Joan de Matera, nom seglar Giovanni Scalcione (Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Infotaula de personaJoan de Matera, o
de Pulsano

Pintura del sant, s. XVIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGiovanni Scalcione
1070 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Matera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1139 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Foggia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Matera 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de l'Orde de Pulsano
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins, Orde de Pulsano
Abat, fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Canonització30 de gener de 1177 , Abadia de Pulsano nomenat per Papa Alexandre III
Festivitat20 de juny
IconografiaHàbit blanc, bàcul; fent bastonades a un diable que en fuig

Biografia modifica

Giovanni Scalcione va néixer a Matera cap al 1070 en el si d'una família noble rica, molt cristiana. L'exemple dels nombrosos eremites que vivien a muntanyes del sud, dels monjos basilians i la presència d'Urbà II a Matera, en 1093, van desvetllar en el jove el desig d'apartar-se del món i fer vida eremítica: va deixar casa seva; segons la tradició, va bescanviar les seves robes amb les d'un mendicant, i marxà a Tàrent, on treballà pasturant els ramats dels monjos basilians d'Isola di San Pietro. Cercant Déu i va voltar per terres de Calàbria, Sicília, Pulla i visqué un temps a Ginosa, prop de Tàrent. Vivia en ermites o coves, sol i amb la màxima austeritat. A Ginosa començà a predicar i va promoure la restauració de l'església, que es convertí en el nucli d'un convent. Acusat falsament, fou empresonat i més tard alliberat, marxant llavors a Monte Laceno, a les muntanyes d'Irpinia, i al Monte Cognato (Basilicata), on trobà sant Guillem de Vercelli, però aviat tornà a marxar-ne.

A Bari fou acusat d'heretge, per l'austeritat que predicava, i fou salvat pel príncep normand Grimoaldo Alfaranita, que l'alliberà i el deixà anar on volgués. Va tornar a Ginosa i, el 1129, va arribar a San Michele Arcangelo, al Monte Sant'Angelo de Gargano (província de Foggia). En 1130, a l'antic monestir de San Gregorio di Pulsano, que va reconstruir, va fundar una congregació monàstica a la qual donà la Regla de Sant Benet, seguida amb el màxim rigor; en poc temps, la comunitat ja tenia cinquanta monjos. En va ésser l'abat durant deu anys.

Va morir a Foggia (Pulla), on havia anat per difondre la congregació, el 20 de juny de 1139.

Veneració modifica

Fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1177. La seva casa natal, als Sassi di Matera, es transformà en església rupestre, i fou anomenada Purgatori Vell. La seva despulla (els Sacra Ossa, o "sants ossos") es venera a la Catedral de Matera des de 1939, en una urna d'argent. Primer va ésser enterrat al monestir de Pulsano, i el 1830 es va traslladar a una església de Matera.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica