Obre el menú principal

Joaquim Ferrer i Roca

polític i historiador català

Joaquim Ferrer i Roca (Alella (Barcelona), 18 d'octubre 193710 de maig de 2016) fou un polític i historiador català, especialitzat en l'estudi del CADCI i del moviment obrer català en relació amb la qüestió nacional.[1][2]

Infotaula de personaJoaquim Ferrer i Roca
Joaquim Ferrer i Roca.jpeg
Biografia
Naixement 18 octubre 1937
Alella (Maresme)
Mort 10 maig 2016 (78 anys)
Alella (Maresme)
  President Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

2005 – 2016
← Eladi Homs ZimmerCarles Armengol Siscare →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

13 març 1996 – 30 novembre 1999

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

16 juny 1993 – 11 desembre 1995

Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

29 abril 1992 – 28 juny 1993

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

26 juliol 1988 – 20 novembre 1989

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona


Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de Cultura 

19 desembre 1985 – 4 juliol 1988
← Joan Rigol i RoigJoan Guitart i Agell →

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

13 desembre 1983 – 20 desembre 1985
← Eduard Punset i CasalsRafael Hinojosa i Lucena →
Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Ocupació Historiador i polític
Partit Convergència Democràtica de Catalunya (dècada del 1980–2016)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–1978)
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Col·laborà a El Correo Catalán. Va ser membre de l'escoltisme[3] en la seva joventut. Fou membre d'Òmnium Cultural, de la Fundació Justícia i Pau i de la Fundació Jaume Bofill.

Políticament, va fundar amb Josep Pallach el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, després PSC Reagrupament, dins del qual s'integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya el 1978, però després es passà a CDC. Fou nomenat sotsdirector general d'Acció Cívica de la Generalitat (1982-1984) i elegit diputat al Congrés a les eleccions generals espanyoles de 1982.[4] Fou elegit diputat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992, 1995 i 1999 fou nomenat Conseller de Cultura del 1985 al 1988. Posteriorment fou senador per CiU fins al 1999. Va ser president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[5]

ObresModifica

  • Layret 1880-1920 (1971)
  • El primer primer de maig a Catalunya (1972)
  • La vaga del Harry Walker de Barcelona (1972)
  • Simó Piera: perfil d'un sindicalista (1973)
  • La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976) (1977)
  • Un nou impuls per a Catalunya (1982)
  • A mig camí (1989)
  • El fil roig (1994)
  • Els papers de Salamanca: història d'un botí de guerra (1996), amb J. M. Figueres i J. M. Sans i Travé),
  • Ramon Boladeras 'Rambol': Testimoni de llibertat (1997)
  • Des del centreesquerra (2000) amb Pere Baltà i Llopart, Rafael Hinojosa i Lucena i Miquel Reníu.
  • Josep Tremoleda: plantar cara a la por (2008)

ReferènciesModifica

  1. «Joaquim Ferrer i Roca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «S’ha mort Joaquim Ferrer, exconseller de Cultura». VilaWeb. [Consulta: 10 maig 2016].
  3. Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.

Enllaços externsModifica