Joana d'Itàlia

darrera tsarina de Bulgària

Joana d'Itàlia, reina de Bulgària (Roma 1907 - Estoril 2000). Princesa d'Itàlia amb el tractament d'altesa reial que arribà a reina de Bulgària després del seu matrimoni amb el rei Boris III de Bulgària.

Infotaula de personaJoana d'Itàlia
BASA-3K-15-637-1-Giovanna of Italy, 1937.jpeg
(1937) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 2000 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Estoril (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Sant Francesc d'Assís Modifica el valor a Wikidata
Reina consort
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Savoia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBorís III (1930, 1930–1943) Modifica el valor a Wikidata
FillsPrincess Marie Louise, 9th Princess of Koháry (en) Tradueix
Simeó II de Bulgària Modifica el valor a Wikidata
ParesVíctor Manuel III d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata i Helena de Montenegro Modifica el valor a Wikidata
GermansHumbert II d'Itàlia, Marie-Françoise de Savoie, Mafalda d'Itàlia i Jolande Marguerite de Savoie Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nascuda el dia 13 de novembre de l'any 1907 al Palau del Quirinal de Roma essent filla del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. Joana era néta per via paterna del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova mentre que per via materna ho era del rei Nicolau I de Montenegro.

El 25 d'octubre de l'any 1930 es casà a Assís amb el rei Boris III de Bulgària fill del rei Ferran I de Bulgària i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella tingué dos fills:

El casament entre la princesa catòlica, Joana, i el rei ortodox, Borís, comportà greus conflictes religiosos. La solució fou celebrar dues cerimònies diferenciades, mentre se celebrà pel ritu catòlic a la basílica d'Assís dies després a la catedral de Sofia se celebrà pel ritu ortodox.

Els primers anys d'estança a Bulgària, Joana s'involucrà activament en diverses causes de caritat i en la provisió de passaports a jueus a mesura que els moviments antisemites assolaven Europa i arribaven a Bulgària.

L'any 1943 moria el tsar Borís III de Bulgària i s'establia una regència del príncep Kyrill de Bulgària sobre el petit-rei Simeó II. Des de sempre ha planejat la sobra de la protesta en la mort del rei Boris en un accident de cotxe de retorn a Sofia des de Berlín després d'anunciar a Adolf Hitler que abandonava l'aliança amb Alemanya.

L'any 1945 els soviètics ocuparen Bulgària i pocs mesos després un referèndum popular, sense cap garantia democràtica, establí una república popular a l'òrbita de Moscou. El nou govern comunista de Bulgària concedí 48 hores a Joana i als seus fills per tal que abandonessin el país. Pocs dies abans, el príncep Kyrill de Bulgària fou executat després que un tribunal popular l'acusés de traïció a la pàtria.

Establerts durant uns mesos a Alexandria al costat del rei Víctor Manuel III d'Itàlia posteriorment es traslladaren a Madrid, on s'instal·laren de forma definitiva. L'any 1993 realitzà una breu visita a Bulgària on recorregué els principals escenaris de la seva vida a aquest país de l'Europa Oriental. Joana morí a Estoril l'any 2000 a l'edat de 93 anys i fou enterrada al Panteó Reial de la Família Savoia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana d'Itàlia