Obre el menú principal

Joaquín González Vidaurreta (Vitòria, 15 de desembre de 1905 - Madrid, 31 de juliol de 1990)[1] fou un militar basc, capità general de la III Regió Militar a finals de la dècada del 1960.[2]

Infotaula de personaJoaquín González Vidaurreta
Biografia
Naixement 1905
Vitòria
Mort 31 de juliol de 1990(1990-07-31) (als 84 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de la III Regió Militar
15 de desembre de 1967 – 12 de desembre de 1969
Coat of Arms of Francisco Franco as Head of the Spanish State.svg  Cap de la Casa Militar del Cap de l’Estat
12 de desembre de 1969 – gener de 1972
Activitat
Ocupació Militar
Lleialtat Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra
Rang militar SP-08 Teniente General.svg Tinent General
Modifica les dades a Wikidata

Membre del cos d'Enginyers, va lluitar a la guerra del Rif com a tinent. Durant la guerra civil espanyola va lluitar es va unir al bàndol revoltat i fou Cap de Transmissions de la XII Divisió, que va lluitar al front de Madrid i a la batalla de Terol. Després actuà a l'ofensiva de Catalunya com a cap de transmissions al Cos d'Exèrcit Marroquí. En acabar la guerra assolí el grau de comandant i el 1942 es va diplomar en Estat Major. Fou destinat a l'Estat Major Central, i un cop ascendit a coronel, en 1959 fou agregat militar a l'ambaixada espanyola als Estats Units, aleshores dirigida per José María de Areilza. Va tornar el 1961, aleshores fou ascendit a general de brigada i destinat novament a l'Estat Major. En 1964 fou ascendit a general de divisió i nomenat Cap de Transmissions de l'Exèrcit. En 1966 va ser governador militar de Màlaga.[3]

A finals de 1967 fou ascendit a tinent general i fou nomenat capità general de la III Regió Militar[4] en substitució de Santiago Mateo Marcos, que acabava de morir. Dos anys més tard, però, deixava la capitania quan fou nomenat cap de la Casa Militar del Cap de l’Estat,[5] càrrec que va ocupar fins gener de 1972. Després fou President del Consell Directiu del Patronat de Cases Militars, càrrec que va ocupar fins 1978.

ReferènciesModifica