Juan Vilanova y Piera
Juan Vilanova y Piera (València, 1821 - Madrid,[1] 7 de juny de 1893) fou un geòleg i paleontòleg valencià. Va ser un referent de la paleontologia, geologia i prehistòria en la segona meitat del segle xix, una de les màximes autoritats en aquestes disciplines s Espanya, es va obstinar a incorporar la ciència espanyola a l'estat de recerca europea.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 maig 1821 València |
| Mort | 7 juny 1893 (72 anys) Madrid |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador, paleontòleg |
| Ocupador | Universitat d'Oviedo Universitat Central |
| Membre de | |
Biografia modifica
Va néixer a València en 1821. Filla de Vicente Vilanova Miralles i Teresa Piera Minguet.[2] Va estudiar en la Universitat de València, Medicina i Ciències. Deixeble del professor Donato García, va ser catedràtic de Geologia i Paleontologia a la Universitat Central de Madrid, i va viatjar arreu d'Europa reunint diverses col·leccions fòssils i mineralògiques pel Museu d'Història Natural de Madrid. La seva vida va córrer paral·lela amb el desenvolupament de la geologia a Espanya.
Va aconseguir una plaça de catedràtic d'Història Natural en la Universitat d'Oviedo i després de viatjar a París on va residir-hi quatre anys, i de realitzar diversos viatges per Europa en els quals va reunir una col·lecció de minerals i fòssils que van acabar al Museu d'Història Natural madrileny, va ser nomenat, en 1852 catedràtic de Geologia i Paleontologia a la Universitat de Madrid. Després de separar les dues especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que va mantenir fins a la seva jubilació.
Va treballar juntament amb Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristal·lografia amb qui va formar el nucli de les disciplines d'estudi de la Terra en aquesta universitat.
En 1867, proposa la realització de Congressos Geològics Internacionals, donant mostres de la seva activitat de recerca i contacte continu amb els seus col·legues internacionals.
Va participar en la Comissió del mapa geològic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadística (organisme que la va substituir), on va col·laborar com a vocal per les províncies de Castelló i València. Aquesta és una obra de gran transcendència per a l'estudi i explotació del sòl.
Va formar part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en 1871 en la qual va participar molt activament i de la que en fou president en 1878. Són rellevants les edicions dels Anales de la Sociedad. A més va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des de 1874.
Entre altres fets notables de la seva prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosaure a Espanya (restes d'iguanodont a Utrillas, Terol i Morella, Castelló) o el defensar com a autèntiques les pintures rupestres de la cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalitzada que es va resistir tenaçment a considerar-les com a tals. Va descobrir importants jaciments, com Parpalló i Cova Negra. Juan Vilanova va morir a Madrid en 1893.
Quant a les teories de l'origen de la vida a la terra, Vilanova era creacionista però no rebutjava les noves teories que anaven sorgint. Així i tot, es va mantenir en contra de les idees evolucionistes de Charles Robert Darwin i Huxley. Com ell mateix deia:
| « | Convé tenir present que Moisès no es va proposar donar en el Gènesi un tractat de Geologia ni de cap altra ciència, sinó més aviat fer comprendre als hebreus la grandesa i omnipotència del Déu Creador, i evitar d'aquesta manera que caiguessin en la idolatria; la qual cosa era més fàcil d'aconseguir dient la sola paraula de Déu “Fiat lux”, “va aparèixer la llum”, que si els hagués donat un tractat d'Òptica. | » |
Obres modifica
- Origen, Naturaleza y Antigüedad del hombre (1872) sobre prehistòria
- La Creación. Historia Natural, Barcelona: Montaner y Simón, 1872-1876. Inclou un extens pròleg on exposa la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació a Espanya de L'origen de les espècies.
- Atlas Geográfico Universal, Madrid: Astort Hermanos, 1877
- Compendio de Geología, Madrid: Imprenta de Alejandro Gómez Fuentenebro, 1872. Dividit en quatre parts i on toca qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia amb nombroses làmines.
Referències modifica
- ↑ «Joan Vilanova i Piera». enciclopèdia.cat (GEC). [Consulta: 18 març 2019].
- ↑ Prieto Molina, Susana «La colección arqueológica de Juan Vilanova y Piera». Boletín del Museo Arqueológico Nacional, 2017, pàg. 35-54.
Enllaços externs modifica
- Juan Vilanova Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine.
- Centenari de Juan Vilanova
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: - |
.svg){kind=small} Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 20 1861-1893 |
Succeït per: Baldomero González Álvarez |
| Precedit per: Pascual Asensio Pastor |
 de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Medalla 2 1875 - 1893 |
Succeït per: Marcos Jiménez de la Espada |
| Precedit per: José Oliver y Hurtado |
 Medalla 3 1889 - 1893 |
Succeït per: Joaquín Maldonado Macanaz |