Joaquim Nin i Castellanos

músic espanyol
(S'ha redirigit des de: Joaquim Nin)

Josep Joaquim Nin i Castellanos (l'Havana, 29 de setembre de 1879 - l'Havana, 24 d'octubre de 1949) fou un pianista i compositor,[1] pare de l'escriptora Anaïs Nin.

Infotaula de personaJoaquim Nin i Castellanos
Joaquín Nin.png
modifica
Biografia
NaixementJosep Joaquim Nin i Castellanos
29 setembre 1879 modifica
l'Havana (Cuba) modifica
Mort24 octubre 1949 modifica (70 anys)
l'Havana (Cuba) modifica
Dades personals
FormacióSchola Cantorum de Paris (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical, pianista i musicòleg modifica
AlumnesMaría Enma Botet Dubois (en) Tradueix modifica
InstrumentPiano modifica
Família
CònjugeRosa Culmell Joachim (1902–) modifica
FillsJoaquim Nin-Culmell
Anaïs Nin
Thorvald Nin-Culmell modifica
PareJoaquim Nin i Tudó modifica

Musicbrainz: 6cdb1ac1-8d9d-4ba5-850c-b4cc0cc36daf IMSLP: Category:Nin,_Joaquín Allmusic: mn0002043490 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fou fill de l'escriptor català en llengua castellana, Joaquim Nin i Tudó.[2] i de la cubana de Camagüey Àngela Castellanos Perdomo. Va estudiar a Barcelona amb Carles G. Vidiella i Felip Pedrell, amb qui tindria una llarga amistat.[3] Va intervenir en la cinquena Festa Modernista de Sitges l'any 1898 amb un concert de piano. Posteriorment es trasllada a estudiar a París (1902), on estudià composició amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum, de la qual n'esdevé professor (1905-1908). El 1909 fou nomenat professor honorari de la universitat nova de Brussel·les. La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brussel·les (1908-1910) i a Berlín. El 1911 passà a l'Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera. Residí novament a Brussel·les, i el 1913 anà a París. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial tornà a l'Havana.

De les seves obres per a piano destaquen Danse ibérienne (1926), Chaîne de valses (1927), Message à Debussy (1929) i Berceuse pour les orphelins d'Espagne (1939). De la seva música de cambra Au jardin de Lindaraja (1927) i Rhapsodie ibérienne (1930). També va escriure obres per a cant i piano i el ballet L'écharpe bleue (1937). Edità i interpretà obres hispàniques cultes: 16 sonates anciennes (1925), 17 sonates et pièces anciennes (1929), 10 pièces, per a violí i piano (1937); publicà la col·lecció Noëls espagnols (1934) i Canciones picarescas, de Pau Esteve i de Blas de Laserna. Va escriure llibres sobre qüestions musicals, com Pour l'art (1909) i Idées et commentaires (1912).

Joaquim Nin es va casar amb la cantant d'òpera cubana d'ascendència danesa i francesa Rosa Culmell i Vaurigaud i era el pare del també compositor i pianista Joaquim Nin-Culmell, de l'empresari Thorvald Nin i de la famosa escriptora Anaïs Nin.

El primer nom, Josep, no el feia servir, però sovint signava "J. Joaquín Nín".

ReferènciesModifica

  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. «Joaquim Nin i Castellanos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. "Pedrell i els pianistes catalans a Paris", de Montserrat Bergadà, publicat a Recerca Musicològica XI-XV, 1991-1992, p. 243-257.