Joaquim Ferrer i Roca

polític i historiador català

Joaquim Ferrer i Roca (Alella (Barcelona), 18 d'octubre 193710 de maig de 2016) fou un polític i historiador català, especialitzat en l'estudi del CADCI i del moviment obrer català en relació amb la qüestió nacional.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Ferrer i Roca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Alella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
President Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
2005 – 2016
← Eladi Homs ZimmerCarles Armengol Siscares →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
13 març 1996 – 30 novembre 1999

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
16 juny 1993 – 11 desembre 1995

Senador al Senat espanyol
29 abril 1992 – 28 juny 1993

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
26 juliol 1988 – 20 novembre 1989

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Cultura
19 desembre 1985 – 4 juliol 1988
← Joan Rigol i RoigJoan Guitart i Agell →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1984-1988
Diputat al Congrés dels Diputats
13 desembre 1983 – 20 desembre 1985
← Eduard Punset i CasalsRafael Hinojosa i Lucena →

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ResidènciaAlella Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític, professor mercantil Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (dècada del 1980–2016)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–1978)
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (1970–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Col·laborà a El Correo Catalán. Va ser membre de l'escoltisme[3] en la seva joventut. Fou membre d'Òmnium Cultural, de la Fundació Justícia i Pau i de la Fundació Jaume Bofill.

Políticament, va fundar amb Josep Pallach el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, després PSC Reagrupament, dins del qual s'integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya el 1978, però després es passà a CDC. Fou nomenat sotsdirector general d'Acció Cívica de la Generalitat (1982-1984) i elegit diputat al Congrés a les eleccions generals espanyoles de 1982.[4] Fou elegit diputat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992, 1995 i 1999 fou nomenat Conseller de Cultura del 1985 al 1988. Posteriorment fou senador per CiU fins al 1999. Va ser president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[5]

  • Layret 1880-1920 (1971)
  • El primer primer de maig a Catalunya (1972)
  • La vaga del Harry Walker de Barcelona (1972), publicat per Edicions Catalanes de París, amb el pseudònim Joan Font [1]
  • Simó Piera: perfil d'un sindicalista (1973)
  • La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976) (1977)
  • Un nou impuls per a Catalunya (1982)
  • A mig camí (1989)
  • El fil roig (1994)
  • Els papers de Salamanca: història d'un botí de guerra (1996), amb J. M. Figueres i J. M. Sans i Travé),
  • Ramon Boladeras 'Rambol': Testimoni de llibertat (1997)
  • Des del centreesquerra (2000) amb Pere Baltà i Llopart, Rafael Hinojosa i Lucena i Miquel Reníu.
  • Josep Tremoleda: plantar cara a la por (2008)

Referències

modifica
  1. «Joaquim Ferrer i Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «S'ha mort Joaquim Ferrer, exconseller de Cultura». VilaWeb. [Consulta: 10 maig 2016].
  3. Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].

Enllaços externs

modifica