Joaquim de Camps i Arboix

polític espanyol (1894-1975)

Joaquim de Camps i Arboix (Girona, 24 de gener de 1894 - Barcelona, 24 de gener de 1975) fou un jurista, historiador i polític català.

Infotaula de personaJoaquim de Camps i Arboix
Biografia
Naixement24 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Batlle de Girona
1r agost 1936 – 9 octubre 1936
← Llorenç Busquets i VenturaExpedit Duran i Fernández →
Batlle de Girona
6 octubre 1934 – 7 octubre 1934
← Francesc Tomàs i MartínFrancesc Tomàs i Martín → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Catalana Republicana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Llicenciat en dret a Barcelona el 1916.[1] De jove milità a la Lliga Regionalista, i posteriorment a Acció Catalana Republicana esdevenint vicepresident de la Diputació de Girona (1931). El 1932, després del fracàs del seu partit a les eleccions al Parlament de Catalunya, s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya arribant a ser alcalde de Girona (1934 i 1936).

Durant els fets del sis d'octubre de 1934, essent alcalde gestor de la ciutat, proclamà l'Estat català i va hissar la bandera estelada al balcó de l'Ajuntament.[2] El 1939 s'exilià a França i després a l'Argentina. Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965).

Es va dedicar als estudis agraris, publicant Les cases pairals catalanes (1965), entre altres; també va publicar obres sobre problemes polítics, sobre temes jurídics, sobre història de Catalunya i estudis biogràfics com ara Duran i Bas (1961). Va col·laborar a Quaderns de Perpinyà, Destino, Revista Jurídica de Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español.

Publicacions modifica

Sobre temes polítics
  • Després del 6 d'octubre. Una política d'esquerra a Catalunya (1935)
  • L'estat modern (1961)
Sobre temes jurídics
  • Modernitat del dret català (1953, premi Duran i Bas 1952)
  • Bibliografía del derecho catalán moderno (1958)
Sobre història de Catalunya
  • Torroella de Montgrí (1911)
  • La reivindicació social dels remences (1960)
  • El tancament de caixes (1961)
  • El Decret de Nova Planta (1963)
  • El Memorial de Greuges (1968)
  • La Mancomunitat de Catalunya (1968)
  • El Parlament de Catalunya (1932-1936) (1976)
Biografies
  • Verntallat, cabdill dels remences (1955, premi Aedos 1953)
  • Duran i Bas (1961)
  • Josep M. Pi i Sunyer (1963)
Estudis agraris
  • La propiedad de la tierra y su función social (1953)
  • Arrendamientos rústicos (1955)
  • Estudi complet sobre La masia catalana (1959)
  • Les cases pairals catalanes (1965)
  • Història de l'agricultura catalana (1969)

Fons personal modifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Conté principalment la documentació relacionada amb els seus estudis agraris, jurídics, polítics, històrics i biogràfics: Història de l'agricultura catalana, Mancomunitat de Catalunya, Duran i Bas, i Modernitat del Dret Català, entre altres. També conté documentació sobre l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i sobre el II Congrés Jurídic Català, i, finalment, un petit apartat personal i familiar.[3]

Referències modifica

  1. «Joaquim de Camps i Arboix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. DDAA: Història del Gironès. Diputació de Girona, 2002.
  3. «Joaquim de Camps i Arboix». ANC1-36. Arxiu Nacional de Catalunya.


Precedit per:
Francesc Tomàs i Martín
Alcalde de Girona
 

6 d'octubre de 1934 - 7 d'octubre de 1934 (alcalde-gestor durant els fets d'octubre)
Succeït per:
Francesc Tomàs i Martín
Precedit per:
Llorenç Busquets i Ventura
Alcalde de Girona
 

1936 - 1936
Succeït per:
Expedit Duran i Fernández

Enllaços externs modifica