Joaquim Molins i Amat

polític i empresari català

Joaquim Molins i Amat (Barcelona, 9 de febrer de 1945 - 13 de juliol de 2017) fou un polític i empresari català. Va ser diputat de CDC i president del Patronat del Liceu.

Infotaula de personaJoaquim Molins i Amat
Joaquim Molins 2197r.jpg
Joaquim Molins en una imatge de 2014
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

1999 - 2001
 Diputat al Congrés dels Diputats 

21 juny 1993 - 5 abril 2000
Circumscripció: Barcelona

conseller de la Generalitat de Catalunya  Conseller de la Generalitat de Catalunya 

4 juliol 1988 - 29 abril 1993
Xavier Bigatà - Josep Maria Cullell i Nadal
diputat al Parlament de Catalunya  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 juny 1988 - 21 gener 1992
 Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1979 - 15 maig 1986
Circumscripció: Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 9 de febrer de 1945
Barcelona
Mort 13 de juliol de 2017 (72 anys)
Barcelona
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític i empresari
Altres dades
Partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (1981–2017)
Unió del Centre de Catalunya (1977–1981)
Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (1976–1977)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Fill de la important família cimentera Molins,[1] es va llicenciar en Enginyeria Industrial (1969) i màster en Economia i Direcció d'Empreses per l'IESE de Barcelona (1969-71).[2] El 1976 fou un dels fundadors i secretari general de Centre Català amb el qual es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a membre de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. El 1978 marxà a la Unió del Centre de Catalunya, i amb la qual fou escollit diputat a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1979 dins la coalició Centristes de Catalunya-UCD.[3]

El 1981, enmig de l'ensulsiada de la UCD, se'n va desvincular i amb un sector del seu partit va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, amb la qual fou elegit de nou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat per Convergència i Unió (CiU) i fou nomenat pel president Jordi Pujol conseller de comerç i turisme el 1986-1988, i de política territorial i obres públiques el 1988-1993 (la família Molins és un important issim productor de ciment

El 1981, enmig de l'ensulsiada de la UCD, se'n va desvincular i amb un sector del seu partit va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, amb la qual fou elegit de nou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat per Convergència i Unió (CiU) i fou nomenat pel president Jordi Pujol conseller de comerç i turisme el 1986-1988, i de política territorial i obres públiques el 1988-1993 (la família Molins és un important issim productor de ciment a nivell mundial).[4] Com a conseller del Departament de política territorial va dirigir el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya més conegut com a Pla de residus, projecte que, a partir d'un estudi tècnic, ubicava en el territori català les infraestructures necessàries per gestionar els residus que generava la indústria del país. Aquest Pla fou molt criticat pel territori i va ésser retirat i consensuat en seu parlamentària a finals del 1990.

Fou escollit novament diputat al Congrés de Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1993, i el 1995 hi substituí Miquel Roca i Junyent com a portaveu del grup català, càrrec des del qual s'encarregà de la negociació del suport de CiU al govern del Partit Popular presidit per José María Aznar després de les eleccions generals espanyoles de 1996. El 1999 deixà el càrrec de portaveu de CiU al Congrés dels Diputats per a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del juny del 1999. Fou derrotat pel candidat socialista, Joan Clos, i aleshores exercí com a cap del grup municipal de CiU. El març del 2001 va dimitir del seu càrrec a l'ajuntament i es retirà de la vida política.

El març de 2013, el president de la Generalitat, com a president d'honor del Patronat del Gran Teatre del Liceu, i un cop escoltat el Patronat, va nomenar president del Liceu Joaquim Molins, qui deixà el càrrec el 2016 per motius de salut. Molins també fou president de la comissió executiva del Teatre.[5]

HonorsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica