Obre el menú principal

Joaquín de Montes y Jovellar (Madrid, 11 de setembre de 1879Paracuellos del Jarama, 11 de novembre de 1936) va ser un advocat i polític espanyol, que va arribar a ser Ministre de Justícia entre 1930 i 1931, durant la Dictablanda de Dámaso Berenguer y Fusté. Va morir al començament de la Guerra Civil, víctima de la repressió republicana, assassinat en el transcurs de les Matances de Paracuellos.[1][2]

Infotaula de personaJoaquín de Montes Jovellar
Jovellar.jpg
Biografia
Naixement (es) Joaquín de Montes y Jovellar
11 de setembre de 1879
Madrid
Mort 11 de novembre de 1936(1936-11-11) (als 57 anys)
Paracuellos de Jarama
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
25 de novembre de 1930 – 14 de febrer de 1931
Circumscripció Dámaso Berenguer y Fusté
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
16 de setembre de 1905 – 19 de setembre de 1923
Circumscripció Alhama de Granada
Dades personals
Religió Catòlic
Activitat
Ocupació Jutge i advocat
Partit Partit Conservador
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Nicasio de Montes y Sierra, qui havia arribat a ser general de divisió dins de l'escalafó militar espanyol, sotssecretari del Ministeri de la Guerra i senador vitalici,[3][4] i de Corina Jovellar y Cardo es llicencià en Dret i s'afilià al Partit Conservador d'Antoni Maura i Montaner durant la seva joventut.[5] Després d'exercir-se com a Jutge Municipal suplent de Madrid, i posteriorment com a advocat, va decidir presentar-se als comicis celebrats el 10 de setembre de 1905, resultant electe diputat a Corts pel districte d'Alhama de Granada.

Activitat com a diputatModifica

Després de ser elegit en les eleccions generals espanyoles de 1905, i ser proclamat diputat pel districte d'Alhama per la Junta Provincial de Granada després d'haver obtingut 9 458 vots d'un total de 9 622 emesos (amb un cens d'11.440 electors), va passar a ocupar el seu escó al Congrés dels Diputats dins de la facció política del Partit Liberal Conservador[6] Resultaria elegit novament en cadascun dels vuit comicis consecutius que se celebraren entre 1905 i 1923, fins a la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera,[7] cosa que propicià que Javier Tusell el qualifiqué com el «cacique imperecedero de Alhama».[8]

Durant els anys que es va exercir com a diputat, est va participar en la Comissió d'Actes (entre altres), així com va tenir intervencions en l'hemicicle que van ser elogiades per la premsa del moment. Quan en 1913 es va produir l'escissió entre datistes i mauristes dins del Partit Liberal Conservador, a conseqüència de les ànsies de sanejament del sistema polític de Maura, Joaquín no va dubtar a romandre al costat del seu amic, convertint-se així en una de les poques figures destacades que van seguir fidels a l'estadista mallorquí.

DictaduraModifica

Durant la Dictadura de Primo de Rivera, en el Directori militar del general Dámaso Berenguer y Fusté, va ocupar la cartera de Governació amb caràcter interí, per absència del titular, Enrique Marzo Balaguer, entre 18 i el 21 de juny, i el 20 i el 28 de setembre de 1930. Va culminar la seva carrera com ministre de Gracia i Justícia entre el 25 de novembre de 1930 i el 18 de febrer de 1931, just abans de la proclamació de la Segona República Espanyola. Entre el 9 i el 14 de febrer va ser ministre interí Francisco Sánchez Baytón, per absència del titular.

La RepúblicaModifica

Juntament amb altres polítics de l'època, com Cambó, el duc de Maura o el marquès de Figueroa, va fundar el 3 de març de 1931 el partit polític Centre Constitucional, de caràcter monàrquic i més moderat que els antics partits de la Restauració.[9][10]

AssassinatModifica

Poc després d'esclatar la Guerra Civil espanyola, l'exministre va ser detingut pels militants del bàndol republicà per les seves conviccions monàrquiques, conservadores i catòliques, així com les seves presumptes afinitats amb personal del cercle militar, atès que el seu pare havia estat general de divisió i sotssecretari en el Ministeri de Guerra. Malgrat les intercessions dels seus amics, ningú va poder evitar que aquest anés traslladat a la presó de Porlier de Madrid, convertida en txeca, i que en una de les múltiples saques perpetrades foss afusellat, al costat del seu fill (Nicasio de Montes-Jovellar), a Paracuellos de Jarama.[1][2]

ReconeixementsModifica

Entre altres condecoracions, va ser distingit amb la Gran Creu de Villaviciosa del Regne de Portugal.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Aparisi Laporta, Luis Miguel. «Toponimia franquista en las calles de Madrid». [Consulta: 4 agost 2011].
  2. 2,0 2,1 Tovar Martín, Virginia. El Palacio del Ministerio de Justicia y sus obras de arte. Ministerio de Justicia, 1986, p. 316. ISBN 84-505-3998-6. 
  3. Web del Senado de España. «Senadores. Montes Sierra, Nicasio». [Consulta: 4 agost 2011].
  4. Diari ABC (divendres, 16 de desembre de 1927). «Don Nicasio de Montes y Sierra». [Consulta: 4 agost 2011].
  5. Diario ABC (dimecres, 26 de novembre de 1930). «El nuevo ministro de Gracia y Justicia». [Consulta: 4 agost 2011].
  6. Buscador Històric de Diputats Eleccions 10.9.1905 Consultsy el 28 de juliol de 2011.
  7. Web del Congreso de los Diputados. «Congrés dels Diputays - Històric de Diputats (1810 - 1977)». [Consulta: 4 agost 2011].
  8. Tusell, Javier. La crisis del caciquismo andaluz (1923 - 1931). Cupsa, 1977. ISBN 8439000553. 
  9. Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos políticos durante la II República. Universidad de Salamanca, 1989, p. 229. ISBN 84-7481-521-5. 
  10. Diari ABC (dimecres, 4 de març de 1931). «El partido Centro Constitucional». [Consulta: 4 agost 2011].


Càrrecs públics
Precedit per:
José Estrada y Estrada
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1930-1931
Succeït per:
Manuel García Prieto