Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344[1] - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 novembre 1344  Barcelona |
| Mort | 1385 (Gregorià) (40/41 anys) Castelló d'Empúries |
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Joan I d'Empúries |
| Fills | Joan II d'Empúries, Pere III d'Empúries |
| Pares | Pere el Cerimoniós i Maria de Navarra |
| Germans | Constança d'Aragó i de Navarra, Isabel d'Aragó i de Fortià, Elionor d'Aragó i de Sicília, Joan el Caçador i Martí l'Humà |
.jpg)
Orígens familiars modifica
Fou la segona filla del rei d'Aragó i comte de Barcelona Pere III el Cerimoniós i de la seva primera esposa, Maria de Navarra. Era neta per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III Evreux i Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels comtes-reis Joan el Caçador i Martí l'Humà.
Núpcies i descendents modifica
El 19 de juny de 1373 es casà amb el seu cosí, el comte Joan I d'Empúries, vidu de la seva primera muller. Del matrimoni, en van néixer dos fills:
- l'infant Joan II d'Empúries (?-1401), comte d'Empúries
- l'infant Pere III d'Empúries (?-1401), comte d'Empúries
Interès científic modifica
L'any 1376 el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, li va enviar un rellotge astronòmic, la descripció del qual consta a la correspondència reial conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA reg. 1093 fol. 74). El rellotge que li va regalar el seu pare era de cambra de quatre campanetes i amb mecanisme de soneria capaç de tocar les hores automàticament o sota demanda. L'esfera principal era un astrolabi amb tres plats intercanviables gravats amb les coordenades adients per les latituds geogràfiques triades pensant en els dominis del rei, la qual cosa demostra que el rellotge va ser fet expressament per a l'ocasió. L'aranya de l'astrolabi estava animada amb un moviment de rotació sideri, amb un indicador de la posició del sol sobre el zodíac (agulla horària) i un altre per la posició de la lluna que mostrava al mateix temps les fases lunars (Vielliard 1961, p. 161-168). Recentment s'ha descobert que l'esmentat rellotge que sempre se li havia atribuït, en realitat va ser enviat a la seva germana Elionor.[3]
Referències modifica
- ↑ Yarza, 1996, p. 100.
- ↑ «Joana d'Aragó i de Navarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pérez Álvarez 2013
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana d'Aragó i de Navarra |
- Yarza, Joaquin. «Maria de Navarra y la ilustración del Libro de horas de la Biblioteca Nazionale Marciana». A: Libro de horas de la reina María de Navarra. (en castellà). Barcelona: Moleiro, 1996. ISBN 8488526202 [Consulta: 10 agost 2013].
- Pérez Álvarez, Víctor: Mechanical Clocks in the Medieval Castilian Royal Court, “Antiquarian Horology” vol. 34 n. 4, 2013, p. 489-502
- VIELLIARD, Jeanne (1961): "Horloges et horlogers catalans a la fin du Moyen Age". "Boulletin Hispanique des Annales de la Fac. de Lettres de Bordeaux" vol 63, juillet-desembre 1961, p. 161-168