Joaquim Abargues i Feliu

Joaquim Abargues i Feliu (Benissa, 5 de juny de 1787 - 1847) fou un hisendat, advocat i polític valencià.[1]

Infotaula de personaJoaquim Abargues i Feliu
Biografia
Naixement5 juny 1787 Modifica el valor a Wikidata
Mort1847 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
12 desembre 1841 – 20 novembre 1842
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
27 març 1834 – 16 juliol 1838
Circumscripció electoral: Alacant
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
9 octubre 1813 – 10 maig 1814
Circumscripció electoral: València
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat i polític Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El seu nom veritable era Joaquim Torres i Eiximeno. De família acomodada, tenia propietats agràries a Benissa, Llíber, Senija i Calp que li proporcionaven una important renda anyal, alhora que exercia com a advocat.

Fou elegit diputat a les Corts de Cadis de 1813-1814. El 1813 va publicar un pamflet A la nación española al qual, segons un ordre real de Ferran VII del 1815 «es parla sense cap consideració de la persona sagrada del Rei i de la família regnant, i se les pinta amb colors negres i odioses, a més ultratja greument els Ministres que mereixen la confiança reial». El pamflet va ser prohibit i es va donar l'ordre de col·lectar manualment tot els exemplars que encara circulaven i destruir-les.[2]

El 1822 fou membre de la Diputació Provincial d'Alacant però a causa de les seves idees liberals hagué d'exiliar-se a Londres i a París quan l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823). El 1833 va tornar i fou elegit diputat a les eleccions convocades després de l'aprovació de l'Estatut Reial de 1834. El 1835 fou també vocal de la Junta Auxiliar de Milícia Urbana d'Alacant que s'enfrontava a les tropes carlines.

A les Corts espanyoles s'arrenglerà amb les tesis de Juan Álvarez Mendizábal i fou escollit novament diputat a les eleccions de 1836 i 1837,[3] però va dimitir el 1838 per motius familiars. Destacà per proposar a les discussions parlamentàries l'abolició de l'impost sobre el vi valencià. El juliol de 1839 fou escollit senador, càrrec que repetí el febrer de 1841, però va dimitir el 1842 i el 1843 abandonà la política.[4]

El 2012 es va inaugurar una placa commemorativa a la seva casa a Benissa.[5]

ReferènciesModifica

  1. A. Banyuls; J. J. Cardona. La casa dels Abargues a Benissa (pdf). Benissa: Ajuntament de Benissa. 
  2. de Balamseda, Fermin Martin. «Real órden [del 2 de Enero de 1815 -...] mandando que el impreso que circulaba en el reino de Valencia con el título A la Nacion española disponga el Consejo se recojan á mano trotos les egemplares que circulen en las demas provincias del reino». A: Decretos del Rey don Fernando VII - Año primero de su restitución (en castellà). volum I. Imprenta Real, 1818. 
  3. Índex Històric del Congrés dels Diputats
  4. Fitxa del Senat
  5. Ortolà, Amanda «Benissa celebra el bicentenario de La Pepa y homenajea a Joaquín Abargues» (en castellà). Las Provincias [Consulta: 14 setembre 2017].

Enllaços externsModifica