Joaquim Rafel i Fontanals

lingüista espanyol

Joaquim Rafel i Fontanals (Barcelona, 13 d'octubre de 1943) és un lingüista català.[1] Es llicencià i doctorà en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, amb la tesi La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico (1973; publicada el 1981). És catedràtic emèrit d'aquesta universitat. Des de 1984 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, institució de la qual fou secretari general de 1992 a 1998. És director del projecte del Diccionari del català contemporani i del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (1998) i director de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC.[2] Va col·laborar a la redacció de l'Atles lingüístic del domini català, elaborat per Joan Veny i Lídia Pons. Ha treballat en fonologia i dialectologia, i ha esdevingut una referència en el món de la lexicografia per la seva implicació en tants projectes lexicogràfics institucionals, com la segona edició del Diccionari de llengua catalana i el Diccionari descriptiu de la llengua catalana.[3]

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Rafel i Fontanals
Biografia
Naixement13 octubre 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Formació professionalFilologia romànica
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDiccionari del català contemporani
Activitat
Ocupaciólingüista Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióSecretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1992-1998)
Membre de
Família
GermansNúria Rafel i Fontanals Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "per la seva tasca docent i de recerca".[4]

Obres destacades

modifica

Referències

modifica