Joaquim Cabot i Rovira

orfebre, financer, escriptor i polític català

Joaquim Cabot i Rovira (Barcelona, 17 de novembre de 1861 - Barcelona, 18 de desembre de 1954),[1] fou un orfebre, financer, escriptor i polític català, un clar exponent de la burgesia catalana que va contribuir al desenvolupament social, polític i cultural de Catalunya.[2]

Infotaula de personaJoaquim Cabot i Rovira

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Cabot Rovira Modifica el valor a Wikidata
17 novembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític, orfebre, financer Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFrancesc Cabot i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
GermansEmili Cabot i Rovira i Francesc Cabot i Rovira Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Cinquè fill de l'argenter Francesc Cabot i Ferrer (1820-1895) i de Rosa Rovira i Balanzó, la seva família era de Mataró, on tenien botiga al carreró darrere de l'Ajuntament i sobre 1843 es trasllada a Barcelona on posa botiga primer al carrer d’Argenteria 35, després al 21 i més tard al carrer Ferran (Fivaller) cantonada plaça de Sant Jaume. Mort el seu pare, amb els seus germans Francesc i Emili van traslladar la botiga al portal de l'Àngel (anys després seria la seu del banc d'Espanya a Barcelona) i després a la Gran Via-passeig de Gràcia. Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona: Banc Comercial de Barcelona, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç i Navegació (1921-1924), Centre Excursionista de Catalunya (1899), i sobretot de l'Orfeó Català (1901-1935). Durant la seva presidència de l'Orfeó Català fou construït el Palau de la Música Catalana (1908) i fundada la Revista Musical Catalana (1904).[3]

Durant el Tancament de Caixes (1899), fou un dels que va anar a la presó.[4] El 1924, o sigui, al cap de pocs mesos d'haver-se iniciat la dictadura de Primo de Rivera, va dimitir com a president de la Cambra de Comerç i en el seu discurs, censurat, parla d'«una profunda decepción». Quan va esclatar la guerra civil es va quedar a Catalunya, a Viladrau, un lloc on va viure tranquil.

 
Cabot vist per Lluís Graner (MNAC).
 
Bust de Joaquim Cabot al Palau de la Música Catalana

Intervingué com a secretari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i com a mantenidor el 1889. Com a polític, formà part del grup de Prat de la Riba, Jaume Carner o el jove Francesc Cambó, que s'havien separat progressivament de la Unió Catalanista —abstencionista, idealista i contrària a participar en el joc polític de l'Estat espanyol— dels Àngel Guimerà, Pere Aldavert, etc. Milità a la Lliga Regionalista. Fou diputat provincial el 1911, i col·laborà en la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Al 1941, fa una aportació a la col·lecta per a la Divisió Blava organitzat per la secció femenina de la Falange espanyola [5]

Va escriure a diverses revistes com a La Renaixença amb el pseudònim de Dr. Franch, a Il·lustració Catalana, que ell finançà, i a la Revista Musical Catalana. Fou director fundador de La Veu de Catalunya (1899). Conreà també la faceta de traductor de manera esporàdica. Va publicar De fora casa: Narracions de viatge (1898), A cop calent (1900) i un llibre de records, o el llibre de poesia El cant del cigne (1938). En aquest darrer llibre escriu: Setanta-sis primaveres, que per mi no tornaran, ni tornaran per ma pàtria que del néixer he estimat tant. Va guanyar, a més, el premi de la Copa Artística als Jocs Florals de Barcelona de 1924 amb la narració Una nit al desert.

Va encarregar a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas el projecte de les Cases Cabot, edificades entre els anys 1901 i 1904 al carrer Roger de Llúria, 8-14, de Barcelona.

Referències modifica

  1. «Naixements.any 1861.Llibre 5.Foli 24.Registre núm.5214». AMCB, 17-111861.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 55. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. «Joaquim Cabot i Rovira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. [enllaç sense format] http://www.jordipujol.cat/.../EMC1003-Catalanisme-F.Cabana-corregida.doc[Enllaç no actiu]
  5. «La "División Azul"». La Vanguardia Española, 26-11-1941, pàg. 5.

Bibliografia modifica

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Joan Gubern i Fàbregas
President de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona
19191924
Succeït per:
Josep Armenteras i Vintró
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Cabot i Rovira