Joan XXII

papa d'Avinyó

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) va ser el nom que va prendre Jacques Duèze en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334).

Infotaula de personaJoan XXII
Jean XXII 1316.JPG
(1316, Palais du Roure) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Ioannes PP. XXII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJacques Duèze
1244 Modifica el valor a Wikidata
Caors Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1334 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAvignon Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Holy See usual.svg Papa
5 setembre 1316 (Gregorià) – 4 desembre 1334 (Gregorià)
← Climent VBenet XII →
Emblem of the Holy See usual.svg 196è Papa
15 agost 1316 – 4 desembre 1334 (Gregorià)
← Climent VBenet XII →
Cardenal
23 desembre 1312 –
Bisbe d'Avinyó
18 març 1310 –
← Bertran de Saint-MartinJean de Cojordan (en) Tradueix →
Bisbe catòlic
5 setembre 1300 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
4 febrer 1300 –
← Bertran de Saint-Martin
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAntiga Universitat d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclergue, governant, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r maig 1314Conclave de 1314-16 Modifica el valor a Wikidata

C o a Giovanni XXII.svg

Discogs: 4179974 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un sabater de la localitat francesa de Caors, va estudiar teologia i dret a Montpeller i a París, per a després convertir-se en professor de dret a Tolosa de Llenguadoc. Va iniciar la seua trajectòria a l'església com a arxipreste de Caors, i posteriorment fou nomenat bisbe de Frejús i arquebisbe d'Avinyó el 1310, càrrec des del qual va actuar com a canceller de Carles II d'Anjou de Sicília.

Fou elegit cardenal el 23 de desembre de 1312 pel papa Climent V. Dos anys després de la mort de Climent va ser nomenat papa l'any 1316. S'instal·là a Avinyó, d'on havia estat bisbe. Afavorí els interessos de França. Va enviar missioners a Ceilan i Núbia. Sanejà les finances papals, centralitzà l'administració curial i creà moltes diòcesis noves. Va canonitzar Tomàs d'Aquino i instituí la festa de la Santíssima Trinitat i el tribunal de la Sagrada Rota. A instància de Dionís I de Portugal va crear l'Orde de Crist com a successors dels templers a Portugal.

Lluís de BavieraModifica

L'any 1314 Lluís de Baviera i Frederic d'Àustria van ser elegits com a emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic. L'any 1322 Lluís de Baviera derrotava Frederic d'Austria i es proclamava emperador del Sacre Imperi. Joan l'excomunicà dient que s'havia nomenat sense el seu permís (1324). Lluís va conquerir Roma i va proclamar papa a Nicolau V, el primer antipapa italià de la història. L'any 1328 Lluís es va haver de retirar de Roma i l'any 1330 Nicolau V dimitia del càrrec papal.

Els franciscansModifica

A l'orde franciscà n'havia sorgit una branca, els espirituals, que rebutjaven tota mena de possessió material. Joan, el 12 de novembre de l'any 1323, va publicar el decret Cum inter nonnullos que deia que afirmar que Jesucrist i els apòstols no havien tingut res de domini temporal era heretgia.

Michele de Cesena (cap dels franciscans) va buscar la protecció de l'emperador. Joan va excomunicar-lo i va donar a l'orde un nou superior general. També va estar enfrontat amb els teòlegs de l'època a causa de la seva opinió sobre la visió beatífica, ja que opinava que els justos no podrien veure Déu fins al judici final.

Paper en la supressió de la bruixeriaModifica

Tot i que, segons Alan C. Kors, el papa Joan XXII era un "organitzador i administrador brillant" i el pensament de la bruixeria semblava estar en les seves primeres etapes en aquell moment, Kors afirma que el papa tenia una raó personal per proposar-se aturar la bruixeria. Kors assenyala el fet que el papa Joan havia estat víctima d'un intent d'assassinat per enverinament i bruixeria.[1] Com a tal, la implicació del papa Joan amb la persecució de la bruixeria es pot remuntar oficialment a la seva butlla papal de 1326 Super illius specula en la qual va exposar una descripció d'aquells que es dedicaven a la bruixeria. El papa Joan també va advertir a la gent no només d'aprendre màgia o ensenyar-la, sinó de l'acte més "execrable" de fer màgia. El papa Joan va declarar que qualsevol persona que no escoltés la seva advertència "més caritativa" seria excomunicat.[2] El papa Joan va declarar oficialment que la bruixeria era heretgia, i així es podria jutjar sota la Inquisició.

La guerra catalanogenovesaModifica

Davant de l'escalada de les hostilitats entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova, va intentar sense èxit aconseguir la pau entre els contendents en 1331.[3]

Va morir el 4 de desembre de 1334

ReferènciesModifica

  1. Witchcraft in Europe, 1100-1700: A Documentary History. Editat per Alan C. Kors i Edward Peters. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1972.pg 80
  2. Witchcraft in Europe, 1100-1700: A Documentary History pàg. 82 traducció del Decretal del papa Joan XXII Super illius specula
  3. Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004, p. 75. ISBN 8400082184. 



Precedit per:
Climent V
Papa
1316 - 1334
Succeït per:
Benet XII


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan XXII