Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada

(1470-1500) cardenal valencià
Per a altres significats, vegeu «Llançol».

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, anomenat el menor, cardenal de Santa Maria in Via Lata, cardenal de València o el "cardenal Borja" (València, 1472[1] - Fossombrone, 17 de gener de 1500) va ser un cardenal valencià del segle xv.[2]

Infotaula de personaJoan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Biografia
Naixement1470 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1500 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Fossombrone (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Maria del Popolo Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
6 setembre 1499 – 17 gener 1500
Cardenal diaca Santa Maria in Via Lata
19 febrer 1496 – 17 gener 1500
← Alexandre VIPere Lluís de Borja-Llançol de Romaní →
Arquebisbe de Càpua
1496 – 15 octubre 1498
← Giordano GaetanoJoan Llopis →
Bisbe de Melfi
19 setembre 1494 – 3 desembre 1498
← Francesco CaraccioloJoan Ferrer →
Diòcesi: bisbat de Melfi
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiaca catòlic (1494–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPere Lluís de Borja-Llançol de Romaní Modifica el valor a Wikidata

És de la família Borja, considerat el Borja de la cort d'Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Besavi del papa Calixt III, nebot del papa Alexandre VI, cosí del cardenal Joan de Borja-Llançol de Romaní, el major (1492), germà del cardenal Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada i cosí del cardenal Cèsar Borja.[3]

Biografia modifica

Borja és degà del capítol de València, governador de Spoleto i protonotari apostòlic. Va ser elegit bisbe de Melfi el 1493. El 1495 va ser nomenat governador de Perusa i va ser nunci apostòlic a Nàpols. Borja és arquebisbe de Càpua el 1496-1498.

El seu oncle, el papa Alexandre VI el va fer cardenal al consistori papal de 9 de febrer de 1496 i diaca titular de Santa Maria in Via Lata el 24 de febrer de 1496.[2] El cardenal Borja és nomenat legat apostòlic a Perusa i Úmbria. El 1499 va ser nomenat administrador apostòlic de l'arxidiòcesi de València (València).

A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França. Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d'aquella ciutat.

Referències modifica