Joaquim Xicoy i Bassegoda

polític català

Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 - 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Joaquim xicoy.jpg
Biografia
Naixement15 setembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svgPresident del Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 5 desembre 1995
← Miquel Coll i AlentornJoan Reventós i Carner →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller de Justícia
9 maig 1986 – 4 juliol 1988
← Agustí Maria Bassols i ParésAgustí Maria Bassols i Parés →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 13 maig 1986
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1975–2006) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en assessoria empresarial i fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Pertanyé a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i participà en el procés d'integració a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual va ser militant des del 1975 i en la qual va ostentar els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i president del comitè de govern (1981-1982).

Fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats (1982-1986). El 1985-1986 fou Secretari de la Comissió d'Estudi de la fecundació in vitro i inseminació artificial del Congrés dels Diputats.[1]

El 1986 fou nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins al 1995. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Va ser també president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Obres i publicacionsModifica

Va publicar, entre altres, els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau. Ha col·laborat en El Ciervo, El Correo Catalán, l'Avui i La Vanguardia.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica