Joaquim Nin i Castellanos

músic espanyol
(S'ha redirigit des de: Joaquim Nin)

Josep Joaquim Nin i Castellanos (l'Havana, 29 de setembre de 1879 - l'Havana, 24 d'octubre de 1949) fou un pianista i compositor,[1] pare de l'escriptora Anaïs Nin.

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Nin i Castellanos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosep Joaquim Nin i Castellanos
29 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1949 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSchola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, pedagog musical, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFelip Pedrell i Sabaté, Carles Gumersind Vidiella i Esteba i Vincent d'Indy Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaría Enma Botet Dubois i Leopold Magenti i Chelvi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRosa Culmell Joachim (1902–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAnaïs Nin, Thorvald Nin Culmell, Joaquim Nin-Culmell Modifica el valor a Wikidata
PareJoaquim Nin i Tudó Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 6cdb1ac1-8d9d-4ba5-850c-b4cc0cc36daf Lieder.net: 5182 Discogs: 1269391 IMSLP: Category:Nin,_Joaquín Allmusic: mn0002043490 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fou fill de l'escriptor català en llengua castellana, Joaquim Nin i Tudó.[2] i de la cubana de Camagüey Àngela Castellanos Perdomo. Va estudiar a Barcelona amb Carles G. Vidiella i Felip Pedrell, amb qui tindria una llarga amistat.[3] Va intervenir en la cinquena Festa Modernista de Sitges l'any 1898 amb un concert de piano. Posteriorment es trasllada a estudiar a París (1902), on estudià composició amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum, de la qual esdevé professor (1905-1908). El 1909 fou nomenat professor honorari de la universitat nova de Brussel·les. La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brussel·les (1908-1910) i a Berlín. El 1911 passà a l'Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera. Residí novament a Brussel·les, i el 1913 anà a París. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial tornà a l'Havana.

De les seves obres per a piano destaquen Danse ibérienne (1926), Chaîne de valses (1927), Message à Debussy (1929) i Berceuse pour les orphelins d'Espagne (1939). De la seva música de cambra Au jardin de Lindaraja (1927) i Rhapsodie ibérienne (1930). També va escriure obres per a cant i piano i el ballet L'écharpe bleue (1937). Edità i interpretà obres hispàniques cultes: 16 sonates anciennes (1925), 17 sonates et pièces anciennes (1929), 10 pièces, per a violí i piano (1937); publicà la col·lecció Noëls espagnols (1934) i Canciones picarescas, de Pau Esteve i de Blas de Laserna. Va escriure llibres sobre qüestions musicals, com Pour l'art (1909) i Idées et commentaires (1912).

Joaquim Nin es va casar amb la cantant d'òpera cubana d'ascendència danesa i francesa Rosa Culmell i Vaurigaud i era el pare del també compositor i pianista Joaquim Nin-Culmell, de l'empresari Thorvald Nin i de la famosa escriptora Anaïs Nin.

El primer nom, Josep, no el feia servir, però sovint signava "J. Joaquín Nín".

Referències

modifica
  1. «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
  2. «Joaquim Nin i Castellanos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. "Pedrell i els pianistes catalans a Paris", de Montserrat Bergadà, publicat a Recerca Musicològica XI-XV, 1991-1992, p. 243-257.