Joaquim Xicoy i Bassegoda

polític català

Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 - 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaMolt Honorable
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Joaquim xicoy.jpg
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 9è President del Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 - 5 desembre 1995
Miquel Coll i Alentorn - Joan Reventós i Carner
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1988 - 5 desembre 1995
Circumscripció: Barcelona

Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg  Conseller de Justícia 

9 maig 1986 - 4 juliol 1988
Agustí Maria Bassols i Parés - Agustí Maria Bassols i Parés
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

11 novembre 1982 - 13 maig 1986
Circumscripció: Barcelona

Dades biogràfiques
Naixement 15 setembre 1925
Barcelona
Mort 16 novembre 2006 (81 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona . llicenciatura en Dret
Activitat professional
Ocupació Polític i advocat
Altres dades
Partit polític Unió Democràtica de Catalunya (1975–2006)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en assessoria empresarial i fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Pertanyé a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i participà en el procés d'integració a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual va ser militant des del 1975 i en la qual va ostentar els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i president del comitè de govern (1981-1982).

Fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats (1982-1986). El 1985-1986 fou Secretari de la Comissió d'Estudi de la fecundació in vitro i inseminació artificial del Congrés dels Diputats.[1]

El 1986 fou nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins al 1995. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Va ser també president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Obres i publicacionsModifica

Va publicar, entre altres, els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau. Ha col·laborat en El Ciervo, El Correo Catalán, l'Avui i La Vanguardia.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica