Obre el menú principal

Joan de Flandes

príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 a 1291.
No s'ha de confondre amb el pintor Juan de Flandes

Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlandès Jan van Vlaanderen, en francès Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - castell d'Anhive prop de Namur, 14 d'octubre de 1291) ja fou prebost de Sant Donacià a Bruges a l'edat de 10/11 anys, bisbe de Metz de 1280 al 1282 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.

Infotaula de personaJoan de Flandes
Biografia
Naixement 1250 (Gregorià)
Mort 14 octubre 1292 (Gregorià) (41/42 anys)
Namur
  Príncep-bisbe de Lieja 

1282 (Gregorià) – 1292
← John of Enghien TradueixHug III de Chalon →
  Bisbe de Metz 

1279 – 1282
← Lorenz of Leistenberg TradueixBouchard d'Avesnes →
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot, polític i bisbe catòlic
Família
Pares Guiu I de FlandesMatilda of Béthune Tradueix
Germans Beatrix of Flanders Tradueix, Beatrice of Flanders Tradueix, Margarida de Dampierre, Isabelle of Flanders Tradueix, Margarita de Dampierre, Marie of Dampierre Tradueix, Philippa de Dampierre, John I, Marquis of Namur Tradueix, Philip of Chieti Tradueix, William of Dendermonde Tradueix, Henry, Count of Lodi Tradueix, Robert III de Flandes i Guy of Namur Tradueix

Escut d'armes Joan de Flandes
Modifica les dades a Wikidata

Joan era el fill de Guiu de Dampierre, comte de Flandes en primeres núpcies amb Matilde de Bethune.[1][2]

Estudià dret canònic a la universitat de París i començà la seva carrera eclesiàstica com a prebost del capítols de Sant Pere de Lilla i de Sant Donat de Bruges.[3] El papa Nicolau III va nomenar-lo bisbe de Metz el 2 de gener de 1280. Tot i que aquest càrrec no l'interessa gaire les rendes li van permetre d'adquirir terres a Flandes.

El 31 d'octubre de 1282 el papa Marti IV va anomenar-lo príncep-bisbe del principat de Lieja quan el capítol no va poder acordar-se entre els candidats Bouchard d'Avesnes i Guillem d'Alvèrnia. El 1285 Joan va tenir problemes amb el tercer estat de Lieja quan van voler introduir la fermeté, un impost sobre el consum que no va agradar gaire ni al poble ni al clergat. Va haver de retreure's amb la seva clerecia a Huy durant vint-i-dos mesos. Joan I de Brabant va haver de mitjançar fins que al 7 d'agost de 1287 va concloure's el tractat anomenat la pau dels clergues.[4][5]

Va tornar a Lieja i aliar-se amb Joan I de Brabant contra Renaud I de Gueldre, el que va contribuir a la victòria de ducat de Brabant a la batalla de Woeringen i la fi de la guerra de successió del ducat de Limburg. El 1288, va ser segrestat durant una caça i quedar captiu durant cinc mesos. Incapaç d'administrar el seu feu, va haver de confiar-ne la gestió a son pare Guiu.[6] Va morir el 14 d'octubre 1291 al castell d'Enhaive prop de Namur i lo van sebollir a Flines prop de Douai. Després de la seva mort, va caldre quatre anys abans que el capítol va acordar-se per a proposar al papa Bonifaci VIII un successor, Hug III de Chalon.

ReferènciesModifica

  1. No s'ha de confondre'l amb el seu mig germà Joan, comte de Namur, conegut com a Joan de Namur
  2. Genealogia de la casa de Dampierre
  3. Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu'a nos jours p554 Jean Chrétien Hoefer 1855
  4. Jean Janssen, Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789, Bruxelles, L'élite, 2000, pàgina 48
  5. L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des faits historiques… Paris, Valade, 1819, pàgina 206
  6. Claude Mélard, Jean de Flandres a: Chronologie de la principauté de Liége, consulta el 5 de desembre de 2008


Precedit per:
Joan d'Enghien
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
12821291
Succeït per:
Sede vacante
(1291-1296)
Hug III de Chalon