendència, per la qual cosa s'estroncà aquesta branca familiar de pastissers.[1]
Referències modifica
Obres referenciades:
- Solé i Bordas, Joan; Cercó i Rimbau, Joan. El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès. Cossetània Edicions, 2009, p. 76. ISBN 978-84-9791-493-2.