Joaquim Salvador i Benedicto

farmacèutic i botànic valencià

Joaquim Salvador i Benedicto, de nom complet Félix Joaquín Salvador i Benedito (Sorita, Els Ports, 20 de desembre de 1827 - L'Anglesola, 8 de juny de 1896) va ser un farmacèutic i botànic valencià.[1][2][3]

Infotaula de personaJoaquim Salvador i Benedicto
Biografia
Naixement20 desembre 1827 Modifica el valor a Wikidata
Sorita Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1896 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
L'Anglesola (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófarmacèutic, botànic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Fill del farmacèutic de Sorita,[1] llicenciat en Farmàcia el 1856 per la Universitat de Barcelona,[2] fou titular de la cátedra de Materia Farmacéutica Vegetal a la facultat de Farmàcia de la Universitat de València[3] i va exercir la seva professió, primerament a L'Anglesola, on romangué com a mínim fins a 1860. Posteriorment, es va establir a Vilafranca del Cid, l'Alt Maestrat, i a partir de 1868 es trobava instal·lat amb oficina de la seva propietat a València. Simultanejà la pràctica professional amb la docència i la investigació, fins a la seva jubilació.[4] Un cop retirat de l'exercici professional, va tornar a l'Anglesola on es dedicà a escriure sobre temes històrics relacionats amb Terol. Fou col·laborador i corresponsal de la revista La Fraternidad, des de la seva aparició fins al 1868. Entès en botànica, va mantenir relació amb els farmacèutics que s'ocupaven d'aquesta ciència. A ell es deu una sèrie d'escrits relacionats amb Aragó,[2] i amb temes sobre botànica i plantes medicinals, i va compondre un catàleg de les localitats de Vilafranca, Castellfort, Portell, Ares i Benassal (1866).[5]

Publicacions [2][3] modifica

  • «Nota sobre la yerba tosquera» y «Ensayo analítico de las piedras expulsadas por el niño de Caspe usando la yerba tosquera», Boletín del Instituto Médico Valenciano, tom IX: 222-224; 242-245 (1858)
  • «Cultivo del pipirigallo en La Iglesuela del Cid», El Restaurador Farmacéutico, tom XIV, 13: 52 (1858)
  • Biografía del Arzobispo de Aliaga (perdut)
  • Apuntes para la Historia de La Iglesuela del Cid (perdut)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Félix Joaquín Salvador Benedito». Diccionari biogràfic espanyol. Reial Acadèmia de la Història.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Salvador y Benedicto, Joaquín». Gran Enciclopedia Aragonesa (GEA). Arxivat de l'original el 6 de setembre 2016 [Consulta: 20 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 Monferrer Guardiola, Rafael «Joaquín Salvador y Benedicto (1827-1896). Breve nota bio-bibliográfica». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura [Castelló de la Plana], LXXII, Núm. 3, 1996, pàg. 331-350. ISSN: 0210-1475.
  4. López Piñero, José María. «La enseñanza de la historia natural y de la agronomía en la Valencia del siglo XIX». A: Doctores y escolares: II Congreso Internacional de Historia de las Universidades Hispánicas (Vol. I). Universitat de València, 1998, p. 382. ISBN 978-84-370-3465-2 [Consulta: 20 abril 2020]. 
  5. Peris Gisbert, Juan Bautista; Ferrer Gallego, Pedro Pablo; Guillén Bas, Alberto; Roselló Gimeno, Roberto; Gómez Navarro, José; Laguna Lumbreras, Emilio «Árbol genealógico botánico de Gonzalo Mateo Sanz». Flora Montiberica, Núm. 73, 2019, pàg. 41-47. ISSN: 1988-799X [Consulta: 20 abril 2020].