Joaquín María Ferrer Cafranga

Joaquín María de Ferrer y Cafranga (Pasaia, 8 de desembre de 1777 - Santa Águeda, 30 de setembre 1861) va ser un polític i militar espanyol.

Infotaula de personaJosé María Ferrer Cafranga
Joaquín María de Ferrer y Cafranga.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquín María Ferrer Cafranga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1777 Modifica el valor a Wikidata
Pasaia (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1861 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Guipúscoa (País Basc) Modifica el valor a Wikidata
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya de la Regencia de Baldomero Espartero
10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
14 d'agost de 1836 – 11 de setembre de 1836

10 de maig de 1841 – 20 de maig de 1841
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
16 de setembre de 1840 – 20 de maig de 1841
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid
1840 – 1840
Activitat
OcupacióDiplomàtic, polític, ministre i militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Destinat com Capità al Perú, va passar quatre anys (1811-1815) en terres americanes fins al seu retorn a Espanya. Va estar actiu en política com Diputat per Guipúscoa durant el Trienni Liberal, però en 1823 es va veure obligat a l'exili pel gir absolutista de Ferran VII. Va residir en el Regne Unit i França, per tornar en 1833. Durant la minoria d'edat d'Isabel II, va ser Ministre d'Hisenda sota la presidència de Calatrava en 1836 durant un sol dia, en moments especialment convulsos. Després va ser elegit diputat i va presidir les Corts Generals de 1836 a 1837.[1][2]

Vinculat a Baldomero Espartero i al Partit Progressista, es va veure desplaçat de la primera línia política fins que aquest va assumir la Regència. Va ser nomenat de nou Ministre d'Hisenda, Ministre d'Estat interí i President del Consell de Ministres (1840-1841). Amb la sortida d'Espartero en 1843, va ser nomenat senador vitalici, cambra que va presidir.[3] Llavors amb prou feines va participar en l'activitat política, salvo per a algunes missions diplomàtiques i de relacions comercials internacionals.

ReferènciesModifica

Càrrecs públics
Precedit per:
Salustiano de Olózaga Almandoz
Alcalde de Madrid
 

1840
Succeït per:
Francisco Javier Ferro Mateo
Precedit per:
Baldomero Espartero
President del Govern d'Espanya
 

(maig) 1841
Succeït per:
Antonio González y González
Precedit per:
Vicente Sancho y Cobertores
Ministre d'Estat
 

18401841
Succeït per:
Antonio González y González
Precedit per:
José Ventura Aguirre
Agustín Fernández Gamboa
Ministre d'Hisenda
 

(agost-setembre) 1836
(maig) 1841
Succeït per:
Juan Álvarez Mendizábal
Pere Surrà i Rull