Joan de Matera
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Joan de Matera, nom seglar Giovanni Scalcione (Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
 Pintura del sant, s. XVIII  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Giovanni Scalcione 1070 (Gregorià) Matera (Itàlia) |
| Mort | 1139 (Gregorià) (68/69 anys) Foggia (Itàlia) |
| Sepultura | Catedral de Matera |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Fundador de l'Orde de Pulsano |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo |
| Orde religiós | Benedictins, Orde de Pulsano |
| Abat, fundador | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 30 de gener de 1177 , Abadia de Pulsano nomenat per Papa Alexandre III |
| Festivitat | 20 de juny |
| Iconografia | Hàbit blanc, bàcul; fent bastonades a un diable que en fuig |
Biografia modifica
Giovanni Scalcione va néixer a Matera cap al 1070 en el si d'una família noble rica, molt cristiana. L'exemple dels nombrosos eremites que vivien a muntanyes del sud, dels monjos basilians i la presència d'Urbà II a Matera, en 1093, van desvetllar en el jove el desig d'apartar-se del món i fer vida eremítica: va deixar casa seva; segons la tradició, va bescanviar les seves robes amb les d'un mendicant, i marxà a Tàrent, on treballà pasturant els ramats dels monjos basilians d'Isola di San Pietro. Cercant Déu i va voltar per terres de Calàbria, Sicília, Pulla i visqué un temps a Ginosa, prop de Tàrent. Vivia en ermites o coves, sol i amb la màxima austeritat. A Ginosa començà a predicar i va promoure la restauració de l'església, que es convertí en el nucli d'un convent. Acusat falsament, fou empresonat i més tard alliberat, marxant llavors a Monte Laceno, a les muntanyes d'Irpinia, i al Monte Cognato (Basilicata), on trobà sant Guillem de Vercelli, però aviat tornà a marxar-ne.
A Bari fou acusat d'heretge, per l'austeritat que predicava, i fou salvat pel príncep normand Grimoaldo Alfaranita, que l'alliberà i el deixà anar on volgués. Va tornar a Ginosa i, el 1129, va arribar a San Michele Arcangelo, al Monte Sant'Angelo de Gargano (província de Foggia). En 1130, a l'antic monestir de San Gregorio di Pulsano, que va reconstruir, va fundar una congregació monàstica a la qual donà la Regla de Sant Benet, seguida amb el màxim rigor; en poc temps, la comunitat ja tenia cinquanta monjos. En va ésser l'abat durant deu anys.
Va morir a Foggia (Pulla), on havia anat per difondre la congregació, el 20 de juny de 1139.
Veneració modifica
Fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1177. La seva casa natal, als Sassi di Matera, es transformà en església rupestre, i fou anomenada Purgatori Vell. La seva despulla (els Sacra Ossa, o "sants ossos") es venera a la Catedral de Matera des de 1939, en una urna d'argent. Primer va ésser enterrat al monestir de Pulsano, i el 1830 es va traslladar a una església de Matera.
-
Purgatorio Vecchio, edificat sobre la casa natal del sant -
Catedral de Matera -
Monestir de Pulsano
